L’IEC participa en la Fira del Llibre d’Alacant i en la II Fira dels Idiomes de València
La Delegació d’Alacant de l’IEC va participar en la 48a edició de la Fira del Llibre d’Alacant, que es va celebrar del 26 d’abril al 6 de maig. A més d’oferir una mostra de les seves publicacions, l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar alguns dels esdeveniments principals de la Fira, com ara l’activitat «L’IEC us convida a conèixer els nostres autors», en la qual van participar els escriptors Lluís Alpera, Emili Rodríguez Bernabeu, Joaquim Gonzàlez Caturla, Jesús Moncho, Gràcia Jiménez, Joaquim Espinós, Joan-Lluís Moreno, Victòria Cremades, Lliris Picó i Ivan Carbonell. |
En aquest sentit, és important remarcar que hi va aportar el nombre més gran d’autors en català de la història de la Fira del Llibre d’Alacant, i que va aplegar escriptors de diverses generacions, nascuts en les dècades dels anys trenta, quaranta, cinquanta, seixanta i setanta, els quals representen una mostra col·lectiva de la literatura catalana al País Valencià important, tant en el conreu de la narrativa com en el de la poesia.
Dins el marc de la Fira, la Delegació d’Alacant de l’IEC va presentar el programa Voluntariat pel Valencià, en el qual participa, des de fa vuit anys, amb l’activitat «Sessió de conversa en valencià: parlem de llibres», una tertúlia adreçada a tots els ciutadans interessats a reflexionar sobre la literatura en la nostra llengua.
També es va celebrar la taula rodona «Escriptores a la fresca: una mirada femenina de la literatura catalana feta al sud», moderada pel periodista Alfons Pérez i en la qual van intervenir Gràcia Jiménez, Victòria Cremades i Lliris Picó.
Els llibres més venuts a l’estand de l’IEC van ser, pel que fa a narrativa, Tast de salobre, de l’escriptor Joan-Lluís Moreno, Premi Carmelina Sánchez-Cutillas 2017, i Moisés, estigues quiet, de Lliris Picó, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2016, així com les obres que versen sobre la figura de Mercè Rodoreda, pel que fa a les publicacions de l’IEC. També van ser un gran èxit de vendes les rondalles d’Enric Valor adaptades a primers lectors i als primers cicles d’educació primària.
D’altra banda, l’IEC també va participar en la II Fira dels Idiomes de València, que organitzava la Direcció General de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana els dies 23, 24 i 25 de maig.
La Fira dels Idiomes és una mostra en què institucions i entitats vinculades a les llengües exposen publicacions i altres materials de difusió i expliquen les activitats que duen a terme per a fomentar la llengua.
La II Fira dels Idiomes de València va tenir lloc al Centre del Carme, a València.
|
 
|
|
Annabel Fontanet i Caparrós guanya el XXVIII Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic
El XXVIII Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic, que convoquen la Fundació Joan Profitós i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha atorgat a l’obra Som competents? Reflexions i propostes sobre la formació inicial dels mestres, d’Annabel Fontanet i Caparrós. L’estudi qüestiona l’adequació de la formació inicial dels mestres amb relació a les demandes de la societat, el paper i el perfil dels professionals de l’educació i el sentit que tenen les escoles i els mestres avui dia. Es valora la tasca de connexió amb els professionals que exerceixen a l’escola com a mestres i els docents encarregats de la formació inicial a les facultats d’educació. |
L’autora, professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) és doctora en pedagogia i té un màster en pedagogia social (URL) i un màster d’educació en valors (Universitat de Barcelona). Annabel Fontanet és també diplomada en magisteri i ha treballat com a mestra d’educació infantil i primària.
El premi es va lliurar el 16 de maig a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC i a més del guardó, l’acte va incloure la conferència «Ensenya a viure la poesia», de Laura Borràs, doctora en filologia romànica i professora de la UB. A més, també hi va actuar el Cor Turull.
Un premi, dues mencions honorífiques
Així mateix, el jurat atorga una menció honorífica a les obres Art i pedagogia. Pràctiques i reflexions a l’escola de Benicolet (CRA Riu Vernissa), de Salvador Ferrer i Alemany, i Fars. Els grans seductors, de Teresa-Natàlia Gil i Bussalleu.
En la primera, l’autor, des de la pedagogia sistèmica, presenta un treball reflexiu per a fomentar el debat entre l’alumnat a l’escola i ajudar-lo a adquirir esperit crític a partir d’experiències filosòfiques, sociològiques, estètiques i artístiques centrades en l’art contemporani. Salvador Ferrer és llicenciat en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància i diplomat en estudis avançats per la Universitat de València. Actualment treballa com a educador d’educació especial al CRA Riu Vernissa, a Llocnou de Sant Jeroni, València.
La segona obra és un assaig motivador sobre la lectura que combina el record de dones amb les històries descriptives que acompanyen cadascun dels fars que presenta. Cada far permet donar a conèixer les aportacions que aquestes dones van desenvolupar en el seu terreny, a més de fer visibles les seves particulars formes de lideratge. Es tracta, també, d’un treball d’alta qualitat literària. Teresa-Natàlia Gil i Bussalleu és llicenciada en filosofia i lletres (UB), llicenciada en grau (Universitat Autònoma de Barcelona) i diplomada en estudis superiors especialitzats en pedagogia aplicada (UAB). Durant trenta anys ha treballat a la Conselleria d’Educació (1983-2014), on ha estat cap de Serveis Educatius i Orientació Escolar, cap del Servei d’Educació Especial i cap de la Secció d’Adaptacions del Currículum Escolar. |
|
|
El Corpus Textual de l’IEC s’actualitza
Les decisions normatives només es poden prendre sobre la base de la descripció dels usos que els parlants fan de la llengua. I, precisament, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) de l’Institut d’Estudis Catalans és l’eina més adequada per a mostrar aquests usos reals, ja que recull fragments de discurs escrit produïts per escriptors, traductors, periodistes, investigadors, etc. |
La Secció Filològica de l’IEC, un cop tancat l’any 2014 el projecte del Diccionari del Català Contemporani dins del qual es va constituir el Corpus, va prendre la decisió d’obrir un nou projecte per a l’actualització del Corpus (1989-2013). Es calcula que cap a la meitat del 2019 una primera part d’aquesta ampliació ja podrà ser consultada públicament.
Seguint el model del CTILC 1, els textos es distribueixen segons la seva naturalesa en dos grups: els de caràcter literari (narrativa, teatre, poesia, assaig) i els de caràcter no literari (tractats i manuals sobre les més variades disciplines, articles en publicacions especialitzades i de divulgació, textos legals, premsa diària i publicacions periòdiques diverses, fullets, prospectes, etc.).
El grup de textos de caràcter no literari conté, al seu torn, tres subgrups: assaig, premsa i correspondència. Els textos d’assaig es classifiquen per la temàtica: filosofia, religió i teologia, ciències socials, ciències pures i naturals, ciències aplicades, belles arts, oci, esports, llengua i literatura, i història i geografia.
El projecte CTILC 1 va ser creat per l’IEC sota la direcció del membre de la Secció Filològica Joaquim Rafel i Fontanals i ha servit de base per a la redacció del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, i les dades quantitatives que conté s’han publicat en el Diccionari de freqüències.
Podeu consultar-lo aquí.
|
|
|
La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
L’obra La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de l’historiador Abel Soler, ha estat reconeguda amb un dels Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; concretament, amb el Premi de Literatura en Estudis Lingüístics i Literaris. El llibre és una coedició de la Institució Alfons el Magnànim - CVEI, l’Institut d’Estudis Catalans i Publicacions de la Universitat de València. L’acte de lliurament dels Premis es va celebrar el 22 de maig a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. |
La resta de premiats són la Companyia Teatre Micalet, per la seva llarga trajectòria representant obres en valencià, amb el Premi d’Arts Escèniques i Audiovisuals; Albatexas Cinemes, per la seva dedicació a promocionar el cinema en versió original i subtitulació en català, amb el Premi de Comunicació i Difusió Cultural; Josep Vicent Frechina, per l’obra Bressolant. El llibre de les cançons de bressol, amb el Premi de Literatura Infantil i Juvenil; Emili Rodríguez-Bernabeu, pel llibre Obra poètica completa, amb el Premi de Creació Literària, i Enric Portalés, per l’obra Argumentació i educació discursiva: el gènere cartes al director en l’ensenyament, amb el Premi de Llengua en Estudis Lingüístics i Literaris.
L’acte, al qual va assistir el catedràtic Antoni Ferrando, en representació de la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, M. Teresa Cabré, va incloure la conferència de l’escriptora catalana Najat El Hachmi «Literatura i multiculturalitat».
Notícia relacionada |
|
|
La Revista Valenciana de Filologia es presenta a l’IEC
El primer número de la nova època de la Revista Valenciana de Filologia, que publica la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, es va presentar els dies 10 i 11 de maig a les seccions Històrico-Arqueològica i Filològica de l’IEC. El director de la Institució, Vicent Flor; el director de la revista, Vicent Josep Escartí, i el secretari, Rafael Roca, es van reunir prèviament amb el president de l’IEC, Joandomènec Ros. La publicació ja havia estat editada entre el 1951 i el 1981. |
|
«La revista neix amb la voluntat d’aportar treballs sobre la llengua i la cultura dels valencians, sense oblidar que és una llengua i una cultura compartida amb els catalans, els balears i els habitants de la Catalunya Nord», destaquen els responsables de la publicació. Per a ells, «l’objectiu d’aquesta presentació a Barcelona és donar-se a conèixer entre els membres de l’IEC i la societat catalana en general, per tal d’establir nous nexes d’unió entre els investigadors de tots dos costats de la Sénia. No debades aquest primer número inclou cinc estudis de professors d’universitats catalanes, tot reprenent la tradició de l’època anterior, en què hi van participar prestigiosos membres de l’IEC i de la cultura catalana del moment».
El primer número de la Revista Valenciana de Filologia es dedica a Ausiàs March, amb estudis de Rafael Alemany, Elena Sánchez, Francesc J. Gómez, Josep Pujol, Robert Archer i M. Claire Zimmermann, que aporten nous enfocaments sobre el poeta valencià més universal. La secció «Miscel·lània» reuneix els treballs de Jordi Ginebra, Pep Valsalobre, Salvador Ortells, Miquel Àngel Pradilla i Joseph Gulsoy. Com a novetat, la revista ofereix una entrevista a literats —en aquest cas, a Joan Francesc Mira. El volum conté il·lustracions de dues artistes valencianes: Pilar Dolz i Maria Carballo.
|
|
|
L’IEC lamenta la mort d’Antoni Nughes, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
Antoni Nughes (l’Alguer, 1943-2018), membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha mort aquesta nit a l'Alguer. La cerimònia de comiat tindrà lloc a la catedral de Santa Maria (l’Alguer), el proper dilluns 7 de maig. Nughes, doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, ha estat un dels principals abanderats de l’afirmació de la catalanitat de l’Alguer i del seu territori, i aquest fet va ser reconegut l’any 2011 amb el Premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu. |
A l’inici dels anys vuitanta va emprendre una decidida tasca d’activisme cultural amb iniciatives com l’Escola Pasqual Scanu, que ofereix cursos per a adults i joves de manera gratuïta sobre història de l’Alguer i de literatura i llengua. Com a sacerdot, va lluitar per mantenir l’alguerès a la litúrgia, un signe visible per a dotar de prestigi popular la llengua i la cultura catalanes. Sobre aquesta qüestió va publicar el llibre El sínode del bisbe Baccallar. L’Alguer. Església i societat al segle XVI (IEC, 1991) i l’article «Llengua i església a l’Alguer», inclòs dins el volum Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer (2001). Fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, monestir amb què ha mantingut freqüents col·laboracions culturals i religioses. Era responsable dels béns culturals eclesiàstics i director de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer, des d’on va contribuir a preservar i mantenir el llegat cultural alguerès, amb especial referència al que mostra la continuïtat de la catalanitat del territori. L’any 2016 li va ser conferida la distinció Fidelitat a l’Alguer. |
|
|
Es presenta a l’IEC un còmic educatiu sobre el mar que permet descobrir i conèixer els oceans amb la imaginació
De terra o de mar. Un viatge per descobrir i conèixer els oceans amb la imaginació és un llibre educatiu, en format de còmic, que pretén fomentar l’interès pel coneixement del món marí com a pas imprescindible per a promoure’n i motivar-ne la conservació, així com la perdurabilitat dels recursos. El llibre forma part dels recursos educatius del projecte «El mar a fons» (elmarafons.icm.csic.es), que duu a terme l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) en col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, i es va presentar a l’IEC el 8 de maig. |
El llibre narra un viatge imaginari de dos joves que visiten indrets de tot el planeta mentre expliquen analogies, semblances i coincidències entre el món marí i el terrestre. S’adreça a tot tipus de públic, però especialment al món educatiu, amb l’objectiu que el coneixement sobre l’oceà comenci a formar part habitual dels recursos dins l’aula.
Part dels continguts s’inspiren en el joc De terra o de mar —disponible al web del projecte— i es pretén que l’obra tingui continuïtat gràcies a la participació del públic, de tal manera que esdevingui un projecte que incrementi la cooperació entre el món científic, el món educatiu i la societat en general.
El llibre s’edita en català, castellà i anglès. La primera edició és gratuïta i se’n poden demanar exemplars a l’adreça electrònica elmarafons@icm.csic.es. També es pot descarregar en format PDF del web elmarafons.icm.csic.es. En l'acte de presentació van intervenir Joandomènec Ros, president de l'IEC; Jordi Portabella, director de l'Àrea de Recerca i Comunicació de la Fundació Bancària La Caixa; Lluís Calvo, delegat del CSIC a Catalunya; Josep M. Gili, autor del còmic, i Magí Mercé, il·lustrador. |
|
|
L’IEC acull una conferència de l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu
El 14 de maig, i en el marc de la jornada internacional El prodigi de les lletres: aproximació a l’obra de Mircea Cărtărescu, l’escriptor romanès va pronunciar la conferència «La poesia romanesa de postguerra». L’obertura de l’acte va ser a càrrec del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el va cloure Marc Romera, amb un recital de poesia romanesa. |
L’acte formava part d’una jornada que s’emmarcava en els actes de celebració del 25è aniversari de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en les accions realitzades pel Lectorat de Romanès de la UAB amb motiu del centenari de la Gran Unió de 1918. La jornada va tenir la col·laboració del Consolat General de Romania a Barcelona, el Departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB, l’Institut d’Estudis Catalans i el Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
El poeta, prosista i crític literari Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956) va ser guardonat recentment amb els premis Formentor de les Lletres 2018 i Thomas Mann de Literatura 2018, des d’una perspectiva plural que té en compte l’excel·lent recepció que ha tingut en el món hispànic i català. |
|
|
|
|
