 La Secció Filològica, que l’any passat, en el marc del centenari de la seva creació, ja va dedicar una atenció especial al qui fou el seu primer president, s’honora enguany de prendre part en les activitats de l’Any Antoni M. Alcover, que celebren els cent cinquanta anys del seu naixement i els cinquanta de l’acabament de la seva obra magna: el Diccionari Alcover-Moll.
Anteriorment, el 1998, l’IEC ja havia publicat una semblança del gran filòleg manacorí, preparada per un destacat membre de la Secció Filològica, el professor Joan Veny.
I no volem deixar d’esmentar la referència directa que va fer Aina Moll, també membre il·lustre de la Secció Filològica, a la principal empresa d’Alcover en el seu discurs d’investidura com a doctora honoris causa de la Universitat Oberta de Catalunya, Reviure l’aventura del Diccionari, el 8 de maig passat.
Alcover ha estat molt present ben sovint, i sobretot en els darrers mesos, en les activitats i publicacions de la Secció Filològica. Ara s’inicien, però, formalment els actes de l’Any Antoni M. Alcover promoguts per la Secció Filològica.
El primer va ser la taula rodona que se celebrà el 13 de setembre en el marc de la Setmana del Llibre Català, organitzada conjuntament amb l’Editorial Moll, amb intervencions de Gabriel Janer Manila —que destacà la passió que de molt jove mostrà Alcover per la llengua i la cultura popular—, de Joan Veny —que va subratllar la magnitud de la tasca filològica alcoveriana i, especialment, del Diccionari Alcover-Moll— i de M. Pilar Perea —que va il·lustrar els diferents aspectes de l’obra d’Alcover amb una breu referència al Portal Alcover, que es nodreix de la gran quantitat de treballs d’Alcover aplegats i digitalitzats per aquesta professora de la Universitat de Barcelona.
El 2 d’octubre, a les set del vespre, la Universitat de Barcelona i la Secció Filològica de l’IEC col·laboren en la presentació del recull Vuit rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover, traduïdes al japonès pel doctor Ko Tazawa i il·lustrades per la senyora Yukiko Murata. Una mostra de l’interès internacional que mereix el magne recull rondallístic alcoverià arreu del món.
Un tercer acte ja programat serà la presentació detallada de l’enorme quantitat de materials aplegats al Portal Alcover, que ja hem esmentat. Serà la mateixa professora M. Pilar Perea qui ens exposarà detingudament els diferents apartats del corpus que, gràcies a aquest portal, fa accessibles des de qualsevol racó del món: la versió digital completa del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana; les mostres de l’incansable tasca dialectològica d’Alcover —els dietaris, els quaderns de camp, la flexió verbal (més de 500.000 formes), la relació dels col·aboradors que aglutinà al llarg del territori lingüístic—, la bibliografia més completa de les seves publicacions i l’accés en línia al Diccionari Alcover-Moll.
Les seus i delegacions territorials de l’IEC preparen altres actes a diferents punts del territori, cooperant amb les respectives universitats i orientats en bona part a rememorar les estades que hi va fer Alcover, els vincles que hi va establir amb col·laboradors locals i, sobretot, la transcendència actual, la vigència i l’enorme utilitat de l’obra immensa del primer president de la Secció Filològica.
També a la seu central de l’IEC tenim en projecte altres activitats dins de l’Any Alcover, de les quals donarem compte oportunament. I en totes aquestes activitats i publicacions ens mouen tres objectius que volem deixar ben clars:
— Tant l’obra d’Antoni M. Alcover com la de Pompeu Fabra són llegats d’un immens valor lingüístic, que cal entendre en una perspectiva històrica com a complementàries i recíprocament imprescindibles. Sense el coneixement minuciós de la variació històrica, geogràfica o estilística, l’obra acadèmica de codificació de la llengua comuna hauria estat impossible. Fabra i Alcover són dues cares inseparables de la represa lingüística del segle XX. El vaixell de la llengua no avançaria sense l’impuls de la llengua viva, que és el vent que ens assegura el futur, però reclama alhora el timó d’una orientació normativa comuna, sense la qual podria anar a la deriva.
— Són radicalment falses i tendencioses les interpretacions que alguns pretenen fer d’Alcover per a justificar que els parlars valencians o balears no formen part de la llengua catalana. Alcover sempre sostingué amb fermesa la unitat de la llengua, que no té per què renunciar a la variació interna que l’enriqueix.
— L’accés directe i fàcil a l’obra d’Alcover permet conèixer detalladament la immensitat i la vigència de la seva obra lingüística, folklorística i literària. Així tothom en pot comprovar la vigència i extreure d’aquest tresor els materials més diversos per a la renovació de la llengua actual. No és casual que molts dels nostres grans escriptors, cultes i populars, manifestin haver begut d’aquelles fonts inesgotables de productivitat lingüística.
El nostre reconeixement d’Alcover, per tant, vol refermar la vigència de la seva obra i desfer les manipulacions que encara avui alguns hi voldrien aplicar. Que no oblidi ningú que a la seva Lletra de convit (1901), Alcover s’adreçava rotundament «a tots els amics de Mallorca, Catalunya, València i el Rosselló, a tots els amics de la gloriosa, de la potent, de la valenta, de l’estimadíssima llengua materna, parlada fa tants de segles en aquestes heroiques i nobilíssimes regions de l’antiga i famosa nacionalitat catalana». I aquella crida encara reclama l’esforç de tots, fins que la nostra sigui una llengua plenament reconeguda en termes d’igualtat entre les llengües d’Europa i del món.
|
.jpg)
