David Serrano: «Belfast és una ciutat físicament dividida entre catòlics i protestants, fins i tot hi ha alguns murs que separen els barris»
David Serrano Giné, investigador postdoctoral del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, va oferir el 16 de gener a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la conferència Segregació social i espacial a la ciutat de Belfast. La xerrada va evidenciar que el conflicte d’Irlanda del Nord, que va finalitzar oficialment l’any 1998 amb l’Acord de Divendres Sant, no està resolt. La societat nord-irlandesa continua molt dividida i encara hi són presents la «polarització política, els moviments socials extrems i els grups paramilitars». Així ho va expressar Serrano, que va fer un exhaustiu repàs de la situació actual de Belfast, la ciutat més poblada d’Irlanda del Nord. |
Després dels anys més sagnats del conflicte, a mitjans dels anys setanta, a Belfast la situació va resultar insostenible i les dues comunitats es van segregar. Avui «encara és una ciutat físicament dividida, fins i tot hi ha alguns murs que separen els barris», va explicar el conferenciant. De fet, va afegir que «és molt fàcil saber si una persona es troba en una zona catòlica o protestant: als seus habitants els agrada identificar els barris amb banderes, murals, pintades i altres elements». Hi ha, segons va explicar, tres grans zones neutrals: el centre de la ciutat, el barri del Titànic i el barri de la Universitat, on s’instal·len aquells que volen fugir de la polarització.
Serrano va apuntar que l’enfrontament es «vehicula a través de la religió, que dona coherència als dos grups, però s’explica per motius polítics, econòmics i d’identitat». Tot i que en el passat els catòlics, que defensen la unitat amb la República d’Irlanda (els protestants volen seguir formant part del Regne Unit), eren minoritaris, avui representen més del 40 % de la població.
Sobre les perspectives de futur, Serrano creu que hi ha voluntat d’enteniment, «amb parelles i grups d’amics mixtes, ONG que hi treballen i una important injecció de diners d’Europa per al procés de pau». En aquest sentit, va pronosticar que «la segregació perdrà intensitat a causa d’un canvi demogràfic, social i ideològic», però també va advertir que «a curt i mitjà termini la divisió continuarà existint perquè volen preservar la seva identitat».
L’acte, organitzat per la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, es va tancar amb un col·loqui amb el públic. |
 
|
|
Les matemàtiques són presents en el 6 % de l’ocupació total de l’economia espanyola
Així ho demostra un estudi encarregat per la Red Estratégica de Matemáticas (REM), una entitat vinculada a l’Administració de l’Estat, on s’integra el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), fundat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’estudi es va presentar a l’IEC el 8 de gener. |
Joandomènec Ros, president de l’IEC, que va obrir la jornada, va fer valer les matemàtiques, afirmant que «sense les matemàtiques les altres ciències no tindrien la força que tenen».
Per la seva banda, Dolors Herbera, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, va subratllar la importància de l’estudi, que «visualitza un fenomen: els estudiants de matemàtiques estan trobant feina a la indústria, en llocs que fa anys eren impensables». «La realitat ha canviat en els darrers vint o vint-i-cinc anys», va afegir. També va esmentar que «avui podem veure com la matemàtica més teòrica pot traslladar-se a una aplicació pràctica en un temps raonablement curt». Per acabar, va mencionar proves mèdiques (com la ressonància magnètica), les targetes de crèdit, les factures o el telèfon mòbil, exemples quotidians en els quals les matemàtiques són molt presents.
Diego Vizcaíno Delgado, de la consultora Analistas Financieros Internacionales (AFI), responsable de l’informe, va ser l’encarregat de presentar-ne els resultats. L’estudi conclou que les activitats que requereixen alts coneixements matemàtics suposen el 6 % de l’ocupació total de l’economia espanyola, un percentatge que es tradueix en un milió de llocs de treball. També indica que el pes de les matemàtiques en termes del valor afegit brut (VAB) espanyol és d’un 10 %. Vizcaíno va destacar la presència d’aquesta ciència al llarg de la història, ja en època prehistòrica, quan es feia servir per a comptar els animals o per a preveure inundacions. Avui, però, és més important que mai, perquè, va apuntar, «la revolució digital es basa en gran manera en el coneixement matemàtic».
L’acte va finalitzar amb una taula rodona sobre matemàtica i innovació, en la qual van participar Tomás Alarcón, professor ICREA i IP del Grup de Biologia Matemàtica del CRM; Roger Forcada, lead data scientist a Boston Consulting Group; Montserrat Guillén, catedràtica del Departament d’Econometria de la Universitat de Barcelona i directora de RiskCenter, i Regina Llopis, especialista en intel·ligència artificial i presidenta del Grupo AIA. |
|
|
La lluita contra la pobresa amb rigor científic centra la conferència de Monica Martinez-Bravo a l’IEC
Monica Martinez-Bravo, professora d’economia del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI), va ser l’encarregada d’impartir la conferència Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic, organitzada per la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta activitat, que va tenir lloc el passat 27 de gener a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, forma part de les conferències que la SCE dedica al Premi Nobel d’Economia. |
Va inaugurar l’acte Eduard Arruga, president de la SCE, que va explicar què era el Premi Nobel d’Economia, que atorga el Banc de Suècia en honor d’Alfred Nobel, i va presentar Monica Martinez-Bravo, que va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), a Boston. Actualment treballa al CEMFI, a Madrid.
Martinez-Bravo va començar la conferència afirmant que al MIT va tenir el privilegi de cursar els estudis de desenvolupament econòmic, impartits conjuntament per la Universitat Harvard i el MIT, i allà va tenir com a professors els tres premiats amb el Premi Nobel d’Economia, dels quals va destacar «la seva gran generositat i humilitat».
La professora d’economia va afirmar que el comitè del Premi Nobel va reconèixer que aquest guardó premiava «el nou enfocament experimental dels premiats en la lluita contra la pobresa». I què vol dir això de l’enfocament experimental? «Consisteix en una metodologia per a avaluar l’efecte causal d’una política pública.»
Martinez-Bravo va explicar com va sorgir la idea de fer experiments aleatoris, les contribucions dels premiats i, per acabar, quines han estat les limitacions d’aquest enfocament i què han fet els premiats i altres investigadors per resoldre aquestes mancances. |
|
|
|
|
