 «Reivindicació catalana del geògraf al-Idrīsī» és el títol del discurs de recepció que Dolors Bramon va pronunciar com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el passat 20 de novembre. En la seva intervenció, Bramon va voler corregir la «suposada imprecisió» dels treballs del geògraf àrab medieval al-Idrīsī sobre les terres actualment catalanes —ja que molts estudiosos assenyalen que no és gens precís en la descripció de les terres situades immediatament al sud dels Pirineus—, i va presentar les novetats referides a Catalunya que aporta l’estudi de la seva obra geogràfica.
|
Al-Idrīsī, nascut probablement a Ceuta a final del segle XI i mort probablement a Sicília l’any 1164 o 1165, sembla que mai no va trepitjar el territori actualment català. Tot i això, Dolors Bramon destaca que «l’estudi dels seus textos en dóna dades innovadores i interessants»: assabenta de l’existència de fortaleses sobre les quals no es tenia cap notícia documental en altres fonts escrites, siguin àrabs, llatines o catalanes; mostra la vigència de la ruta existent entre Tortosa, Lleida i Fraga; posa de manifest la xarxa viària existent entre les diverses fortaleses, i informa, entre d’altres aspectes, de l’ús medieval dels ports de les Sorres, d’Adarró i de Tarragona.
Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filosofia i lletres (Secció de Filologia Semítica) i en història medieval per la Universitat de Barcelona, de la qual és professora titular a la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica. Ha publicat nombrosos articles i alguns llibres, com Contra moros i jueus. Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià, guardonat amb el Premi Joan Fuster en els Premis Octubre del 1981. És autora també de la major part d’articles relacionats amb el món semític de la Gran enciclopèdia catalana.
L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC |
 
|
