L’Associació Catalana de Sociologia (ACS), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha presentat l’anuari Societat catalana 2014-2015, una publicació que analitza, des de la perspectiva sociològica, la dinàmica i l’estructura social del país i els principals esdeveniments que es van succeir durant aquest període. L’acte públic, el primer de la nova Junta Directiva de l’ACS presidida per Fidel Molina, ha comptat amb la participació d’Oriol Homs, coordinador de l’obra, i els autors Marta Rovira Elisenda Paluzie, Jordi Sauret, Carlos Obeso, Xavier Bonal i Pau Serracant.
«Ara més que mai una anàlisi sociològica rigorosa és nuclear per a entendre la complexitat de la nostra societat», va afirmar el president de l’ACS, Fidel Molina, en obrir la presentació que es va celebrar el passat 15 de març a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.
Procés, mobilitzacions i poder econòmic
A continuació, el sociòleg Oriol Homs va desglossar els continguts de l’anuari i va destacar la celebració del Tricentenari i les mobilitzacions ciutadanes del període, que tornen a marcar fites de dimensió històrica i posen d’actualitat un altre cop les complexes relacions Catalunya-Espanya. Sobre les mobilitzacions pel dret a decidir, la sociòloga Marta Rovira va assenyalar la seva capacitat «per a generar nous espais de participació ciutadana, apoderar els ciutadans i donar-los confiança en la possibilitat de canviar les coses».
Sobre el procés, l’economista Elisenda Paluzie, autora del capítol «El poder econòmic i la independència de Catalunya», va apuntar que és un moviment «format essencialment per les classes mitjanes, i el seu èxit dependrà de la capacitat d’ampliar fronteres socials». Paluzie va afegir que les classes treballadores, empobrides després de la crisi, «poden sumar-se a aquest procés si en perceben els avantatges econòmics, però sobretot si n’esdevenen partícips».
Encara sobre la independència de Catalunya, el sociòleg Jordi Sauret va afirmar que els independentistes «són una minoria majoritària de classes mitjanes catalanoparlants», i va afegir que «els del “sí” ho són per raons econòmiques i els del “no” per raons sentimentals, perquè se senten espanyols».
Crisi, treball, solidaritat i educació
A més del «procés», el 2014 ha marcat també una inflexió en la situació econòmica, ja que s’ha iniciat la recuperació de les magnituds macroeconòmiques de les economies espanyola i catalana, però sense que aquest canvi de context arribi a la població, que pateix encara importants restriccions en el mercat de treball i en els ingressos. El clima de desànim sobre el futur dels darrers anys s’ha transmès a les noves generacions i s’ha generat una certa alarma social per la por que els joves emigrin cap a altres països a la recerca de més bones oportunitats.
El sociòleg Pau Serracant va abordar el problema de l’emigració dels joves en temps de crisi i va assenyalar que els joves que marxen «són els que s’ho poden permetre. Per contra, una part de la joventut més vulnerable, amb pobresa formativa i sense coneixement d’idiomes, ni tan sols no pot permetre’s de marxar».
L’economista Carlos Obeso, que ha contribuït a l’anuari amb el capítol «La qualitat del treball en el context europeu», va afirmar que, pel que fa al mercat laboral i a l’economia, «estem davant un nou paradigma, amb unes polítiques que ja no serveixen per a combatre la precarietat o la incertesa». Obeso va explicar que la transformació i la massificació del capitalisme financer ha canviat la manera de gestionar les empreses amb vista a fer-les competitives.
D’altra banda, els temes educatius, tant al Principat com a les Illes Balears, han estat protagonistes de debats i mobilitzacions que continuen recordant la importància que la població atorga a l’educació com un dels mitjans prioritaris per a assegurar el benestar de les noves generacions. Sobre aquesta qüestió, el sociòleg Xavier Bonal va destacar la «repolitització de la comunitat educativa catalana i un creixent activisme en l’àmbit educatiu, que coincideix amb un activisme generalitzat en tants altres aspectes de la vida pública».
Finalment, la solidaritat cívica, marcada pels recaptes massius fets pels bancs d’aliments, i moltes altres iniciatives ciutadanes amb la finalitat d’ajudar a cobrir les necessitats més urgents de la població afectada constitueixen també un referent de la singularitat del país i de la capacitat d’autoorganització de la seva ciutadania activa.
|
