La Gramàtica es presenta a Perpinyà
 |
|
El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el president de l'IEC
|
El 29 de març, la Gramàtica de la llengua catalana es va presentar a Perpinyà, i ho va fer en dos actes. El primer, a les dues del migdia, s'adreçava al públic universitari i va tenir lloc a la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà. Hi van intervenir Alà Baylac Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer i membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC; i Joan Peytaví, Vicent Pitarch i Ramon Sistac, membres de la Secció Filològica de l’IEC. El mateix dia a la tarda, es va celebrar un acte institucional a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, en què van intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros; Vicent Pitarch i Ramon Sistac, i Martina Camiade, delegada del president de l’IEC a la Catalunya del Nord. |
L’organització dels actes de presentació de la Gramàtica a Perpinyà va ser a càrrec de la delegació de l’IEC a Perpinyà, de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i de la Casa dels Països Catalans del Consorci d’Estudis Catalans. |
|
|
El Premi Abel de Matemàtiques 2017, el guardó més important en el camp de les matemàtiques, es va decidir el gener a l'IEC
 |
| Font: Académie des sciences |
«La qualitat excepcional i la diversitat de les seves contribucions matemàtiques, i que hagi demostrat de manera contundent que la recerca en matemàtica fonamental pot tenir un gran impacte en aplicacions importantíssimes del món real» van ser els factors clau perquè el Comitè Abel decidís que el matemàtic francès Yves Meyer mereixia, enguany, el Premi Abel de Matemàtiques. Ho explica Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’IEC i del Comitè Abel, juntament amb John Rognes (president), Luigi Ambrosio, Marie-France Vignéras i Ben J. Green. El Comitè Abel es va reunir els dies 17 i 18 de gener de 2017 a l’Institut d’Estudis Catalans per deliberar i decidir el premiat d’enguany, en el marc de la sessió acadèmica Abel in Barcelona. |
La deliberació és un procés llarg i feixuc, i «arribar a un consens és difícil, perquè és molt complicat comparar el valor de les aportacions dels diversos candidats entre les diferents àrees de les matemàtiques», confessava Sanz-Solé en una entrevista publicada a El Butlletí de l’IEC del mes de gener del 2017.
El Premi Abel, que concedeix l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, premia les contribucions de profunditat i influència extraordinàries en l’àmbit de les matemàtiques. És el guardó més important en el camp de les matemàtiques i està dotat amb sis milions de corones noruegues ―uns 675.000 euros. El nom del premiat, Yves Meyer, l’ha fet públic aquest migdia el president de l’Acadèmia Noruega, Ole M. Sejersted, i el premi el lliurarà el rei Harald V de Noruega el proper 23 de maig.
Meyer, el matemàtic obsedit a traspassar els límits
El Premi Abel 2017 ha estat atorgat a Yves Meyer, de l’École Normale Supérieure Paris-Saclay, de França, pel seu «paper clau en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondícules», que es troba en la intersecció entre les matemàtiques, la tecnologia de la informació i les ciències computacionals. Algunes aplicacions de l’anàlisi de les ondícules són en camps tan diversos com l’anàlisi harmònica aplicada i computacional, la compressió de dades, l’eliminació del soroll, les imatges mèdiques, l’emmagatzematge de dades, el cinema digital, la deconvolució de les imatges del telescopi espacial Hubble i la detecció d’ones gravitacionals creades pel xoc de dos forats negres.
Més informació (proporcionada per l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, en espanyol)
Nota de premsa sobre el Premi Abel 2017
Més informació sobre les aportacions de Meyer en el camp de les matemàtiques
Biografia d’Yves Meyer |
 
|
|
El pare Gregori M. Estrada és recordat amb un acte a l'IEC
El dimecres 15 de març l’IEC i les Trobades d’animadors de cant per a la litúrgia de Montserrat van celebrar a l'IEC una sessió en memòria del pare Gregori M. Estrada i Gamissans, membre de la secció Històrico-Arqueològica, mort el 18 de març del 2015. En l’acte, que va ser presidit per l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i el president de l’IEC, Joandomènec Ros, van intervenir el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat; Romà Escalas, musicòleg i secretari general de l’IEC, i Joan Todó, que va presentar llibre Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i de què és autor. Durant l’acte es van interpretar diverses peces musicals.
Vídeo de la sessió en memòria del pare Estrada |
El pare Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans (Manresa, 1918 – Monestir de Montserrat, 2015) havia estat ordenat monjo el 1935 i sacerdot el 1942, era organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, i des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Josep Massot i Muntaner, president de la secció i també monjo de Montserrat, el va definir arran de la seva mort com «una persona molt treballadora i un dels millors organistes de Montserrat», i va destacar el paper que va tenir com a promotor de l’ús de la llengua catalana en la composició de textos per a la litúrgia a partir del Concili II del Vaticà, que es va celebrar als anys seixanta del segle passat. Estrada també era soci de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, de què va ser president entre els anys 1979 i 1991.
Format a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Aleix Ildefons Civil, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, els quals va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat. Durant la Guerra Civil, va prosseguir els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.
En la dècada dels quaranta va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal i la fuga amb Charles Koechlin, a París. Va tenir una dedicació destacada com a organista al Monestir de Montserrat i en els treballs de musicologia sobre el Llibre vermell de Montserrat i els mestres de l’Escolania de Montserrat. També va dedicar-se a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, primer en llatí i, després del Concili II del Vaticà, en català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Montserrat. Va dirigir el cor monàstic de Montserrat i fou el creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, que van engegar a Montserrat el 1970 i que es continuen organitzant ininterrompudament per a facilitar la participació de l’assemblea en melodies de textos litúrgics. Estrada és autor, també, de diverses obres litúrgiques. |
|
|
L'Institut, en relació amb la sentència del TSJC a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
 |
| Font: Viquipèdia |
L’IEC lamenta la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau que els inhabilita per dos anys, un any i nou mesos i un any i sis mesos, respectivament, per l’organització de la consulta del 9N.
En un manifest aprovat el 19 de gener, el Ple de l’IEC ja va manifestar el seu suport als polítics encausats pel sistema judicial espanyol per haver dut a terme la consulta del 9N, un suport que va fer extensiu a la presidenta del Parlament, als membres de la Mesa del Parlament i als alcaldes i regidors processats «pel fet d’exercir de manera coherent, pacífica i democràtica els càrrecs per als quals foren escollits».
Llegiu el Manifest de l’Institut d’Estudis Catalans en defensa dels polítics i de les institucions del poble de Catalunya |
|
|
|
Notícies
* Entrevista a Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia
*
La Gramàtica i l’Ortografia es presenten als escriptors, traductors i correctors
*
L’IEC recorda amb una jornada Puig i Cadafalch, de qui es publica una obra inèdita
* L'IEC reivindica la importància de la cultura científica i tecnològica en el marc de la XXII Prova Cangur de Matemàtiques
* Carme Torras, Lluís Cabrera i Josep Lluís Barona, nous membres numeraris de l'IEC
* L’IEC lamenta la mort de M. Teresa Ferrer i Mallol, expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica
* Josep Olesti i Ramon Gomis pronuncien els seus discursos de recepció com a membres numeraris de l’IEC
* La Gramàtica es presenta a Perpinyà
* El Premi Abel de Matemàtiques 2017, el guardó més important en el camp de les matemàtiques, es va decidir el gener a l'IEC
* El pare Gregori M. Estrada és recordat amb un acte a l'IEC
* L'Institut, en relació amb la sentència del TSJC a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
|
|
|
|
