 |
 |
 |
| |
|
Fotografies de Jordi Pareto |
Amb la publicació del novè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra es culmina un projecte iniciat fa més d’una dècada i que posa a l’abast del públic una eina fonamental per a la llengua i la cultura catalanes. Coincidint amb la presentació de l’obra, s’ha fet la donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a l’Institut, s’ha inaugurat l’Espai Fabra i s’ha presentat un nou espai web sobre l’obra fabriana.
«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança». Aquest lema, que va presidir sempre el treball sistemàtic i tenaç de Pompeu Fabra, ha estat també l’esperit dels dos directors de les Obres completes del gramàtic català, Jordi Mir i —fins a la seva mort— Joan Solà, que durant més d’un decenni han investigat, ordenat i editat l’obra de Pompeu Fabra, fins ara dispersa i difícil de consultar. La presentació de les Obres completes es va fer a l’Institut d’Estudis Catalans el 30 de maig en un acte que va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i en què van intervenir el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum, Josep Murgades, i el director de l’obra, Jordi Mir.
 |
| Col·laboradors de l'edició de les Obres completes de Fabra |
Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen recullen des de la bibliografia essencial de Fabra —com ara el Diccionari general de la llengua catalana, les diferents gramàtiques, les Converses filològiques, l’Epistolari o les Normes ortogràfiques aprovades per la Secció Filològica— fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En paraules de Salvador Giner, «posen l’obra completa de Fabra a l’abast de tots els lingüistes, filòlegs i ciutadans dels nostres països i d’arreu del món interessats a conèixer la nostra llengua mitjançant l’obra del més gran dels seus coneixedors, codificadors i bastidors moderns».
En la seva intervenció, Jordi Mir —que va recordar emocionat els anys de treball compartits amb Joan Solà— va destacar que «no tenir a l’abast una eina cabdal com aquesta per a l’estudi i el coneixement de la llengua era impensable en qualsevol cultura normalitzada». Per a Mir, que la culminació de les Obres completes de Fabra «es doni just l’any del centenari de les Normes ortogràfiques, en la concreció de les quals ell va ser determinant, és altament significatiu i segur que el complauria profundament».
Fabra com a exemple, avui
El president de la Secció Filològica de l’IEC, Isidor Marí, es va referir a la situació actual del català i va posar Fabra com a exemple a seguir. «Ens cal mirar endavant, amb una clara consciència del que representa avui, per al nostre futur col·lectiu, disposar del llegat sencer de Pompeu Fabra [...]. L’ambició de Pompeu Fabra i de la seva generació és, doncs, ben viva entre la nostra societat i la consecució de la plena igualtat és irrenunciable i abastable, si seguim el seu exemple». Marí va afirmar que és urgent i imprescindible assolir la igualtat en termes lingüístics, culturals i nacionals i va ressaltar que «si els poders estatals o europeus continuen indicant-nos reiteradament de fet que no hi ha més camí fins a la igualtat que construir un estat sobirà, valdrà molt més que concentrem en aquesta obra els esforços». En aquest sentit, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar que «el problema de la llengua catalana no és la llengua catalana, sinó que el problema és polític i institucional». «Sembla evident», va dir el conseller, «que el català necessita al darrere un estat que el faci costat».
El llegat de Fabra, més accessible
 Coincidint amb la presentació de les Obres completes, es va celebrar també l’acte de donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a l’Institut d’Estudis Catalans, que és format per un fons bibliogràfic amb 1.535 registres d’obra impresa i un fons d’arxiu de 1.853 registres, que ha estat inventariat, catalogat i ordenat a l’Arxiu de l’IEC.
Amb l’objectiu de facilitar la difusió i la investigació de la persona i l’obra de Pompeu Fabra, l’IEC ha creat el web Espai Pompeu Fabra, on es poden consultar les fitxes originals manuscrites de Pompeu Fabra amb el contingut del Diccionari general de la llengua catalana del 1932 i que permet cercar les referències de tota l’obra fabriana. La creació de l’Espai Pompeu Fabra a la xarxa es complementa amb la inauguració, a la Casa de Convalescència, d’un espai d’homenatge a qui va ser membre de l’Institut i president de la Secció Filològica i en què s’exposa una mostra de material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb Fabra i altres membres de l’IEC que hi van tenir relació.
El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
 Recull de premsa
|
