La nova cultura del territori promovia una visió complexa del territori ―lligada a les seves dimensions socioeconòmica, ambiental i cultural― capaç de generar forts vincles socials, sentiments identitaris i també d’esdevenir escenari de conflictes i de mobilitzacions importants. Els principis i objectius de la nova cultura del territori, que entroncaven amb un sentiment social cada cop més estès vinculat a la idea de sostenibilitat, van fonamentar l’articulació de noves polítiques públiques i el desplegament de nous instruments territorials, alhora que van contribuir a cohesionar l’ideari dels moviments cívics i a impulsar iniciatives pioneres.
Deu anys després del Manifest per una nova cultura del territori, el Col·legi de Geògrafs, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i la Societat Catalana de Geografia han organitzat dues taules rodones amb la finalitat de debatre sobre els principis establerts al Manifest, en el context d’un cicle econòmic molt divers al del moment de la seva signatura. Què se n’ha fet del Manifest per una nova cultura del territori? Quina és la vigència dels seus principis, després d’una dècada?
La primera sessió es va celebrar el 30 de novembre a l’IEC, amb la participació de Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, Antonio Prieto, president del Colegio de Geógrafos; Oriol Nel·lo, del departament de Geografia de la UAB i Helena Cruz, de l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, de la UAB. El debat va ser moderat per Jaume Busquets, president de la Delegació del Col·legi de Geògrafs de Catalunya.
El ponents van coincidir en la necessitat de continuar amb la difusió del Manifest i la promoció dels seus valors que, a causa de la crisi, no va tenir l’impacte desitjat. «La crisi econòmica, social i política ha donat una nova dimensió a problemes com la gestió dels recursos, o les fronteres», va apuntar Jaume Busquets. Per aconseguir un nou impuls i una major difusió del Manifest entre la societat, Helena Cruz va proposar «teixir aliances amb les mobilitzacions socials partidàries també d’una nova cultura del territori».
La segona sessió es va celebrar el 15 de desembre i va comptar amb la participació d’Àlex Casademunt, del Centre per la Sostenibilitat Territorial; Leandre Romeu, de La Conca 5.1; Vanesa Freixa, representant de l'Escola de Pastors de Catalunya, i Xavier Matilla, de Terrassa en Comú.
Vídeo de la primera sessió: https://youtu.be/iB0mPHi91DA
Vídeo de la segona sessió: https://youtu.be/oxwzWqKS2qU |
Enguany s’ha complert una dècada des de la signatura del Manifest per una nova cultura del territori, promogut l’any 2006 a iniciativa d’entitats i persones vinculades al món acadèmic i professional. El Manifest va plantejar la conveniència de fonamentar un nou concepte de territori, més enllà de la simple noció de receptacle d’activitats econòmiques o de reservori de sòl.
