DEGRADACIÓ DE SÒLS 
		        
		       La degradació implica una pèrdua d'utilitat actual o potencial del sòl i una disminució de les seves funcions potencials. Un determinat procés pot ser natural, mentre que si és induït, intensificat o accelerat per accions antròpiques pot esdevenir un procés de degradació. Així, per exemple, un ecosistema salí és un medi natural, la conservació del qual pot tenir interès, mentre que la salinització d'un perímetre regat s'ha de considerar un procés de degradació i, per tant un efecte no desitjable.  
		        
		       Ens referirem als processos que comporten degradació, ja que són els que han de portar a preveure mesures de protecció dels sòls en el marc d'un desenvolupament que es vulgui sostenible. Els efectes de la degradació de sòls es manifesten en les diverses actuacions.  
		        
		       Actuacions sobre el territori 
		        
		       El fet de promoure un desenvolupament urbanístic sostenible, de protegir els paisatges, d'assignar usos al territori, de construir obra pública, de practicar una arquitectura del paisatge, de construir jardins i parcs resultarà més eficient si es parteix d'un coneixement dels sòls i n'evitarà la degradació. Haver d'actuar en àrees amb sòls degradats és possible, però requereix sempre una inversió i unes despeses de manteniment majors.  
		        
		       En els casos en què inicialment a la zona hi hagi sòl on creixin plantes, prèviament a qualsevol actuació que signifiqui un segellament del terreny, cal procedir a decapar, reservar i redistribuir el material edàfic. D'aquesta manera es pot aconseguir un medi molt més favorable per al creixement de les plantes, amb despeses de construcció i manteniment menors, i es contribueix a la conservació del sòl i l'aigua. 
		        
		       Actuacions relacionades amb les obres públiques 
		        
		       La identificació d'àrees amb problemes potencials derivats de la degradació dels sòls (risc de degradació per erosió, aterrament d'embassaments per erosió dels sòls de la conca de drenatge, risc d'inundació, etc.) o per les característiques dels sòls (corrosió potencial de canonades de ferro o del formigó) és important per a la vida útil de les obres públiques. 
		        
		       Actuacions en mineria a cel obert 
		        
		       La rehabilitació sense haver previst el decapatge previ de la zona (reserva del material edàfic preexistent a la zona d'actuació) encareix i posa en perill l'èxit dels treballs de revegetació, la qual cosa retardarà la reintegració de la zona al paisatge del voltant i la recuperació de les funcions previstes pels sòls.  
		        
		       Actuacions relacionades amb el sector agrari 
		        
		       El conreu de sòls sotmesos a processos de degradació (erosió, salinització de perímetres regats, compactació, etc.) comporta una disminució progressiva de la productivitat, de manera que amb el mateix treball s'obtenen collites pitjors. Es requereixen més inputs per a mantenir la producció a mesura que el sòl es degrada, amb possibles efectes mediambientals no desitjats per culpa de l'ús més gran d'agroquímics.  
		        
		       Actuacions relacionades amb l'aigua 
		        
		       La qualitat de l'aigua es veu afectada a conseqüència de la degradació dels sòls (pèrdua de la funció de transformació, filtratge i emmagatzematge del sòl). La vulnerabilitat de les capes freàtiques superficials està relacionat amb la qualitat dels sòls i l'eficiència d'aquests per a realitzar funcions mediambientals. 
		        
		       Actuacions relacionades amb la qualitat ambiental 
		        
		       La gestió de residus (purins, fangs de depuradora i altres) pot produir una degradació de la qualitat dels sòls i les aigües, si no té en compte la capacitat d'acceptació de cada unitat de sòls i la resiliència que tenen.  
		        
		       La degradació dels sòls té incidència sobre la pèrdua de biodiversitat, la capacitat d'emmagatzematge de carboni, la qualitat ambiental  i la desertificació.  
		        
			TIPUS DE DEGRADACIÓ I MESURES DE PREVENCIÓ I CONTROL 
			 
			La degradació de sòls es pot produir per: 
			 
			 DEGRADACIÓ PER DESPLAÇAMENT DE PARTÍCULES 
			 
   			Pèrdua de l'espessor de sòl de la part superior per: 
   			 
          		  EROSIÓ 
          		   erosió per esquitx  
          		   erosió laminar o interxaragalls  
          		   erosió per xaragalls  
          		   erosió per escorrancs  
          		   erosió per galeries  
          		   erosió per desforestació  
          		   eliminació de mesures de conservació de sòls i aigües   
          		   anivellaments sense decapatge   
          		   erosió eòlica   
          		 
			 DEGRADACIÓ PER ESTRÈS 
			 
    			Augment del treball intern, sense manifestacions externes a curt termini. 
    			 
          		  DETERIORAMENT QUÍMIC 
			 	
			   salinització de regadius   
			   sodificació   
			   acidificació   
			   desequilibri de nutrients   
			   gleïtzació   
			   toxicitats   
			 			
       			  DETERIORAMENT FÍSIC 
			   compactació   
			   entollament   
			   segellament i encrostament   
			   inestabilitat de l'estructura   
			 
		  |