La política, els mercats i la llengua en la història del periodisme català són els tres eixos sobre els quals va girar el discurs de presentació de Jaume Guillamet, periodista, doctor en història i catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Guillamet va pronunciar el discurs, titulat «Política, mercat i llengua: una interpretació històrica del periodisme català», l’1 de desembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Li va donar resposta Josep Maria Casasús, membre emèrit de la Secció. |
Entre altres qüestions, Guillamet va parlar dels règims polítics i els mercats —factors determinants de l’origen i l’evolució històrica del periodisme en tots els països— i del factor lingüístic, un tret particular i característic de Catalunya, cas singular d’una potent tradició periodística en la llengua pròpia i diferent de la majoritària a Espanya, així com dels territoris del domini lingüístic català.
En un apunt final en la cloenda del discurs, Guillamet va afirmar que «passa poques vegades que l’historiador vegi com se li tanca el cicle històric de l’objecte d’estudi», una cosa que «li acaba de passar a l’historiador del periodisme, amb Internet». Segons Guillamet, «estem dient adéu al concepte mateix de periodicitat, forjat fa quatre-cents anys gràcies a la generalització dels serveis de correus i dels mercats setmanals». D’altra banda, pel que fa a la llengua pròpia en els mitjans de comunicació, la traducció automàtica i la plena llibertat de la Xarxa «han posat la llengua pròpia en situació de mercat amb plena igualtat política, jurídica i tecnològica amb altres llengües». |
 
|
