|
Des que es va fundar el 1872, el parc de la Ciutadella ha estat un espai urbà consagrat a les ciències naturals. En són testimonis el Museu de Ciències Naturals ―creat el 1882―, el parc zoològic ―creat el 1892― i l’escultura d’un mamut, instal·lada al Parc a principi del segle XX. Va acollir, a més, el primer aquari públic de la ciutat a la capçalera de la Cascada Monumental, i l’any 1917 es va crear el nou Museu de Ciències Naturals de Catalunya, amb què el Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle i l’Umbracle es van incorporar a l’activitat museística. Amb la creació del Museu Blau, molts d’aquests espais s’han tancat al públic i s’estan deteriorant. Amb l’objectiu de reivindicar la memòria històrica del Parc, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, ha posat en marxa un cicle de conferències que ofereix una mirada històrica del parc com a espai de ciència, i el concep com un actor més i no com un simple contenidor d’institucions científiques.
El cicle, titulat Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella, consisteix en tres sessions i es va iniciar el 16 de desembre de 2014 amb la conferència «Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX», que va ser a càrrec de Ferran Aragon, del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB). La segona sessió, titulada «El primer parc científic de Barcelona? La transformació de la Ciutadella (1872-1917)», va ser a càrrec de Laura Valls, del CEHIC i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i Oliver Hochadel, de la Institució Milà i Fontanals (IMF). El cicle es clourà el 12 de febrer amb una ponència de Christina Wessely, de la Universitat de Lüneburg, que exposarà el cas de Viena.
Amb aquest cicle, la SCHCT posa sobre la taula dues qüestions clau: Barcelona, una ciutat abanderada del coneixement i la innovació, es pot permetre el luxe d’abandonar i oblidar la història del parc de la Ciutadella com a centre de recerca i de difusió d’idees? A l’hora d’elaborar discursos sobre la ciutat del coneixement, quin paper hi poden tenir els edificis i les col·leccions de ciències naturals que tradicionalment han ocupat aquest espai públic?
Les donacions, un acte de promoció social
 |
|
Façana del Museu Martorell. Font: Viquipèdia; imatge amb llicència CC
|
L’any 1872, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un pla per convertir la Ciutadella en un parc públic. Enderrocada el 1868, la fortalesa havia estat durant prop d’un segle i mig un símbol de l’opressió borbònica. L’arquitecte Josep Fontserè va ser qui va guanyar el concurs públic per a realitzar el projecte de creació del Parc, que havia de servir per a l’aprenentatge, el lleure i el descans dels ciutadans. Un dels resultats del projecte va ser la creació del Museu Martorell, inaugurat el 1882, que va esdevenir el primer museu públic de Barcelona. Ferran Aragon es va centrar a repassar la història d’aquest museu que, tal com va explicar, va ser fruit de l’expansió de les elits burgeses i de la nació i el nacionalisme, «un context en què tocava transferir una identitat comunitària». D’aquesta manera, «els homes rics i il·lustres que abans atresoraven la seva cultura en gabinets privats, ara buscaven il·lustrar la ciutadania a través d’espais públics com els museus». Així, era habitual que fessin donacions, enteses en l’època com «un acte de promoció social, atès que qui les feia mostrava el seu compromís cívic i patriòtic».
El model de ciència orientat cap a la nació es va consolidar durant els anys de la Mancomunitat i, fonamentalment, va ser gràcies a dos fets: la incorporació al Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya (de què el Museu Martorell va ser l’embrió) de les col·leccions de la Institució Catalana d’Història Natural, amb què es van incrementar enormement les col·leccions regionals del museu, i la creació, per part de la Junta de Ciències ―l’òrgan gestor, d’ideologia catalanista i catòlica―, de diverses places tècniques de conservadors i regents dins el museu, amb la qual cosa tota la xarxa de naturalistes ―fins aleshores, aficionats― es va professionalitzar.
El primer parc públic de la ciutat
 |
|
Laura Valls, durant la seva intervenció
|
Tal com van explicar Laura Valls i Oliver Hochadel, el parc de la Ciutadella és el resultat del moviment higienista que va sorgir amb força a les ciutats arran de l’eclosió de malalties com la tuberculosi o el còlera. Els parcs havien de contribuir a fer les ciutats més saludables, però també es van crear com a espais recreatius i divulgadors de la ciència. Així, per exemple, Fontserè havia previst construir el que ell anomenava una casa de fieras: a final del 1880, polítics estrangers i homes de negocis hi van dipositar caimans, cocodrils i faisans, i l’any 1892, es va inaugurar el Parque Zoológico de Aclimatación y Naturalización sota la direcció de Francesc Darder. El que s’havia previst era aclimatar espècies exòtiques els recursos de les quals ―ous, llana, plomes, carn, força tractora― proporcionessin un rendiment econòmic. D’aquesta manera, durant els primers vint anys d’existència, al zoo, s’hi feien subhastes i s’hi venia bestiar: es comercialitzaven gossos, cabres i, especialment, aus, a més d’ous fecundats.
 |
| Balena en l'exposició de piscicultura, el 1913. Font: Museu Darder de Banyoles |
L’any 1899, es va demanar a l’Ajuntament que es desenvolupessin instal·lacions científiques al Parc, entre les quals hi havia la creació d’un aquari, amb la intenció de garantir feina als treballadors. L’aquari es va inaugurar al capdamunt de la Cascada Monumental el 23 de juny de 1908, i s’hi van incorporar foques i una gran varietat d’espècies de peixos. L’any 1909 es va fundar el Laboratori Ictiogènic, que naixia amb la fita de produir peixos i ous de peix que es distribuirien gratuïtament a qualsevol poble de Catalunya per a repoblar els rius i llacs afectats per la contaminació i la sobrepesca. La introducció dels peixos a les aigües locals se celebrava amb l’anomenada Festa del Peix, que incloïa lliçons de Darder i d’altres naturalistes, la cantada de l’Himne del peix, una competició de pesca i una exposició sobre piscicultura i pesca. La primera festa d’aquesta mena es va celebrar a Banyoles l’octubre de 1910 i les festes següents van ser a Terrassa i a Manresa, el 1911 i el 1912.
Un dels grans reclams de l’època va ser una balena dissecada de tretze metres, que primer es va instal·lar a l’avinguda del Paral·lel i que, finalment, es va col·locar fora del Castell dels Tres Dragons, en el marc d’una exposició sobre piscicultura celebrada el 1913 i que va tenir un gran èxit d’assistència: 50.000 visitants.
El mamut, una gran bèstia antediluviana
 |
| L'escultura del mamut, en procés de construcció. Font: Arxiu del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona |
Un dels emblemes del Parc, encara ara, és l’escultura d’un mamut a escala natural feta de ciment armat. Instal·lada l’any 1907 per a la contemplació i la instrucció del públic, era la primera d’una sèrie de reproduccions de grans animals prehistòrics de Catalunya que s’havien d’instal·lar en diferents punts del Parc, però que mai no es van arribar a construir. La reproducció del mamut «no responia a una voluntat estètica sinó científica: donar a conèixer els grans mamífers extingits de Catalunya», van explicar Valls i Hochadel. A més, el material de què estava feta, el ciment armat, tot just es començava a introduir a la ciutat i, per tant, «va afegir a l’escultura les connotacions de modernitat i urbanitat». Per a construir-lo, van caldre 263 sacs de ciment, 2.832 kg de ferro i 116 kg de filferro.
Article «Un mamut molt cristià», publicat a El Periódico el 19 de gener de 2015
Vídeos:
«Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX», col·loqui a càrrec de Ferran Aragon - IEC, 16 de desembre de 2014
«El primer parc científic de Barcelona? La transformació de la Ciutadella», col·loqui a càrrec de Laura Valls i Oliver Hochadel - IEC, 15 de gener de 2015 |
