El Seminari Enric Granados recorda la figura i obra del compositor català en el centenari de la seva mort
Amb motiu de l’Any Granados, que commemora el centenari de la mort del compositor i pianista lleidatà, la Biblioteca de Catalunya, el Museu de la Música, i la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, van celebrar, el 15 i 16 de desembre, el Seminari Enric Granados. |
El seminari, que tenia per objectiu contribuir al coneixement de la figura i obra del músic català, va consistir en diverses conferències, visites guiades al Museu de la Música, l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, i tres concerts en els quals els músics Patrícia Caicedo, Nikos Stavlas, Bernardo Rambeaud i Carolina Estrada, van interpretar diverses composicions de Granados.
Enric Granados i Campiña (Lleida, 1867 - Canal de la Mànega, 1916), va fundar l'Acadèmia Granados a Barcelona, l’any 1901, una institució que va deixar una important empremta en la vida musical catalana. El 1911 estrenà a Barcelona el primer quadern de Goyescas, la seva obra mestra per a piano, i el segon quadern a la sala Pleyel de París el 1914. Morí tornant de Nova York, on s’havia estrenat la versió escènica de Goyescas, quan un submarí alemany torpedinà el vaixell en el que viatjava. Juntament amb Albéniz, fou el creador de l'escola catalana moderna de piano. |
|
|
Els quaranta anys de DEPANA en defensa de la natura inauguren el curs de la Institució Catalana d’Història Natural
El 1976 va néixer la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), una associació catalana que des de fa quaranta anys actua per la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural. Per commemorar aquella efemèride, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) de l’IEC va inaugurar el curs 2016-2017 amb la sessió «El coneixement i la conservació de la natura a Catalunya (1976-2016)», que es va celebrar el 13 de desembre passat a la seu de l’Institut. |
El president de la ICHN, Joan Pino, va conduir la sessió, en la qual van intervenir Lluís Toldrà, membre de DEPANA des de gairebé els inicis de la seva activitat, i Jordi Sargatal, expresident de la ICHN i membre de la mateixa associació. Toldrà va recordar que el 1976, any de naixement de DEPANA, començava una època «de transició, canvis i il·lusions» en tota la societat, i va assenyalar que DEPANA «va propiciar que la protecció del medi ambient se situés a l’agenda política».
Després de fer un repàs pels quaranta anys d’història de DEPANA, Toldrà va acabar la seva intervenció animant a «reaccionar davant el populisme i les manipulacions que es fan actualment des d’alguns sectors per desprestigiar la lluita per la protecció del medi ambient».
Al seu torn, Jordi Sargatal va explicar tot un seguit de casos concrets per a il·lustrar una història d’èxits en la protecció i recuperació del medi natural a Catalunya. «Si quaranta anys enrere a DEPANA ens haguessin dit que gairebé el trenta per cent del territori seria protegit, com ara, no ens ho hauríem cregut», va concloure.
La sessió va acabar amb un debat —amb la participació del públic assistent— sobre la unió del coneixement científic i els moviments socials per a afrontar el futur de la conservació de la natura.
Vídeo de la conferència |
 
|
|
Es presenta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)
El 2015 va cloure una etapa molt negativa en la història social de la llengua catalana. Al mateix temps, el canvi en l’escenari sociopolític dels territoris de llengua catalana en va obrir una altra amb un horitzó d’esperança renovat. Ho apunta el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana, que estudia l’evolució sociolingüística dels territoris de parla catalana ―Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la Franja― i radiografia l’estat del català l’any 2015.
Descarregueu l'informe |
L’informe, coordinat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i promogut per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, es va presentar a l’IEC el 29 de novembre en un acte en què van intervenir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’informe, en va exposar les conclusions.
A l’acte, hi van assistir la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística de les Illes Balears, Marta Fuxà, i la directora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme del País Valencià, Nathalie Torres Garcia.
L’informe conclou que, en reduir-se el volum de població autòctona, s’ha reduït també el nombre de catalanoparlants inicials. També indica que les noves generacions de catalanoparlants inicials fan menys ús del català que la generació dels seus avis, i que l’ús del català s’ha reduït sensiblement entre les generacions adultes de catalanoparlants inicials.
Les situacions sociolingüístiques en la comunitat catalanòfona són diverses: hi ha territoris amb expectatives de normalitat raonables ―Catalunya i Andorra―; àrees amb indicadors sociolingüístics força deficitaris ―Catalunya del Nord i l’Alguer―; i territoris que acullen dinàmiques sociolingüístiques contradictòries ―Illes Balears, País Valencià i la Franja―, condicionades per l’activació institucional els darrers anys de mesures desfavorables a la rehabilitació de la llengua pròpia.
Per territoris, segons l’informe, al País Valencià la dinàmica lingüística ocasionada per dues dècades de no-intervenció ha tingut uns efectes demolidors per al valencià en el seu ecosistema històric. Les dades sociolingüístiques més recents mostren que es pot estar produint un punt d’inflexió: s’han incrementat lleugerament els indicadors d’entendre i parlar, i les habilitats lectoescriptores s’han incrementat en màxims històrics. Tot i això, el valencià es refugia en els contextos de proximitat (la llar, els amics, les botigues tradicionals) i perd presència en l’àmbit públic. Pel que fa a les Illes Balears, les dades disponibles no permeten avaluar l’estat precís de la transmissió de la llengua, si bé en una primera aproximació és raonable pensar que no està retrocedint. A Andorra, la xifra de catalanoparlants s’ha mantingut estable en nombres absoluts, i el país presenta les dades més favorables al català. Quant a la Franja, en l’última dècada ha augmentat molt la població al·lòctona (17,6%). En bona mesura, a causa d’aquest canvi demogràfic, la proporció del grup catalanoparlant s’ha reduït a la meitat de la població, i, com a conseqüència, la Franja ha deixat de ser el territori amb més competència oral en llengua catalana. A la Catalunya del Nord, només el 6% de la població declara que la seva llengua habitual és el català, i la proporció de la població que manifesta saber-lo parlar s’ha mantingut estable.
El català en l’àmbit de l’ensenyament
En aquest àmbit, l’informe destaca que a Andorra es consolida una lleugera supremacia de l’escola andorrana (que acull més del 40% de l’alumnat, enfront de la francesa i l’espanyola). A l’Alguer, la Llei Regional L.R. 9 març 2015, núm. 5, art. 33, par. 33 obre les portes de l’alguerès a l’ensenyament reglat. En el marc de l’Estat espanyol, a les Illes Balears i, sobretot, al País Valencià, serà fonamental que la nova etapa que acaba d’encetar-se atorgui un paper protagonista a la llengua catalana en el marc d’uns nous models educatius renovats. A la Franja caldria una nova legislació que derivés en una aposta educativa més favorable a la llengua catalana.
|
|
|
Jaume Guillamet pronuncia el discurs de presentació com a membre de l’IEC
La política, els mercats i la llengua en la història del periodisme català són els tres eixos sobre els quals va girar el discurs de presentació de Jaume Guillamet, periodista, doctor en història i catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Guillamet va pronunciar el discurs, titulat «Política, mercat i llengua: una interpretació històrica del periodisme català», l’1 de desembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Li va donar resposta Josep Maria Casasús, membre emèrit de la Secció. |
Entre altres qüestions, Guillamet va parlar dels règims polítics i els mercats —factors determinants de l’origen i l’evolució històrica del periodisme en tots els països— i del factor lingüístic, un tret particular i característic de Catalunya, cas singular d’una potent tradició periodística en la llengua pròpia i diferent de la majoritària a Espanya, així com dels territoris del domini lingüístic català.
En un apunt final en la cloenda del discurs, Guillamet va afirmar que «passa poques vegades que l’historiador vegi com se li tanca el cicle històric de l’objecte d’estudi», una cosa que «li acaba de passar a l’historiador del periodisme, amb Internet». Segons Guillamet, «estem dient adéu al concepte mateix de periodicitat, forjat fa quatre-cents anys gràcies a la generalització dels serveis de correus i dels mercats setmanals». D’altra banda, pel que fa a la llengua pròpia en els mitjans de comunicació, la traducció automàtica i la plena llibertat de la Xarxa «han posat la llengua pròpia en situació de mercat amb plena igualtat política, jurídica i tecnològica amb altres llengües». |
|
|
La relació d’amor i odi dels limfòcits amb la pell, tema del discurs de presentació de María Teresa Estrach com a membre de l’IEC
.jpg) Els limfòcits són un tipus de cèl·lules de la sèrie blanca que s’originen al moll de l’os, que maduren al mateix moll de l’os i al tim i que es troben a la sang i en altres òrgans limfoides, com els ganglis, la melsa o les amígdales. Tenen un «paper estel·lar» en el sistema immunitari, en el qual «són uns dels solistes de l’orquestra». De la relació dels limfòcits amb l’òrgan més gran dels humans, la pell, en va parlar a l’Institut María Teresa Estrach, doctora en medicina i especialista en dermatologia, i actualment cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Ho va fer en el seu discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, que es va celebrar el 19 de desembre.
|
En el discurs, titulat «Els limfòcits i la pell: una relació d’amor i odi», Estrach va donar unes quantes pinzellades d’algunes de les relacions dels limfòcits amb la pell, concretament de la condició «d’amics» i de la «d’enemics». Tal com va dir, «els limfòcits de la pell tenen un paper fonamental, tant vetllen pels fenòmens d’immunitat positius» ―és a dir, participen en els mecanismes de defensa per a prevenir malalties― com formen part «del desenvolupament i l’evolució de moltes patologies dermatològiques».
Discurs de presentació de María Teresa Estrach |
|
|
L’estudi Sustainability for a warming planet guanya el X Premi Societat Catalana d’Economia
 Per a combatre el canvi climàtic i perquè els nivells de benestar de la població mundial siguin sostenibles a llarg termini, cal limitar el creixement econòmic dels països desenvolupats a l’1% anual i permetre als països menys afavorits créixer, inicialment, a una taxa mes ràpida a fi d’equiparar-se amb els desenvolupats en tres generacions. Aquesta és una de les recomanacions de l’obra Sustainability for a warming planet, que ha estat guanyadora del X Premi Societat Catalana d’Economia, que atorga biennalment la filial de l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, i que està dotat de 10.000 euros.
|
Seguint els principis ètics de la sostenibilitat i l’igualitarisme, i amb una perspectiva inter- i intrageneracional, els autors Humbert Llavador, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra; John E. Roemer, professor de ciència política i economia a la Universitat de Yale, i Joaquim Silvestre, professor d’economia a la Universitat de Califòrnia, analitzen també com s’haurien d’assignar les emissions entre les diverses regions del món per a convergir en una trajectòria de creixement sostenible i no sobrepassar els 2 ºC d’escalfament global establerts pels Acords de París.
El jurat del premi, constituït per Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia; Enric Fernández, Jordi Galí, Guillem López Casasnovas, Àngel Pes, Joan Tugores i Antoni Montserrat, ha valorat les «importants aportacions científiques i metodològiques en l’anàlisi de la sostenibilitat a llarg termini, i el tractament d’un tema central en les preocupacions dels economistes i ecòlegs, en una obra rigorosa i documentada».
El Premi Societat Catalana d’Economia, de periodicitat biennal, forma part del LXXXVI Cartell de premis i de borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans i té per objectiu reconèixer i estimular els esforços per una investigació en economia d’alta qualitat. S’ofereix a la millor obra, treball, tesi doctoral o estudi sobre temes d’economia, publicat o inèdit, i ha d’haver estat realitzat en els darrers dos anys per persones adscrites a institucions de l’àmbit de les terres de llengua i cultura catalanes.
Més informació sobre l'obra |
|
|
Pere Verdaguer, homenatjat a Perpinyà
La Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà va acollir, l’1 de desembre, una jornada d’estudis i homenatge a Pere Verdaguer, membre de la Secció Filològica de l’Institut, amb l’objectiu d’estudiar-ne l’obra i «una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya del Nord». A més de Verdaguer, en l’homenatge van intervenir, entre d’altres, Miquela Valls, Joan Becat, Alà Baylac i Joan Peytaví, membres de l’IEC; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, i el president de l’Institut, Joandomènec Ros. Un grup d’estudiants també va afegir-se a l’homenatge, en aquest cas a la Casa de l’Estudiant de la Universitat de Perpinyà. |
Pere Verdaguer va ser professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà fins que es va jubilar, el 1994. És autor d’una seixantena de títols: treballs sobre dialectologia rossellonesa ―El català al Rosselló, Comentaris sobre el vocabulari rossellonès ― i literatura del Rosselló ―Poesia rossellonesa del segle XX o Fabulistes rossellonesos, per exemple― i assaigs sobre la Catalunya del Nord o sobre llengua i cultura, en general, com Catalunya francesa o De la cultura a la política, entre d’altres. És autor d’estudis sobre llengua i literatura catalanes, com Cours de langue catalane, Abrégé de grammaire catalane, Grammaire de la langue catalane, Histoire de la littérature catalane o Le catalan et le français comparés. Ha escrit novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica i de teatre. Va ser fundador i secretari general de la Universitat Catalana d’Estiu i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016). |
|
|
Quin serà el neologisme del 2016?
 L’Observatori de Neologia de la UPF i l’IEC fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2016, en la línia d’iniciatives anàlogues que duen a terme diverses institucions, editorials i diaris per a nombroses llengües. Experts de les entitats organitzadores han triat dotze neologismes per a la votació, que s’obre el 12 de desembre i es tancarà el 8 de gener. Es pot votar per mitjà de formulari disponible en l’enllaç: http://www.neologisme.cat.
|
El dimarts 10 de gener de 2017 es donarà a conèixer el neologisme del 2016 i el nom del guanyador del sorteig que es farà entre tots els participants.
S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.
Per al català, aquesta iniciativa ja ha arribat a la tercera edició després que estelada fos escollit l’any 2014, i dron, el 2015. En tots dos casos, la Secció Filològica de l’IEC va decidir incorporar al diccionari normatiu el neologisme guanyador. Aquest any, la paraula que guanyi la votació també serà candidata a formar-ne part.
|
|
|
La Societat Catalana de Química commemora el Nobel de Química 2016 amb un acte científic
 L’investigador Pau Ballester, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i expert en el mateix camp de recerca que els tres guanyadors del Nobel de Química 2016, va pronunciar, el 14 de desembre, a l'IEC, la conferència «Molècules amb enllaços mecànics i rotors moleculars».
|
Amb aquest acte, la Societat Catalana de Química, filial de l’IEC, va commemorar un any més el Premi Nobel de Química, que enguany ha reconegut tres investigadors pel seu treball en el disseny i la síntesi de màquines moleculars: el francès Jean-Pierre Sauvage, l’escocès Sir James Fraser Stoddart i l’holandès Bernard Lucas Feringa.
Després de la conferència, la Societat Catalana de Química va lliurar els diplomes a les persones que s’han doctorat a les universitats de Catalunya en algun àmbit de la química durant el curs 2015-2016. |
|
|
Francesc Xavier Mena parla del Premi Nobel d’Economia 2016
«Dret i economia: contractes eficients i incentius» és el títol de la conferència que va pronunciar Francesc Xavier Mena, catedràtic d’economia de la Universitat Ramon Llull i professor d’ESADE, el 15 de desembre, convidat per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC. La conferència s’emmarcava dins del el cicle sobre els guardonats amb el Premi Nobel d’Economia, que enguany ha estat atorgat als professors Oliver Hart (anglès, de la Universitat de Harvard) i Bengt Holmström (finès, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts), per les aportacions que han fet a la teoria dels contractes. |
Aquesta teoria analitza com s’elabora la contractació i quins són els diversos efectes que té, sobretot en el món de l’empresa. Per exemple, estudia si els professors o els funcionaris de presons han de tenir retribucions fixes o variables, o si un hospital hauria de mantenir una gestió pública o privada. També desenvolupa hipòtesis sobre com s’hauria de fixar la retribució dels directius d’una empresa per a beneficiar els accionistes i que s’aconsegueixi més valor a llarg termini.
Vídeo de la conferència |
|
|
|
|
