L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra. Mir va subratllar la dedicació de Joan Solà a les Obres completes de Pompeu Fabra: «Va abocar tot el seu entusiasme a empènyer un projecte en què vam creure fermament. Fabra s’ho mereixia i la llengua ens ho exigia.» També va destacar que treballar amb el lingüista era «molt enriquidor, pel seu esperit crític, la seva capacitat de treball i la seva generositat».
Josep Lluch, editor d’Edicions Proa, va explicar l’experiència d’assumir l’edició de les Obres completes: «Avui celebrem que una empresa difícil ha arribat a bon terme: gràcies a la necessària i amable tenacitat de Jordi Mir, amb el volum dels índexs es tanca la col·lecció, després d’anys de molta feina; el primer volum va sortir el 2005.» L’editor va destacar la tasca dels dos directors de l’obra: «El seu perfil humà sempre ens ha facilitat la feina.»
Anna Pineda, investigadora de la Universitat de la Sorbona i coordinadora de la confecció dels índexs de les Obres completes, en va explicar l’estructura: «El volum té dues parts: la primera, que inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, i la segona, que recull les complecions, addicions i esmenes.» També va subratllar la importància de tenir l’obra en paper, que conviu amb la seva versió digital: «Els índexs són el complement ideal i necessari per a l’eina digital, perquè hi ha aspectes que només l’ull humà pot destriar, com per exemple els usos metalingüístics dels que no ho són.»
Lluís de Yzaguirre, professor de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la digitalització de les Obres completes, va exposar les millores de la interfície i de la resposta i els nous tipus de cerca que es poden fer a la versió digital de l’obra. Va explicar, per exemple, que es vol atraure investigadors de parla anglesa i que, per això, ara la interfície és multilingüe, i que s’han creat noves ajudes per a buscar informació.
Neus Nogué, professora de filologia catalana de la Universitat de Barcelona, va parlar de la visió que Joan Solà tenia de la normativa de Fabra i la seva visió crítica en qüestions com l’ús de les preposicions per i per a o sobre algunes de les regles d’apostrofació. Nogué va afirmar que Solà «va creure sempre que la normativa ha de ser clara i que s’han d’evitar les excepcions». Així mateix, va recordar que el lingüista tenia molt en compte el «component pedagògic» i defensava que les normes s’havien de poder explicar i aplicar bé.
Joandomènec Ros, president de l’IEC, va donar la paraula a M. Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i a Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, que van cloure l’acte.
M. Teresa Cabré va destacar que Solà va ser «la persona que millor coneixia les desarticulacions de la llengua normativa: volia sempre trobar una alternativa a allò que no funcionava». Finalment, Ester Franquesa va fer èmfasi en la tenacitat de Fabra, Solà i Mir per a tirar endavant les Obres completes i va concloure: «L’obra de Fabra és com una casa i nosaltres en som els hereus.»
L'acte va simbolitzar la finalització de la col·lecció de les Obres completes de Pompeu Fabra, un projecte finançat per la Fundació La Caixa, que també ha participat en aquest darrer volum. |
