Margarida Sanjaume, cap dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya, va parlar sobre la influència que grups polítics o de pressió exerceixen perquè es facin servir certes denominacions terminològiques en els textos legals que regulen determinats àmbits. Casos com violència a la llar, violència de gènere o violència masclista; persones amb discapacitat i persones amb diversitat funcional; homofòbia i lesbofòbia tenen darrere seu moviments de pressió o influència perquè es facin servir en els textos legals amb una denominació i no amb una altra, o perquè hi apareguin definits d’una manera i no d’una altra. Seguidament, Silvia Senz, editora, hispanista i especialista en planificació lingüística i normativitat —autora d’estudis sobre les definicions del Diccionario de la lengua española modificades amb intencionalitat política—, va presentar a la taula rodona alguns aspectes de la feina que porta a terme d’estudi, seguiment i crítica de l’acció política i ideològica de la Reial Acadèmia Espanyola.
Ferran Domínguez, lletrat dels Serveis Jurídics del Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, va aportar la visió del jurista i va parlar de termes com drets, nació (i nacionalitat) i regió, que, respectivament, li van servir per a il·lustrar situacions freqüents en el dret, com l’ampliació o el desplaçament del sentit d’un terme cap a significats impropis o dubtosos, els problemes en la fixació conceptual d’alguns termes, o la utilització de certes denominacions connotades negativament en alguns ordenaments jurídics. Finalment, Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, va parlar de les peticions que el diccionari normatiu rep de diferents grups o persones perquè s’hi facin modificacions. Es va centrar en les que afecten termes d’especialitat o entrades de paraules que estan a mig camí entre l’especialitat i el lèxic comú. Aquestes sol·licituds poden tenir raons de tipus comercial (cava-xampany), poden provenir d’alguna institució (com les definicions dels articles asturià o aragonès), de grups empresarials, col·lectius o associacions (agent d’assegurances, autisme, etc.) o hi pot haver motius ideològics, entre d’altres.
La taula rodona i el debat posterior van ser moderats per Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat Oberta de Catalunya.
Vídeo de la taula rodona «La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents» |