El 9 de juny passat es va celebrar la Ruta Pompeu Fabra, que, sota el guiatge de David Paloma i Mònica Montserrat, va descobrir els espais principals de l’insigne filòleg en els deu anys que va viure a la vora del Nerbion: el Teatre Arriaga, per saber que Fabra havia acabat d’arribar a Bilbao i ja pensava a tornar a Barcelona; l’estrella de Begoña, per revelar les dues hipòtesis que giren entorn d’un inexistent carrer de la Perla; la plaça Unamuno, per contemplar l’Escola d’Arts i Oficis i Capatassos, on Fabra va ensenyar metal·lúrgia general; l’Hotel Torróntegi, lloc del primer homenatge a Pompeu Fabra; el Lion d’Or, que era el cafè de les grans tertúlies i en què Fabra va fer unes quantes coneixences; la plaça de Sabino Arana, a tocar de l’església de Sant Vicent d’Abando, on van batejar la filla gran de Pompeu Fabra, i l’Eixample de Bilbao, seu de les adreces principals del Mestre. |
En el terreny personal, Pompeu Fabra va formar una família a Bilbao: és on van néixer les seves tres filles. En el terreny professional, Pompeu Fabra va escriure a Bilbao la major part d’articles erudits.
La Ruta va acabar a la biblioteca de la Diputació Foral de Biscaia, on Mikel Gorrotxategi, membre de la Secció d’Onomàstica de l’Euskaltzaindia (l’acadèmia de la llengua basca), va oferir una conferència sobre la prohibició i l’èxit dels noms bascos al llarg de la història.
En la ruta van participar Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, i Josep Moran, en representació de la Secció Filològica de l’IEC, a més de professors i filòlegs, molts d’ells catalans.
La Ruta Pompeu Fabra té el suport de la Càtedra Pompeu Fabra, la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
|
|
