«Si hi ha un fet que, indiscutiblement, és essencial en la tradició del catalanisme polític i, en general, de la Renaixença són les Bases de Manresa. És un esdeveniment mític, i per això ara el repensem, perquè una de les missions d’aquesta casa és repensar la tradició, la nostra tradició.» Amb aquestes paraules Jaume de Puig, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, va obrir la jornada La Renaixença a judici, que es va celebrar el 19 d’abril a l’IEC en el marc de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa. En la presentació també va intervenir Jordi Rodó, comissari de la commemoració. |
L’objectiu de l’acte era debatre sobre aquest moviment cultural i de conscienciació nacionalista sorgit al segle XIX dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la revolució industrial.
En primer lloc, l’historiador i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC Albert Balcells va parlar sobre la significació de les Bases de Manresa, que va definir com «el primer programa teòric del catalanisme polític». Tot seguit, Albert Rossich, historiador i també membre de la Secció Històrico-Arqueològica, es va centrar en la «revisió» de la Renaixença. Rossich va «aprofitar alguns problemes sobre el concepte Renaixença per a suggerir algunes pautes per a avançar en la comprensió d’aquest fenomen inicialment literari destinat a tenir una repercussió extraordinària en la consciència històrica dels catalans».
Vídeo del debat La Renaixença a judici |
|
