Un simposi fa balanç de quatre decennis sense Franco
 Enguany es compleixen quaranta anys de la mort de Franco i, per tant, de l’inici del fi del règim dictatorial que havia instaurat el 1939. Els dies 8, 9 i 10 de juliol, l’IEC va acollir un simposi per a estudiar els canvis que s’han produït en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica, de les mentalitats i, en general, de les llibertats individuals i col·lectives tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Uns canvis que, per a Catalunya, han significat la posada en marxa d’un règim d’autonomia pràcticament igual al que havia tingut abans de la revolta militar de Franco. El simposi, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i l’IEC, es va titular A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015). Què hem fet? On som? Cap a on anem? i va aplegar experts de diversos àmbits.
|
La presentació de l’acte va ser a càrrec de Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, que va anunciar que el resultat d’aquest simposi serà una publicació que reculli la reflexió col·lectiva feta durant la celebració de l’acte i que estigui adreçada a un públic no especialitzat. També hi va intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC i ecòleg, que va fer referència a l’evolució de la gestió dels espais naturals en els darrers quatre decennis. «L’empenta dels anys vuitanta, en què Catalunya era pionera en la protecció dels espais naturals, s’ha anat esmorteint al cap dels anys. És l’exemple paradigmàtic i trist de com l’empenta que hi havia fa trenta anys, quan el país podia governar-se per si mateix, s’ha anat difuminant», va afirmar.
Vídeos del Simposi |
|
|
La Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea commemora l’Any Internacional de la Llum a Lisboa
 Com es va originar la vida, com es comunica la naturalesa utilitzant la bioluminescència i quines són les formes d’art fetes a partir de la llum són alguns dels temes que van centrar el simposi internacional celebrat a Lisboa els dies 2 i 3 de juliol per a commemorar l’Any Internacional de Llum. Organitzat per la Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (BKH-AE) i per Ciência Viva —l’agència portuguesa per a la cultura científica i tecnològica—, el simposi va aplegar unes cent cinquanta persones, i entre els ponents hi havia una àmplia representació catalana, amb membres de la Societat Catalana de Biologia i de la Institució Catalana d’Història Natural, filials de l’IEC.
|
Des dels fotons fins al satèl·lit Hipparcos, passant per panells solars de baix cost i sistemes LED que canviaran la manera com s’il·luminen els habitatges i les condicions de vida dels països en vies de desenvolupament, investigadors, artistes, emprenedors i altres experts van analitzar la importància de la llum i el seu vincle amb l’art, la ciència, la tecnologia, la comunicació i la història. El simposi va dedicar una especial atenció a la commemoració del mil·lenni de la publicació del primer llibre d’òptica, per Ibn Al-Hazèn, el 1015, amb una conferència a càrrec de Mònica Rius, catedràtica d’àrab de la Universitat de Barcelona. Tots els assistents van rebre un exemplar del llibre Kepler. Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, publicat per l’IEC en català dins de la col·lecció «Clàssics de la Ciència».
El simposi va ser coordinat per Ricard Guerrero, director acadèmic de la BKH-AE i membre de l’IEC, i Rosalia Vargas, presidenta de Ciência Viva.
|
|
|
Es constitueix l’associació Bioinformatics Barcelona (BIB)
 El dia 6 de juliol es va constituir l’associació Bioinformatics Barcelona (BIB) amb vint-i-cinc entitats membres entre universitats, centres de recerca, instituts de recerca hospitalaris, grans infraestructures científiques, empreses del sector farmacèutic, tecnològic i bioinformàtic, i altres institucions, entre les quals hi ha l’Institut d’Estudis Catalans. Paral·lelament, hi han mostrat interès i estan en procés d’incorporació vint-i-tres entitats més. La primera Junta Directiva és formada per la presidenta Ana Ripoll, de la Universitat Autònoma de Barcelona; pel secretari Arcadi Navarro, de la Universitat Pompeu Fabra, i pel tresorer Alfons Nonell, de Mind the Byte.
|
La bioinformàtica és una àrea d’investigació en què s’apliquen les ciències de la computació i les tecnologies de la informació per al tractament de dades biològiques. Aquesta activitat multidisciplinària amplifica el potencial de creació de coneixement i la transferència de tecnologia. La bioinformàtica s’utilitza en totes les àrees de les ciències de la vida i té un impacte profund en una àmplia gamma de camps, incloent-hi la salut, la indústria alimentària i la biotecnologia en general. En els darrers anys, ha esdevingut una ciència estratègica per a donar sentit a una quantitat de dades ingent (big data) que no para de créixer exponencialment. En aquest sentit, el gran repte actual dels biocientífics és ser capaços de gestionar i explotar tota aquesta allau d’informació i transformar-la en un nou coneixement d’impacte socioeconòmic. Tot això permetrà, en el camp de la biomedicina, per exemple, millorar la comprensió de l’aparició de malalties i llur progressió, i també avançar cap a una medicina personalitzada.
La BIB vol actuar com a catalitzador d’iniciatives en recerca avançada, en transferència de coneixement i tecnologia entre grups de recerca, centres hospitalaris i el sector empresarial de perfil biotecnològic, farmacèutic i agroalimentari, així com en el desenvolupament de programes de formació que permetin incorporar talent especialitzat i donar resposta a la demanda dels diferents perfils de bioinformàtics.
Per portar a terme aquestes finalitats, l’associació cooperarà amb tots els agents i actors de la quàdruple hèlix (administració, universitats i centres de coneixement, empreses i societat civil), a fi de generar iniciatives i dinàmiques col·laboratives que permetin que Barcelona i Catalunya es converteixin en un clúster científic líder al sud d’Europa i en un node estratègic, gràcies a un ecosistema altament competitiu i a una situació geogràfica privilegiada oberta al món.
La primera iniciativa sorgida del BIB ha estat el disseny de programes de formació pioners a tot l’Estat. D’una banda, ha definit els estudis de dos anys de formació professional en informàtica amb orientació bioinformàtica, que començarà les classes durant el pròxim curs 2015-2016, i, de l’altra, ha definit el pla d’estudis del que serà el primer grau interuniversitari de bioinformàtica de tres anys en el sistema universitari català, que és previst que començarà el curs 2016-2017. Bioinformatics Barcelona compta també amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa.
|
 
|
|
|
|
