Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques, va donar inici a la sessió i va cedir la paraula a Joan Vallès, qui va iniciar el seu discurs afirmant que «des que, quan era estudiant de la llicenciatura, em vaig fer soci de la Institució Catalana de la Història Natural i de la Societat Catalana de Biologia, vaig començar a entrar en contacte amb l’IEC, a venir-hi a actes. Des d’aleshores he anat seguint l’IEC, els seus membres i la seva producció, i em reafirmo en la idea que ja tenia quan era jove: és una acadèmia científica interdisciplinària ben viva, amb el valor afegit d’estar especialment implicada en l’estudi i la defensa de la llengua i la cultura catalanes».
Vallès va seguir la seva introducció afirmant que «entre els temes que podria haver tractat en aquest discurs de presentació, dins les meves línies de recerca, he triat l’etnobotànica. En primer lloc, perquè és la disciplina més desconeguda, dins la comunitat científica, de les que practico. Efectivament, pràcticament tothom coneix els aspectes de taxonomia i biologia evolutiva, les qüestions històricocientífiques i el que té a veure amb la terminologia científica, tant pel que fa als termes tècnics com als noms populars. En canvi, hem pogut comprovar que l’etnobotànica és molt més desconeguda».
Vallès va acaba la seva introducció explicant que «l’objectiu d’aquest discurs és presentar l’etnobotànica com a disciplina científica, explicar-ne les facetes de recerca i donar a conèixer l’evolució i la situació dels seus estudis als Països Catalans». |
