La II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional es va organtizar en quatre sessions, els temes de les sessions van ser: bioinformàtica estructural, bioinformàtica aplicada a l’evolució, genòmica computacional i bioinformàtica aplicada a la biomedicina. Les ponències de cada sessió van ser les següents: la primera, titulada «Structural pharmacology. The scope and role of structural approaches to understanding drug action», a càrrec de John Overlington, de l’EBI-EMBL, de Cambridge, considerat un expert mundial en farmacologia estructural i en descobriment de nous fàrmacs. La segona ponència, «Phylogenetic inference from genome-wide data», va ser pronunciada per l’expert en evolució David Posada, de la Universitat de Vigo. A continuació, va ser el torn d’Alfonso Valencia, del CNIO, de Madrid, i president electe de la International Society for Computational Biology, que va oferir la ponència «A comprehensive model of the ESC’s epigenetic network». Finalment, Ramon Maspons, d’AQuAS, Barcelona, va presentar el VISC project, un projecte sobre biomedicina endegat per la Generalitat de Catalunya que permetrà obtenir dades clíniques per a la recerca.
BiB és una plataforma creada per a impulsar la formació, la recerca i la transferència tecnològica en bioinformàtica, i per a posicionar l’àrea de Barcelona com a pol de referència mundial en aquest àmbit. Bioinformatics Barcelona engloba les universitats de Catalunya, els centres de recerca i els hospitals més importants, i també, grans infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica i l’Institut d’Estudis Catalans.
|
A Catalunya, més de vuit-cents investigadors treballen en el camp de la biologia computacional, una branca de la recerca en biologia que se centra en l’aplicació d’eines informàtiques a la biologia i que dóna sentit a la quantitat ingent de dades biològiques, que va creixent exponencialment. La biologia computacional s’aplica a aspectes com ara l’anàlisi i la seqüenciació del genoma, la modelització de biomolècules, els estudis d’evolució o la creació d’arbres filogenètics. En pocs anys, ha esdevingut essencial per a la recerca en biologia, i ben aviat ho serà per a la medicina i la pràctica clínica, així com per als processos industrials relacionats amb la salut i amb la biologia, com és el cas de la indústria farmacèutica, la biotecnològica i l’agroalimentària.El 12 de desembre, la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir la 
