En el decurs de les jornades es va reflexionar sobre la construcció literària de l’Empordà, sobre el pes que ha tingut en la fixació de la llengua catalana i sobre l’evolució del mite de l’Empordà. Es van recordar els membres de la Secció Filològica Modest Prats, nascut a Castelló d’Empúries, i Maria Àngels Anglada, que va fer de l’Empordà la seva terra d’adopció, i també Carles Fages de Climent, que té Castelló d’Empúries i la ciutat de Figueres com a llocs cabdals de la seva geografia literària, en el marc de la commemoració de l’Any Carles Fages de Climent, amb motiu del cinquantè aniversari de la mort del poeta.
La primera sessió de les jornades es va fer el divendres 13 d’abril i es va dedicar a la literatura. L’obertura va ser a càrrec de Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. Hi van intervenir els professors de la Universitat de Girona Míriam Cabré, Sadurní Martí i Francesc Montero, i es va celebrar la taula rodona titulada La construcció literària a l’Empordà, en la qual van participar els escriptors Vicenç Pagès Jordà i Adrià Pujol, i que va moderar Mita Casacuberta.
L’endemà, el dissabte dia 14, en la sessió titulada Al cor de la llengua van intervenir Francesc Feliu, professor de la Universitat de Girona; Narcís Comadira, poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari; Joan Vallès, professor de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, i Isidor Marí i Josep M. Nadal, membres de la Secció Filològica de l’IEC.
Els membres de la Secció Filològica van visitar alguns dels indrets emblemàtics de la vila: la Casa Fages de Climent, la basílica, el Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó i la sinagoga.
Des del 1990, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en exercici de la funció que té encomanada de responsable de l’elaboració de l’obra normativa de la llengua, visita periòdicament indrets diversos de la geografia lingüística del català. De l’Alguer al Matarranya, d’Andorra a Elx o de Perpinyà al Carxe, tot passant per totes les capitals administratives i seus universitàries, la Secció Filològica persegueix un doble objectiu: donar a conèixer el seu treball regular als diversos actors del territori i, al mateix temps, informar-se de l’estat del català i dels anhels, les percepcions i les reivindicacions de la gent del país.
Les jornades van ser organitzades per la Secció Filològica de l’IEC i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, amb la col·laboració de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de l’Obra Social “la Caixa”.
|
