L’IEC presenta una Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana centrada en el lèxic
La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, neix després dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’obra, dirigida als mitjans de comunicació però que també pot ser una bona eina per als docents, es pot consultar a l’apartat de Llengua del web de l’IEC o bé des del següent enllaç: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/. L’edició d’aquest nou fascicle ha estat a cura del doctor Joan Veny, membre de l’IEC. |
L’obra es basa en una selecció d’elements del lèxic bàsic i disponible del català en el seu àmbit general (mots de dos o més dialectes) i en el seu àmbit restringit (mots propis d’una varietat), referendats a partir de criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició; així, hi tenen cabuda mots com abdicar i abella, d’ús comú, com tereseta ‘titella’, del balear, o creïlla ‘patata’, del valencià.
Es combina d’aquesta manera la unitat de la llengua amb les variants diatòpiques a les quals els parlants dels diversos dialectes se senten fortament adherits, tot oferint-los les respectives equivalències entre mots d’àrea diatòpica i d’àrea general i deixant palès que els elements d’àmbit restringit només representen un 7,6 % del corpus general. La informació es completa amb referències als nivells de formalitat: alta (sement ↑ llavor), mitjana (braç), baixa (clapar ↓ dormir); als mots no admesos (despreciar); als que hi podrien tenir un lloc (*escaiar-se [una salsa] ‘negar-se’, i estrangerismes com *rohingya ‘minoria ètnica musulmana de Birmània’).
En suma, es basteix un pont entre l’estricta col·loquialitat i l’estàndard general, integrant-hi i salvaguardant elements genuïns del sistema diatòpic. |
 
|
|
L’IEC presenta Natura, ús o abús?, una nova edició, ara en format digital, del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans
L’Institut d’Estudis Catalans presenta el web Natura, ús o abús?, una nova edició en línia del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, obra col·lectiva que es va publicar per primera vegada l’any 1976, i que va tenir una segona edició ampliada el 1988. |
El Llibre blanc s’ha convertit en un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural i en una eina imprescindible per a la comunitat científica. Considerat la primera gran diagnosi ambiental de Catalunya, ha estat utilitzat pels diversos governs com a base per a la redacció del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
L’equip de coordinació de l’obra, integrat per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat, va considerar que no era procedent fer-ne una tercera edició, sinó un nou producte, més sistèmic que sistemàtic, adequat a la realitat socioambiental i sostenibilista d’aquest començament del segle XXI.
El nou web és un producte elaborat amb la voluntat d’ampliar el camp de visió d’aquelles dues primeres edicions. «Els dos primers llibres se centraven en temes relacionats estrictament amb el medi natural, mentre que aquesta nova versió inclou qüestions de caràcter socioeconòmic. Adquireix un enfocament més centrat en la sostenibilitat», ha explicat Josep Germain, secretari de redacció de l’obra.
El projecte inclou trenta-tres articles de setanta-tres autors i autores de referència, que s’aniran publicant progressivament. També es poden consultar els PDF de les dues edicions anteriors, gràcies a la col·laboració de la Fundació Carulla i l’Editorial Barcino.
Una altra novetat d’aquest nou treball és que té un vessant propositiu. Germain apunta que ja no es tracta només de fer una diagnosi, sinó de «proposar solucions per a millorar la situació actual», i afegeix que «ja es coneixen els espais naturals del país i el valor que tenen, ara la pregunta és si s’estan gestionant correctament».
«La part propositiva dels articles serà la base per a organitzar unes sessions de debat obertes a la participació de tots els actors interessats. Posteriorment, està previst redactar i publicar una síntesi a manera de conclusions, que es publicarà en paper, perquè sigui útil per a la comunitat científica i per a la societat en general», explica David Serrat. «A més, l’equip vol donar a conèixer a la comunitat internacional tots aquells aspectes d’interès global en la gestió de la natura», apunta Josep Peñuelas.
La publicació de la síntesi es dedicarà a Ramon Margalef, mestre dels ecòlegs catalans, de qui aquest any es commemoren els cent anys del naixement.
Podeu consultar el web de Natura, ús o abús? aquí. |
|
|
La Sessió Científica CCNIEC 2019 debat sobre la vinculació del canvi climàtic amb el nostre sistema alimentari
La sessió, organitzada pel Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC), va exposar dimarts 2 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans les conseqüències del canvi climàtic sobre el territori i la seva relació amb el nostre sistema alimentari. |
La jornada, dirigida a professionals i treballadors de la nutrició, la salut pública i l’atenció primària de salut, així com a especialistes i interessats en ecologia i medi ambient, es va inaugurar amb la intervenció de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
Carme Chacón Villanueva, subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, va presentar i moderar la primera conferència, a càrrec de Gabriel Borràs Calvo, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Borràs va advertir que és necessari «canviar el nostre sistema d’alimentació, la relació amb el territori i l’ús dels recursos, sobretot de l’aigua i l’energia». Per justificar aquest plantejament, el biòleg va argumentar que «una smart city no servirà de res si un dia el Ter i el Llobregat s’assequen o si el 40 % d’allò que va a Mercabarna no es pot produir perquè no hi ha aigua». Borràs considera que el canvi climàtic és «una oportunitat excel·lent per replantejar la relació del món urbà amb el món rural».
La sessió científica es va completar amb dues conferències a càrrec de Marta Guadalupe Rivera, directora general de la Càtedra «Agroecologia i Sistemes Alimentaris» de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i coautora del 5è Informe de l’IPCC, i de Carlos A. González Svatetz, investigador emèrit de la Unitat de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia.
|
|
|
Canviar el consum per canviar la vida. Una proposta educativa i de conversió ecològica guanya el XXIX Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic
El XXIX Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic, que convoquen la Fundació Joan Profitós i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha atorgat a l’obra Canviar el consum per canviar la vida. Una proposta educativa i de conversió ecològica de Carles Armengol.
L’estudi, redactat des d’una perspectiva humanista seguint els criteris contemporanis dels ensenyaments socials de l’Església, vol ser una interpel·lació directa als educadors en un tema d’actualitat. L’autor afirma que, davant la rellevància que el consum té avui en moltes esferes de la vida, cal donar-li atenció també des d’un punt de vista educatiu. En aquesta obra esbossa una pedagogia del consum i els estils de vida. |
L’autor, mestre, educador social i pedagog és actualment responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Ha treballat en diverses fundacions socials i educatives (Pere Tarrés, Escola Cristiana…) i desenvolupa una intensa activitat cívica des de diferents entitats com la Fundació Escoles Parroquials de Barcelona, el Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, la Fundació Quatre Vents per a la petita infància, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, etc. Escriu a El Matí Digital i col·labora amb altres mitjans.
El premi es va lliurar dijous 25 d’abril a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. A més del lliurament del guardó, l’acte va incloure la conferència «La transformació educativa des del plurilingüisme» de Neus Lorenzo Galés, inspectora d’educació i professora col·laboradora de la UAB, actualment a la subdirecció General de Transformació Educativa del Departament d’Educació. A més, va actuar el Cor de Ponent.
Així mateix, el jurat fa una menció honorífica a les obres Incompetències bàsiques. Pals a les rodes del sistema educatiu de Xavier Blanch i Gisbert i El bufó que va haver de marxar de palau. Projecte de consciència emocional i creixement personal, d’Isabel Serra Padrisa, Núria Trullà Roqueta, Raül Benéitez Casañas i Roser Blàzquez Gómez.
El jurat d’enguany ha estat integrat per les pedagogues i els pedagogs Joan Mallart, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia, que ha estat el president del jurat, i els vocals Josep Gallifa, Conrad Vilanou, Elena Venini i Núria Rajadell. Marian Baqués n’ha exercit de secretari. |
|
|
L’IEC acull el congrés internacional Vicent Ferrer: ideologia i pràctica d’una predicació
L’Institut d’Estudis Catalans va acollir el dimecres 3 d’abril la primera jornada del congrés internacional Vicent Ferrer: ideologia i pràctica d’una predicació. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va obrir la sessió, que també va comptar amb Tomàs Martínez, membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) i coordinador científic del congrés. La conferència inaugural va anar a càrrec d’Albert Hauf, membre de la SHA i catedràtic de la Universitat de València, que va parlar de la predicació oral i escrita del sant. |
La primera jornada del congrés, que es va allargar fins divendres, va comptar també amb Miguel Navarro Sorní, de la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer, a València, i amb Pietro Delcorno, de l’Institute for Advanced Study de la Central European University, a Budapest. Finalment, es va presentar el monogràfic de l’Anuario de Estudios Medievales sobre Vicent Ferrer.
Dijous 4 d’abril el congrés es va traslladar a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona, mentre que l’IEC en va ser de nou la seu el divendres 5 d’abril.
Podeu trobar més informació aquí. |
|
|
L’IEC acull la X Jornada de Recerca de la Societat Catalana de Comunicació
La jornada es va celebrar el passat 10 d’abril a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzada per la Societat Catalana de Comunicació, el programa va començar amb la taula rodona «La recerca emergent sobre comunicació a les universitats catalanes». |
El debat va servir per posar sobre la taula els temes que preocupen els grups de recerca emergents en l’àmbit de la comunicació. Es va evidenciar que caldrà treballar per a obtenir més recursos i més visibilitat. Un dels arguments esgrimits va ser que en la darrera convocatòria de la Generalitat d’ajuts a les activitats dels grups de recerca, hi va haver un 33 % menys d’emergents. Això, unit a un finançament limitat, comporta que la Societat Catalana de Comunicació es plantegi que cal reflexionar sobre com es podrien mobilitzar més recursos.
Durant la jornada també es van lliurar els XXX Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual. El primer premi va ser per a Isadora Garcia Avis pel treball «La adaptación de formatos en televisión: los remakes transculturales de series de ficción. Los casos de Life on Mars y The Office». El segon premi se’l van endur Sara Rovira-Esteva i Irene Tor Carroggio pel treball «Serveis d’accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur».
|
|
|
El seguiment de la gestació, al X Simpòsium Europeu «El laboratori clínic i la indústria del diagnòstic in vitro»
El 4 i 5 d’abril es va celebrar el X Simpòsium Europeu «El laboratori clínic i la indústria del diagnòstic in vitro», organitzat conjuntament per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (ACCLC), entitat vinculada a l’IEC, i la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC.
El simpòsium va comptar amb més d’un centenar d’assistents i es va organitzar en quatre taules de debat que van promoure la discussió entre els membres de les taules i el públic. Roser Ferrer i Ariadna Padró, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari de Bellvitge, respectivament, van obrir el simpòsium com a organitzadores. Seguidament va tenir lloc la conferència inaugural sobre avenços recents i reptes de la medicina materno-fetal a càrrec d’Eduard Gratacós, director de l’Institut Clínic de Ginecologia i Obstetrícia i de BCNatal. |
La primera taula de debat va tractar sobre el paper del laboratori clínic en el diagnòstic i la prevenció de la preeclàmpsia, un trastorn de l’embaràs caracteritzat per l’alta pressió arterial i que si no es tracta pot posar en perill la vida de la mare i del fetus.
El segon dia del simpòsium va començar amb el debat sobre com l’anàlisi del DNA fetal lliure en sang materna ha provocat un replantejament en el cribratge prenatal. Aquest test permet la detecció d’aneuploïdies congènites, malalties que es caracteritzen per un nombre anormal de cromosomes, de forma no invasiva, amb una alta taxa de detecció durant el primer trimestre de l’embaràs. Com a peça clau per a l’obtenció d’aquests bons resultats, els experts van destacar la bona organització i execució dels equips multidisciplinaris dels diferents hospitals de Catalunya, que permeten un bon control de qualitat d’aquesta tècnica.
La tercera taula de debat va abordar les diferents tècniques moleculars disponibles per al diagnòstic prenatal i l’assessorament genètic. Es va insistir en la necessitat d’un bon control de qualitat, tant en els estadis preanalítics de processament de la mostra, com durant la realització de les proves.
Finalment, l’últim bloc va tractar sobre les malalties infeccioses de transmissió vertical. Es va parlar sobre la toxoplasmosi, on la prevenció guanya pes respecte a la detecció; la sífilis, la rubèola i el VIH, que continuen plenament vigents; les infeccions emergents a Europa, especialment les produïdes pel Trypanosoma cruzi (malaltia de Chagas) i pel virus del Zika, i altres malalties amb prevalença alta que no s’estudien de manera sistemàtica, com la infecció per citomegalovirus o l’hepatitis C, que plantegen incorporar al seu estudi.
El simpòsium es va acabar amb un resum dels continguts més importants a càrrec de les organitzadores, i amb el missatge que la coordinació entre pediatres, ginecòlegs, obstetres i laboratori és clau, així com ho és el seguiment dels protocols consensuats i pactats en els diferents equips. |
|
|
«El paper evolutiu de la simbiosi», sessió de conferències i debat a l'IEC
La sessió, organitzada per l’Academia Europaea el passat dimecres 3 d’abril, va incloure conferències, un col·loqui amb el públic i la projecció d’un documental inèdit sobre la famosa biòloga nord-americana Lynn Margulis. |
Eva Barreno, catedràtica de botànica de la Universitat de València, va oferir una conferència sobre líquens. El reconegut documentalista i investigador Rubén Duro va explicar les implicacions que té la imatge —tant fixa com en moviment— en la recerca de microorganismes. Beatrix Potter, l’autora dels contes de Peter Rabbit, va protagonitzar d’una altra conferència, aquesta vegada a càrrec de Mercè Piqueras, en què vam descobrir que Potter, abans d’inventar el famós conillet, va ser una botànica interessada a demostrar que els líquens no són tan sols una planta, sinó la conseqüència de l’associació simbiòtica entre una alga i un fong. El punt final a la jornada el va posar Mercè Berlanga, de la Universitat de Barcelona.
|
|
|
L’IEC acull la presentació del llibre Sobre la República Catalana
Dijous 11 d’abril la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans va ser l’escenari de la presentació del llibre Sobre la República Catalana, d’Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte, organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, amb el suport del Col·lectiu Maspons i Anglasell, va comptar amb Elsa Artadi, diputada del Parlament de Catalunya i Ferran Armengol, president del Col·lectiu Maspons i Anglasell. L’encarregat d’obrir l’acte va ser el president de l’IEC, Joandomènec Ros. |
L’autor, Hèctor López Bofill, va explicar que el llibre el componen diversos articles, alguns dels quals seran publicats en revistes internacionals. El text central de l’obra és el que es refereix a l’autodeterminació. López Bofill va apuntar que «l’article rebat la posició del govern de Pedro Sánchez». L’autor acusa l’executiu del PSOE de mentir quan diu que el dret a l’autodeterminació no existeix o que és il·legal. Per argumentar-ho, es va referir a l’article 1 del Pacte de drets civils i polítics, que «en el marc de l’ONU s’hi refereix» i a la legalitat internacional, on també està contemplat.
Elsa Artadi, per la seva banda, va explicar part de les converses mantingudes entre el govern català i l’espanyol sobre el procés polític que es viu a Catalunya, un diàleg que va qualificar de «surrealista». La diputada va admetre que no van tenir els millors interlocutors, tot i que en alguns moments «es van produir avenços».
Finalment, Ferran Armengol va aprofitar la seva intervenció per qualificar de valenta la iniciativa de l’autor de presentar un llibre com aquest en l’actual context polític |
|
|
S’inaugura a l’IEC l’exposició «5 segles d’obres d’economia d’autors catalans»
El 8 d’abril el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros i Aragonès, i el president de la Societat Catalana d’Economia, Eduard Arruga i Valeri, van inaugurar al pati de la Casa de Convalescència l’exposició «5 segles d’obres d’economia d’autors catalans». |
L’exposició, que està comissariada pel professor Francesc Roca Rosell i coordinada pel professor Xavier Farriols i Solà, tots dos membres de la Societat Catalana d’Economia, es podrà veure fins al 27 de maig. |
|
|
Joandomènec Ros participa a l’acte de lliurament dels premis de la Lliga de Debat Universitària 2019 de la Xarxa Vives
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandemènec Ros, va assistir el passat 11 d’abril a la darrera sessió de la Lliga de Debat Universitària 2019 de la Xarxa Vives, que va tenir lloc a la Universitat Abat Oliba CEU. Durant la sessió es va fer el debat final i es van entregar els guardons. |
La Lliga de Debat Universitària és una competició en la qual, durant una setmana, diferents equips d’estudiants universitaris debaten sobre un tema polèmic i d’actualitat. En aquesta edició els oradors van parlar sobre si s’hauria de legalitzar la gestació subrogada.
L’equip campió va ser el de la Universitat Autònoma de Barcelona. El segon premi se’l va endur la Universitat Ramon Llull, mentre que el guardó individual al millor orador va ser per a Àngels Grimalt, de la Universitat de València.
Joandomènec Ros va subratllar durant l’entrega de premis que l’IEC col·labora des de fa anys amb la Xarxa Vives, tant en aquesta competició com en la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, la fase final de la qual també s’ha celebrat aquest mes d’abril. Ros va apuntar que seria bo que «els debats polítics actuals tinguessin l’alt nivell» que van demostrar els oradors en la final de la lliga. Així mateix, va defensar que aprendre i ensenyar coneixements és tan important com tenir la capacitat d’argumentar i «d’entendre aquell qui pensa diferent». |
|
|
|
|
