El mes d’abril, l’IEC va publicar un volum dedicat als vitralls de la catedral de la Seu d’Urgell i de la col·legiata de Santa Maria de Cervera i als estudis entorn del vitrall de Catalunya. És el cinquè i últim volum del projecte de recerca internacional Corpus Vitrearum Medii Aevi, que ha permès estudiar i documentar totes les vidrieres medievals dels edificis religiosos i civils de Catalunya fins a mitjan segle XVI. Amb motiu del final del projecte, el 20 de juliol es va celebrar una jornada d’estudi a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, que van obrir Joandomènec Ros, president de l’IEC; de Josep Massot, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i de Xavier Barral, membre de l’IEC i president del Corpus Vitrearum Medii Aevi. La sessió científica va estar presidida per Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida i membre de l’IEC, i es van presentar diverses comunicacions en les quals  es va analitzar la història del vitrall i l’aportació de les recerques realitzades en les darreres dècades.

El Corpus Vitrearum Medii Aevi és un programa de l’IEC que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI). La UAI és una federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922. L’objectiu genèric d’aquest projecte ha estat l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils. El projecte va néixer a Amsterdam l’any 1952 al Comitè Internacional d’Història de l’Art, i va ser acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós organismes, va assumir la preparació i la publicació dels volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya. No obstant això, les dificultats per què va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es va constituir un equip tècnic permanent que va reprendre els treballs, dirigit per Joan Ainaud de Lasarte i integrat per Joan Vila-Grau i Ramon Roca i Junyent, amb la col·laboració d’altres especialistes com Manuel A. Mundó i Antoni Vila. Després d’elaborar el corpus medieval, Catalunya, com la resta de països europeus, es va plantejar ampliar el període de recerca. Per això, l’IEC i el Departament de Cultura de la Generalitat van signar el 2009 un conveni per a realitzar un registre i inventari dels vitralls barrocs i modernistes catalans, amb l’objectiu d’elaborar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i establir criteris que n’orientin les polítiques de conservació i restauració. Actualment, en el marc d’aquest projecte, ja s’han inventariat més de dos mil vitralls d’aquestes èpoques a la província de Barcelona.

Tweet

---