Lara Estany Freire, autora de l’obra, va explicar que el llibre inclou una gran quantitat de material inèdit, que al seu moment va ser arxivat: «La investigació als arxius va ser una tasca molt enriquidora. Molts expedients feien riure, altres et feien posar les mans al cap, alguns eren molt previsibles, evidenciaven una gran passió per defensar els ideals del règim».
També va apuntar que, a banda de les dades i l’anàlisi corresponent, ha volgut reunir «vivències, històries de triomfs i derrotes que servien per a provar de recuperar la llengua i la cultura». En aquest sentit, va afegir que «editors, escriptors, traductors i correctors van fer una feina imprescindible en els anys seixanta: va ser el primer pas cap a la normalització».
L’autora va assegurar que, sens dubte, el tema més tabú durant aquells anys era el sexe: «La religió i la política també, però les obres que s’enviaven tenien un alt contingut sexual; per això, és el que més he trobat als informes».
La presentació també va comptar amb Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC, i Josep Tarín Canales, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. |
