Un seminari analitza els conflictes i els processos de canvi a la Mediterrània
.jpg) El mes de novembre del 2015, la Declaració de Barcelona farà vint anys. Va ser un esdeveniment clau en la història recent de les relacions entre la Unió Europea i els països de la regió mediterrània. Vint anys després, tant la regió com el context internacional han canviat enormement. Una trentena d’experts i investigadors van analitzar a l’IEC, els dies 26 i 27 de gener, els nous fenòmens i processos que configuren la regió des de diferents àmbits i disciplines d’estudi, en el marc seminari Noves aproximacions a l’estudi de la Mediterrània. 20 anys de canvis, una regió diferent, organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
|
L’obertura del seminari va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Ignacio Rupérez, diplomàtic i antic ambaixador d’Espanya a l’Iraq, va pronunciar la conferència inaugural «Un món ric i complex, el 2015» en què va repassar els dos conflictes que a parer seu marcaran aquest any, Ucraïna i Síria. Entre els ponents del seminari també destaquen Bichara Khader, director del Centre d’Estudis i Recerca sobre el Món Àrab Contemporani (Universitat Catòlica de Lovaina); Luciano Zaccara, coordinador de recerca sobre polítiques del golf Aràbic (Universitat de Qatar); Koenraad Bogaert, investigador del grup de recerca Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (Universitat de Gant), i Karim Atassi, expert en les constitucions de Síria i representant adjunt de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats a Turquia.
|
|
|
La Primera Viquimarató de Bioinformàtica, el 27 de febrer a l’IEC
 Els investigadors i viquipedistes interessats a ampliar els articles de la Viquipèdia relacionats amb diversos aspectes de la bioinformàtica i altres disciplines afins, com la genòmica i la proteòmica, han estat convocats a participar en la Primera Viquimarató de Bioinformàtica, que se celebrarà el divendres 27 de febrer, a partir de dos quarts d’onze del matí fins a les cinc de la tarda, a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Per a participar-hi, cal formalitzar la inscripció mitjançant la pàgina web http://www.wikimedia.cat/marato-bioinf-2015.
|
Aquesta viquimarató és una iniciativa de la Secció de Biologia Computacional i Bioinformàtica de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d'Amical Wikimedia i el Centre de Regulació Genòmica, i té per finalitat contribuir a obrir la institució i els fons de la Viquipèdia a la comunitat de voluntaris del coneixement, fer avançar la presència de la llengua catalana a la Xarxa i oferir noves plataformes de difusió de la ciència als investigadors i divulgadors del país.
La Viquipèdia és, actualment, l’obra de referència més gran i popular a Internet. La manté, en format d’enciclopèdia lliure, la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre, i conté milions d’articles escrits col·laborativament per usuaris d’arreu del món. La versió catalana va ser la segona de posar-se en marxa el 16 de març de 2001, després de l’anglesa, que va néixer el gener de 2001. Actualment, la versió en català és la dissetena pel que fa a la producció d’articles. |
 
|
|
València acull el cicle de conferències sobre els premis Nobel 2014
 La conferència «… I la llum es va fer!» sobre el Premi Nobel de Física 2014 atorgat a Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura per la invenció de díodes emissors de llum blava eficients, que han permès fonts de llum blanca brillants i estalviadores d’energia, clourà el 4 de febrer el cicle de conferències dedicat als premis Nobel 2014 que s’ha celebrat a València. La conferència serà a càrrec d’Ana Cros, de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València, i es farà a les set del vespre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
|
El cicle, que vol donar a conèixer a la ciutadania els treballs guardonats per l’Acadèmia Sueca, va començar el 19 de gener amb la conferència de Nuria Flames, de l’Institut de Biomedicina de València del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que va parlar del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina concedit a John O’Keefe, May-Britt Moser i Edvard I. Moser, que han descobert les cèl·lules que formen un sistema cerebral de posicionament. La sessió dedicada al Premi Nobel d’Economia 2014 atorgat a Jean Tirole per la seva anàlisi del poder i la regulació del mercat, es va celebrar el 21 de gener i va ser a càrrec de Gonzalo Olcina, del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València. El 26 de gener, Manuel Martínez, del Departament d’Òptica de la Universitat de València, va pronunciar la conferència «Combinant òptica i química per a veure l’invisible», sobre el Premi Nobel de Química 2014 atorgat a Eric Betzig, Stefan W. Hell i William E. Moerner pel desenvolupament de la microscòpia de fluorescència súper-resolutiva. El 28 de gener, Mercè Ubach, traductora de Modiano al català, i Manuel Peris, periodista i lector de Modiano, van dialogar al voltant de Patrick Modiano, autor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2014.
El cicle és organitzat per Acció Cultural del País Valencià amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, la Red de Unidades de Cultura Científica i el CSIC.
|
|
|
|
|
