Alícia Casals, presidenta de la SECCT, va donar el tret de sortida a la conferència fent èmfasi en la transversalitat de la intel·ligència artificial i en el fet que el seu ús té efectes ètics, econòmics i socials que s’han de vigilar i tractar adequadament. Seguidament, va donar la paraula a Josep Domingo, membre de la SECCT i especialista en ciències de la computació i intel·ligència artificial, que va presentar el perfil professional de Vicenç Torra Reventós.
El nou membre de la Secció de Ciències i Tecnologia és llicenciat i doctor en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva recerca se centra en l’àmbit de la intel·ligència artificial i la matemàtica aplicada. Actualment, és membre electe de l’Institut d’Estadística Internacional i forma part del Consell Assessor d’Ètica del projecte Human Brain. També és catedràtic a la Universitat Nacional d’Irlanda i ocupa la càtedra Ballenberg d’Intel·ligència Artificial a la Universitat d’Umeå (Suècia). Després de la presentació, Josep Domingo va donar pas al discurs de Torra, que es va centrar a plantejar tres models diferents d’aprenentatge automàtic que poden ajudar les empreses i entitats a protegir les seves dades.
En primer lloc, va explicar per què les bases de dades poden representar un problema de privacitat per als individus que les integren, sobretot les que són de grans dimensions. Va argumentar que la solució no passa per l’anonimització naïf. Eliminar els noms i cognoms de les persones no impedeix que se les identifiqui. En aquest sentit, va indicar els dos tipus de dades que es podrien extreure. Es pot produir una divulgació de la identitat, és a dir, que s’arribi a saber qui és la persona, o bé una divulgació d’atribut, per mitjà de la qual coneixem informació relacionada amb l’individu, com podria ser una malaltia que pateix. Tot seguit, Torra va exposar diferents mètodes que intenten evitar que es produeixin aquestes filtracions.
La clau rau en els algoritmes. Va explicar que els anomenats models de privadesa es construeixen per mitjà d’una definició computacional que permet resoldre problemes de vulneració de privacitat. En va exposar tres: 1) el de la k-anonimitat, a través del qual no es detallen tant les dades o se’ls afegeix soroll per a evitar la identificació; 2) el de la privadesa diferencial, que afegeix nous registres per a no revelar contingut sensible, i 3) el de la privadesa integral, basat en la negació plausible a través de la qual s’afegeix un nou valor que pugui conduir a més d’una persona.
En el discurs va sintetitzar la idea que és possible aconseguir dades i models protegits que siguin útils i que mantinguin un cert nivell de privadesa. Així i tot, va declarar que «aconseguir una bona anonimització és un desafiament». Vicenç Torra Reventós també va voler posar de manifest que, encara que les empreses pensin que «tot és lícit», els investigadors tenen un paper important a l’hora de proposar solucions que posin límits al descontrol de captació de dades.
Després de la conferència hi va haver un torn de preguntes —tant escrites com orals— dels espectadors que havien seguit la sessió de recepció. |
