Analitzar la complexitat del pensament de Josep Ferrater Mora (1912-1991) i la seva aportació a la filosofia contemporània va ser l’objectiu de la jornada que es va celebrar el 8 de novembre a l’Institut d’Estudis Catalans, en què es va commemorar el centenari del naixement del filòsof i assagista català. L’homenatge, que va ser organitzat per l’IEC, la Càtedra Ferrater Mora i la Institució de les Lletres Catalanes, s’havia iniciat el dia anterior amb un acte a Girona.

Pompeu Casanovas, especialista en l’obra ferrateriana, va obrir la jornada celebrada a l’IEC amb una videoconferència des d’Austràlia sobre la història intel·lectual i l’ontologia practicada per Ferrater Mora. Seguidament, Jordi Sales, professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, va analitzar l’integracionisme de Ferrater Mora, que va qualificar com «el seu mètode i punt de vista filosòfic». La tercera conferència va ser a càrrec de Xavier Serra, professor de la Universitat de València, amb el títol «Josep Ferrater Mora, entre dos imperis», en referència a la «peripècia biogràfica de Ferrater», des dels seus inicis en «l’imperi europeu» fins al seu salt a «l’imperi angloamericà». Salvador Giner, Xavier Rubert de Ventós, Carlos Nieto i Jordi Gràcia van compartir taula rodona per valorar l’herència filosòfica de Ferrater. La universalitat lingüística, enciclopèdica (recollida en el Diccionario de Filosofía), sistemàtica i creativa de Ferrater va ser un dels temes que va centrar el debat, i es va destacar l’oportunitat de redescobrir l’obra de Ferrater Mora i d’encaixar-la en les discussions filosòfiques actuals. La jornada es va cloure amb la presentació del llibre Les formes de la vida catalana i altres assaigs de Josep Ferrater Mora, publicat pel Grup 62, La Butxaca. Article d'opinió de Salvador Giner, president de l'IEC   Recull de premsa

Tweet

---