Per Sant Jordi, jornada de portes obertes a la Casa de Convalescència
El dilluns 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, l’Institut d’Estudis Catalans va obrir les portes de la seva seu, la Casa de Convalescència, perquè els ciutadans poguéssin visitar els espais més emblemàtics de l’edifici. Hi va haver visites guiades, un itinerari comentat al jardí Mercè Rodoreda i parades de llibres al pati de l’IEC i a la Rambla. |
Des de les deu del matí fins a les vuit del vespre, els ciutadans van poder visitar lliurement els espais principals de la Casa de Convalescència, com ara la Sala Prat de la Riba, la capella, el pati, el claustre, l’Espai Pompeu Fabra i el jardí Mercè Rodoreda.
A la una del migdia, Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda, va oferir un itinerari comentat pel jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants de la ciutat, que conté una mostra de les flors i plantes preferides de l’escriptora, com ara camèlies, flors d’aigua, pelovelles, magraners, glicines i d’altres a les quals Rodoreda fa referència en la seva obra.
Dues parades de llibres, una al pati de l’IEC i l’altra a la Rambla —davant el Palau de la Virreina—, van oferir una selecció de les publicacions de l’Institut.
|
|
|
Redacció de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat de la UNESCO
L’Institut d’Estudis Catalans va participar, el 21 d’abril passat, en la reunió de l’equip de redacció del dossier de la candidatura del Priorat a la Llista del Patrimoni Mundial. L’IEC participa en aquesta candidatura per mitjà de l’Oficina d’Onomàstica, atès el conveni signat l’abril del 2012. |
Aquest projecte té per objectiu principal impulsar, coordinar i gestionar les actuacions necessàries per a presentar a la UNESCO la candidatura de la comarca del Priorat com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat, però també donar suport a totes les actuacions encaminades al reconeixement i la gestió del valor patrimonial del paisatge cultural de la comarca del Priorat.
Després de presentar el dossier el mes de gener del 2018, s’ha engegat el procés d’avaluació de la candidatura per part de la UNESCO, que es completarà amb la visita a la tardor dels representants del Consell Internacional de Monuments i Indrets (ICOMOS) per a avaluar sobre el terreny el dossier presentat.
|
|
|
El director del Servei Català de la Salut, David Elvira, parla sobre els reptes del Sistema Nacional de Salut
L’increment de la població, la gestió de la cronicitat i l’augment de les tècniques de diagnosi i tractament són alguns dels reptes principals del Sistema Nacional de Salut de Catalunya, segons va explicar David Elvira, director del Servei Català de la Salut, en la conferència que va oferir el 9 d’abril a l’IEC, convidat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut. Per a Elvira, cal plantejar-se una «transformació» del sistema, i per això calen «consensos socials». |
El director del Servei Català de la Salut va destacar els bons resultats en àmbits com les cardiopaties i el càncer, però va reconèixer la «dificultat històrica en la gestió de la cronicitat», que s’agreuja pel sobreenvelliment de la població.
Als reptes de la demografia i de la cronicitat, s’hi suma la capacitat d’integrar les millores tecnològiques digitals. David Elvira va explicar que davant d’una millora tecnològica nova no solament s’ha de mirar l’eficiència, sinó també la suficiència, ja que «el problema és que no es pugui pagar amb la restricció pressupostària».
David Elvira (Barcelona, 1974) és llicenciat en economia i empresa per la Universitat Pompeu Fabra i ha desenvolupat activitats de recerca en l’àmbit de l’avaluació econòmica de serveis sanitaris tant a l’Institut Municipal de Recerques Mèdiques de Barcelona com a l’Hospital de la Vall d’Hebron. En l’àmbit públic va exercir les funcions de director general de Recursos Sanitaris durant els anys 2009-2010 i de cap del Gabinet d’Informació i Estratègia durant els anys 2007-2009. Des de l’octubre del 2013 és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés de la Sanitat del president de la Generalitat.
Vídeo de la conferència
|
 
|
|
Els experts debaten sobre les tendències del mercat laboral i l’impacte de la rebòtica i la digitalització
L’Institut d’Estudis Catalans va acollir, el 10 d’abril, la conferència «Els treballs del futur», que van presentar Joan Ramon Rovira, vicepresident de la Societat Catalana d’Economia, i Ignasi Farreres, president del Centre d’Estudis Econòmics i Socials. Diferents experts van debatre sobre les tendències del mercat laboral i l'impacte de la robòtica i la digitalització. |
Ignasi Farreres va fer una introducció en què va destacar que «els darrers anys han aparegut informes i declaracions d’experts que deien que la robotització i la digitalització suprimirien molts llocs de treball, especialment dels treballs més repetitius o més administratius. Amb això, molts sectors econòmics quedarien molt reduïts econòmicament i l’atur es dispararia. Aquestes prediccions no anaven acompanyades de notes optimistes. Tot això produïa en la societat una allau pessimista i desoladora. Per tal d’afrontar aquest pessimisme, ens vam plantejar que havíem d’indagar sobre els llocs de treball que es crearien en el futur o sobre com s’hauria d’actuar respecte als llocs de treball que es transformarien. I per això vam idear aquesta conferència».
A més, Farreres va incidir en el fet que «entre els experts hi ha visions diferenciades sobre quin pot ser el balanç entre els llocs de treball destruïts i els creats de nou. Els optimistes diuen que es creen noves oportunitats que han superat els treballs destruïts antigament, però moltes vegades no s’explica que entre el moment de la destrucció del lloc de treball i el de la creació del nou lloc passa temps. Així, cal estar preparats per a reconvertir els treballadors perquè siguin aptes per a les noves activitats i, entretant, intentar concretar numèricament quins sectors i quines professions seran els més afectats per la desaparició dels llocs de treball i quins seran els beneficiaris de la creació dels nous llocs».
A la conferència van intervenir Jordi Goula, economista i periodista; Ignasi Rafel, enginyer industrial i cercatalents; Jordi Sala, llicenciat en economia i història, i Carme Riera, professora d’economia de la Universitat de Barcelona, mentre que Mireia del Pozo, gerent del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, en va ser la moderadora.
L’acte va ser organitzat per la Societat Catalana d’Economia i el Centre d’Estudis Econòmics i Socials.
Vídeo de la jornada |
|
|
L’IEC participa en la campanya de la FOCIR per a la projecció internacional de les entitats catalanes
«Píndoles FOCIR» és el nom de la campanya impulsada per la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), que té per objectius projectar internacionalment les entitats catalanes i que el món adquireixi consciència de Catalunya, els catalans i el seu teixit associatiu. L’IEC hi ha participat amb l’enregistrament d’un audiovisual en què Joandomènec Ros, president de l’Institut, parla sobre la divulgació de la ciència i la internacionalització de la recerca que es fa a Catalunya. |
|
|
|
|
