La inauguració va anar a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, que va detallar que estan treballant «en tres mòduls de varietats: primer, emissions balears; aquest any, hi entren les valencianes, i, més tard, s’hi incorporaran les de Catalunya». Cabré va convidar tots els presents a col·laborar en el projecte, que ja compta amb l’experiència del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la Universitat Pompeu Fabra (LATEL-IULA). Lluís de Yzaguirre, investigador principal del Laboratori, va parlar dels treballs d’aquest ens i va avançar que moltes de les eines amb què treballa «revertiran en benefici del corpus oral català».
Joandomènec Ros, president de l’IEC, per la seva banda, va apuntar que, com a ecòleg, pot entendre molt bé «el neguit per la pèrdua de termes lingüístics que, com els espais naturals o algunes espècies, estan amenaçats». El president de l’IEC va subratllar la importància dels estudis de transmissió oral, que, segons va afirmar, «serven, congelen i preserven per al futur termes i expressions que d’altra manera no recordaríem». Va concloure, doncs, que és una tasca «necessària per a conèixer la diversitat de la nostra llengua».
Nicolau Dols (IEC i Universitat de les Illes Balears) va parlar de la creació del COLC; Juan María Garrido (Universitat Nacional d’Educació a Distància) es va referir al corpus Glissando, un corpus bilingüe català-castellà per a estudis prosòdics multidisciplinaris; Ramon Ferrer i Cancho (Universitat Politècnica de Catalunya) va plantejar quins reptes té l’estudi dels corpus del català des de la lingüística quantitativa; Antoni Hernández-Fernández (Universitat Politècnica de Catalunya) va fer una intervenció sobre les lleis lingüístiques en el català oral, i Mireia Farrús (Universitat Pompeu Fabra) va parlar del paper de les tecnologies en la constitució de corpus orals.
El Corpus Oral de la Llengua Catalana
El projecte pretén recollir, tractar i analitzar mostres significatives de la llengua catalana parlada en totes les varietats i tots els dialectes majors de la llengua catalana.
Els objectius generals del COLC són: conformar una plataforma tecnològica compatible amb un corpus oral general de la llengua catalana, oberta i adaptable especialment a les necessitats de codificació de la llengua; alimentar el Corpus Oral de la Llengua Catalana amb materials de totes les procedències geogràfiques i, concretament, de produccions orals de l’àmbit formal no espontani, i analitzar els materials recollits per a la detecció de graus de convergència que permetin identificar tendències d’estandardització. |
