En la seva intervenció, el guardonat va fer un crit a favor del periodisme, que viu una crisi «profunda» i que, va dir, «és una de les potes essencials de la societat democràtica: la democràcia es basa en la llibertat i no hi pot haver llibertat si no hi ha informació».
Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctor en lingüísitica per la UB i doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Ha desenvolupat tota la carrera periodística a la ràdio i a la televisió en llengua catalana. El 1976 va presentar a la Cadena Ser el projecte Futbol en català, primer programa en català sobre aquest esport. Creador, productor i presentador de diversos programes, va iniciar la seva carrera als estudis Miramar, al circuit català de Televisió Espanyola. A Televisió de Catalunya ha dirigit i presentat programes com Vostè jutja, La vida en un xip, Tres pics i repicó i Un tomb per la vida. Des del 1997, sense abandonar la ràdio, ha orientat el seu treball cap a l’activitat universitària a la Universitat de Barcelona i la recerca en l’àmbit de la teoria de la comunicació. Ha rebut, entre altres, el premi d’Òmnium Cultural per la seva tasca periodística a la ràdio o la televisió (1983, 1986 i 1991), el premi Ciutat de Barcelona (1983), el Premi Ondas de Ràdio i Televisió (1978, 1979, 1986 i 2004), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), Premi Nacional de Cultura (1997), el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en l’apartat de radiodifusió (2004) i el Premi Internacional de Periodisme Esportiu Vázquez Montalbán (2006). És membre de l’IEC des del 2009.
 Recull de premsa
|
Joaquim Maria Puyal, periodista i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va rebre el títol de Català de l’Any gràcies als més de vuitanta mil vots dels espectadors d’Els Matins de TV3 i dels lectors d’El Periódico. En la cerimònia de lliurament de premis, que es va celebrar el 22 de maig, Puyal va pronunciar un discurs d’agraïment en el qual va dedicar el guardó als ciutadans que pateixen les retallades i que pateixen la crisi a casa. «Jo no sóc el Català de l’Any. Ja sé que no ho sóc». Per a Puyal, «hem confós la felicitat amb el diner, hem confós la crisi econòmica amb la crisi moral, hem confós els papers, ens hem acostumat a viure bé, hem oblidat la cultura de l’esforç i hem vist com uns descarats polítics i alguns negociants sense escrúpols han fet amb el diner allò que els ha convingut».
