L’Institut d’Estudis Catalans ja havia fet pública una declaració el 20 de juny de 2012 davant la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües vigent i pels canvis que s’anunciaven. En aquell moment, l’IEC ja va manifestar que «la comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer» i afegia que «la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla.»
D'altra banda, filòlegs, escriptors i professors universitaris van presentar el 28 de maig, a Palma, el manifest Llengua, educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics, en defensa del sistema d’immersió lingüística a l’ensenyament de les Illes Balears i contra el Decret de tractament integrat de les llengües del Govern balear. Entre els impulsors i signants del manifest hi ha Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i també Joan Veny, Damià Pons, Joan Miralles i Aina Moll, membres d’aquesta mateixa Secció, entre d’altres.
Els signants alerten que «vivim un període d’extrema gravetat perquè, des de la reinstauració de la democràcia i l’accés de les Illes Balears a l’autonomia, mai abans no hi havia hagut un govern tan advers als compromisos fixats per l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística», i qüestionen «com es pot admetre que el Govern restringeixi l’ús vehicular del català amb un decret de tractament integrat de les llengües que, darrere d’objectius ideals, representa un daltabaix pedagògic i és inaplicable per la immensa majoria de centres en les condicions actuals». El manifest acaba considerant la «impugnació d’un decret de legalitat dubtosa com aquest, i la seva suspensió cautelar per l’autoritat judicial».
Una croada contra la llengua catalana?, article d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC
 Recull de premsa
|
La Secció Filològica de l’IEC va fer públic el 8 de maig un comunicat davant la nova Llei de llengües aprovada per les Corts d’Aragó. La Secció Filològica manifestava que «davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional.»
