Antoni Rubió i Lluch, primer president de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser una figura clau en el marc de les relacions històriques, literàries i diplomàtiques entre Grècia i Catalunya al final del segle XIX i al principi del segle XX. En els quatre volums de l’obra Espistolari grec, el filòleg Eusebi Ayensa recull la correspondència d’Antoni Rubió entre el 1880 i el 1936, un treball que permet conèixer-lo en profunditat com a ambaixador de la cultura catalana a Grècia, com a historiador i com a traductor. L’Espistolari grec, publicat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es va presentar a l’Institut el 27 de novembre en un acte en què van intervenir Pedro Bádenas, Albert Balcells, Josep Massot —curador de l’obra— i Eusebi Ayensa.

L’epistolari fa menció a molts esdeveniments importants de la història grega i catalana de final del segle XIX i principi del XX: l’Exposició Universal de Barcelona del 1888; el terratrèmol que sacsejà Grècia al principi del 1894; la llarga lluita del poble cretenc per la independència; els primers Jocs Olímpics de l’era moderna celebrats a Atenes l’any 1896; la pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar dos anys més tard, o el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l’any 1906, entre d’altres. El primer volum de l’Epistolari grec aplega la correspondència escrita per Antoni Rubió des del 1880 fins al 1888, el segon recull les cartes del període 1889-1901, en el tercer es troba la correspondència del 1901 al 1915, i en el quart i últim s’aplega la correspondència des del 1916 fins al 1936 i els índexs de l’obra.

Tweet

---