Durant l’acte, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va felicitar Josep Perarnau i li va agrair tota la feina feta per la cultura catalana, en especial per les seves aportacions sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el bisbe auxiliar (i administrador apostòlic del bisbat de Mallorca) Sebastià Taltavull també van adreçar unes paraules de felicitació i reconeixement a Josep Perarnau.
En l’homenatge, que va ser conduït pel rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, també hi van ser presents, entre d’altres, el vicepresident de l’IEC Jaume de Puig; la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), Maria Corominas; el degà de la Facultat de Teologia, Joan Planellas; el postulador de la causa de Llull, Gabriel Ramis; el relator general de la Congregació per a les Causes dels Sants, Vincenzo Criscuolo; representants del Centro Italiano di Lullismo (Universitat Antonianum) i un nodrit grup de professors de diverses universitats, col·laboradors ―entre els quals hi havia Jaume Mensa, membre de la SFCS de l’IEC―, amics i familiars de mossèn Perarnau.
Josep Perarnau, membre emèrit de la SFCS de l’IEC, és fundador i director de l’Arxiu de Textos Catalans Antics, publicació anual de l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya que, fins ara, disposa de trenta volums d’estudis sobre textos catalans anteriors al segle XIX, i dels Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, projecte d’edició de les obres completes d’Arnau de Vilanova, coeditat per l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.
La seva recerca s’ha centrat preferentment en l’estudi dels autors catalans medievals (Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Felip de Malla...). Entre les seves nombroses aportacions, en l’homenatge es va destacar la importància d’un estudi lul·lià del professor Perarnau publicat l’any 1997: el llibre De Ramon Llull a Nicolau Eimeric (lliçó inaugural del curs 1997-1998 de la Facultat de Teologia), en el qual demostrava que l’inquisidor Nicolau Eimeric havia manipulat els textos de Llull i que les seves acusacions no tenien cap fonament. Amb aquesta obra es va obrir el camí —fins llavors barrat per les acusacions de l’inquisidor Eimeric— de la canonització de Llull, que actualment es troba en curs juntament amb el procés de declaració de doctor de l’Església. |
