Joandomènec Ros adverteix de les conseqüències de la pèrdua accelerada d’espais naturals a la Terra
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, doctor en biologia i catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona, va publicar, el passat mes d’agost, a propòsit dels incendis a l’Amazònia, dos articles sobre les conseqüències de la reducció accelerada d’espais naturals com ara les selves tropicals. Podeu llegir ambdós textos a El Punt Avui i a El Periódico, en els enllaços següents:
Article El Punt Avui: «El suposat “pulmó” de la Terra»
Article El Periódico: «Una pèrdua catastròfica» |
|
|
Joandomènec Ros valora la Universitat Catalana d’Estiu 2019 i el moment polític actual en una entrevista al diari Nació Digital
El passat 25 d’agost el diari Nació Digital va publicar una entrevista a Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Ros va fer balanç de la darrera edició de la UCE i va parlar de la situació política que viu Catalunya. Podeu llegir l’entrevista en l’enllaç següent:
Joandomènec Ros: «Catalunya serà independent, però la primera feina és posar-se d’acord»
|
|
|
L’IEC organitza un taller de presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana
El dijous 19 de setembre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar un taller sobre la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU), adreçat a formadors vinculats al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. |
La presentació de la jornada va anar a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, que va donar la paraula a M. Josep Cuenca, directora de la GBU. Cuenca va plantejar la sessió com un taller d’aprenentatge sobre com s’ha gestat l’obra i com usar-la, i va animar els assistents a participar-hi.
Durant la seva primera intervenció, Cuenca va explicar els principis i les característiques de la GBU, «una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament». Cuenca va recordar que s’ha concebut com «un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC». Està redactada d’una manera clara i entenedora, amb una organització en capítols «relativament breus, sense subapartats» basada en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. La directora del projecte va apuntar també que «una de les operacions més importants que s’han fet és separar els exemples de les explicacions». Va argumentar que l’objectiu final del projecte era fer més accessibles els continguts de les obres gramaticals precedents, amb el suport de noves eines com els fitxers de so o l’ús de recursos gràfics per a fer més entenedors els textos.
El taller va comptar amb tres sessions més: «La terminologia gramatical», a càrrec de Judit Feliu; «Tractament de la variació lingüística i presentació de la norma», a càrrec de Cristina Guirado, i, finalment, una darrera intervenció de M. Josep Cuenca sobre la relació entre totes les obres gramaticals de l’IEC.
Amb la publicació de la GBU s’ha completat el conjunt de gramàtiques institucionals de l’IEC, que inclou la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016) i la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC, 2018), obra en línia consultable a l’adreça https://geiec.iec.cat, que és la font directa de la GBU i amb la qual es complementa. |
 
|
|
Ramon Flecha reflexiona sobre els reptes de la sociologia catalana en el seu discurs d’acceptació del Premi Catalunya de Sociologia 2019
Ramon Flecha, catedràtic de sociologia per la Universitat de Barcelona, va pronunciar dimarts 17 de setembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs d’acceptació del Premi Catalunya de Sociologia 2019, titulat Sociologia catalana: de l’ancoratge a la llibertat. El professor va rebre aquest reconeixement per la rellevància internacional i l’impacte social de les seves aportacions sociològiques. |
Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Marta Soler, presidenta de l’Associació Catalana de Sociologia i presidenta de l’Associació Europea de Sociologia, van presentar l’acte. El president de l’IEC va donar la paraula a Marta Soler, que va lloar el premiat «per la seva excel·lència científica, amb aportacions molt innovadores; per la seva excel·lència humana, perquè va trencar el silenci sobre l’assetjament sexual a les universitats, i per la seva dedicació a formar joves intel·lectuals, una tasca que fa amb gran generositat».
Ramon Flecha, per la seva banda, va oferir una anàlisi exhaustiva del passat, el present i els reptes de futur de la sociologia catalana. Va recordar que, durant el franquisme, el règim es va dedicar a seleccionar només professorat disposat a sotmetre’s als seus dictats. Mentrestant, però, a Catalunya, Euskadi i altres parts de la península Ibèrica, la sociologia treballava i es mobilitzava ja per la democràcia.
El professor Flecha va apuntar que actualment la sociologia està obrint «una altra etapa, una altra finestra». «És el moment de la llibertat», va indicar. En aquest sentit, va afirmar que «en els darrers anys, la sociologia catalana ha fet més aportacions reconegudes per la comunitat internacional que en els quaranta anys anteriors». Així, es va referir com un gran èxit al fet que Marta Soler hagi assumit recentment la presidència de l’Associació Europea de Sociologia. El catedràtic considera que aquesta transformació s’ha fet en un context amb diversos factors favorables al canvi (entre els quals va citar la introducció de la meritocràcia, el compromís ètic amb el rebuig i la investigació de l’assetjament sexual en l’educació superior, el fet que les universitats estiguin obligades per llei a implementar mecanismes de prevenció i superació d’aquests comportaments i, finalment, el fet que s’estigui prioritzant l’impacte social, la capacitat de generar millores socials de tota investigació científica).
Flecha considera que la sociologia té l’oportunitat «de recuperar el sentit amb què va néixer i de recrear-lo en la societat d’una forma molt més rica que en els seus orígens». Per al professor, la sociologia catalana, per a continuar millorant, ha de tenir la mirada en la ciència internacional, però també en la societat catalana i preguntar-se si el que està fent «té un retorn a la ciutadania, especialment a qui més ho necessita». El professor es va mostrar optimista, perquè «cada vegada hi ha més gent, molta gent jove, amb aquesta perspectiva».
L’acte va comptar també amb les intervencions d’Ana Lebrón, treballadora manual del tèxtil i cofundadora de Vern; Juan Ramon Vílchez, responsable del Programa Poble Gitano i Innovació Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Tontxu Campos, exconseller del Govern basc i actualment executive MBA-DBS i director de la Universitat de Deusto. Totes tres intervencions van remarcar el seu compromís ètic i científic, així com la bona feina del professor Flecha en la formació, a la universitat i als barris. També van subratllar la seva vocació per a una política educativa dirigida a la praxi, amb resultats concrets. |
|
|
L’Institut d’Estudis Catalans lamenta la mort de Joan Antoni Solans, membre de l’IEC
El dilluns 2 de setembre va morir Joan Antoni Solans i Huguet (1941-2019), membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ex-director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. L’arquitecte i urbanista, que també va ser subdirector de l’Institut Català del Sòl entre el 1980 i el 1997, va esdevenir una peça clau en la reordenació territorial de Catalunya.
L’any 2005 Joan Antoni Solans va ingressar a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, de la qual va ser president des del 2014 fins al 2018. |
Va ser un arquitecte reconegut que va començar la seva tasca pública en l’àmbit municipal; durant els anys setanta va dirigir el Pla General Metropolità de Barcelona. A la Generalitat de Catalunya, va ser director general d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (1980-1997) i director general d’Ordenació del Territori del mateix departament (1997-2000). Era professor associat de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on va confegir el Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Vic (2004) i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà (2005). També va exercir de professor del màster Barcelona Architecture, de la Fundació Politècnica de Catalunya (Universitat Politècnica de Catalunya). Va assessorar Projectes Territorials del Bages, un model innovador per a fomentar el desenvolupament de la comarca. Va publicar en coautoria el llibre Gaudí 2002. Miscelánea.
Era membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2004) i membre d’honor de l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003) i la insígnia de cavaller de la Legió d’Honor de mans del cònsol general de França a Barcelona (2004).
El tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona, acollirà la vetlla, a la sala 1, demà dimecres a partir de les quatre de la tarda. El funeral es farà al mateix tanatori el dijous 5 de setembre, a dos quarts d'onze del matí. |
|
|
L’IEC lamenta la mort de Curt Wittlin, membre de l’IEC
El 23 de setembre va morir Curt Wittlin, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrit a la Secció Filològica.
Wittlin (1941-2019) era doctor en romanística i va ser nomenat catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan (Canadà) el 1967. Es va especialitzar en l’edició de traduccions medievals a Europa —i sobretot als Països Catalans— dels textos clàssics (Ciceró, Sant Agustí, Joan de Gal·les). Va publicar, en col·laboració amb Frank Naccarato, Lo llibre de les dones (1980), el primer llibre del projecte d’edició de les obres completes de Francesc Eiximenis. Va treballar també sobre Ramon Llull i sobre la història de les biblioteques medievals catalanes. |
Entre altres obres, destaca pel Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, que va rebre Premi Nicolau d’Olwer de l’IEC (1989), i De la traducció literal a la creació literària, que va obtenir el Premi Serra d’Or (1996).
Era membre de la Societat Reial del Canadà i membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 2004. Va ser vicepresident i president de la North American Catalan Society i pertanyia al Consell Editorial de la revista Catalan Review.
L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
El funeral serà avui, dimecres 25 de setembre, a les 9.30 h al tanatori de Ferreries (Tortosa).
|
|
|
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, compareix al Parlament per a la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) i president del Consell de Protecció de la Natura, va comparèixer el passat 29 de juliol davant la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya en el marc del procés de tramitació legislativa de la Proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquesta entitat, que respon a una reivindicació històrica d’entitats, administracions i organismes vinculats a la conservació de la natura a Catalunya, tindrà com a objectiu principal liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. |
En la seva intervenció, Ros va subratllar que «cal dotar molt bé econòmicament aquesta iniciativa, i delimitar les competències entre l’Agència i els departaments implicats en el medi ambient (que són molts, no només Territori i Sostenibilitat o Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), així com les de les altres agències amb incidència en l’entorn».
Ros també va afirmar: «És necessari abordar seriosament tots els objectius i les funcions que li són atribuïts, i aprofitar l’excel·lent estol d’experts que tenen les nostres universitats, centres de recerca, acadèmies i entitats sàvies diverses, i incorporar-ne alguns al Consell de Direcció. Cal especialment que les activitats del dia a dia i els objectius a curt termini no impedeixin que l’Agència es plantegi objectius a mitjà i a llarg termini, i hi treballi alhora que ho fa en els més immediats.»
La Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va comptar també amb les aportacions dels experts Francesc Xavier Sans, director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia d’aquesta universitat; Joan Real, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, membre de l’IRBio i director del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM), una entitat creada l’any 2016 per la UB i la Diputació de Barcelona.
|
|
|
L’IEC s’adhereix al manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català de la FOLC
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) va presentar el 26 de setembre una campanya per a reclamar la reciprocitat plena dels senyals televisius de TV3, IB3 i À Punt i la consolidació de l’espai comunicatiu en català. L’acte, que es va fer al Col·legi de Periodistes de Catalunya, va comptar amb la intervenció del president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros. |
Ros va admetre que «és sorprenent» la dificultat d’aconseguir la reciprocitat audiovisual de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i que és necessari «insistir-hi». A més, va recordar que «la situació política no és bona per a Catalunya», però que «al País Valencià i a les Balears és més favorable que fa uns anys». Durant la seva intervenció també va subratllar la disposició a col·laborar amb la FOLC «en tot allò que l’IEC pugui fer».
L’acte també va comptar amb les intervencions de Carles Salvadó, Daniel Condeminas i Blanca Serra.
A banda del manifest, obert a les adhesions de tothom qui ho vulgui, la campanya de la FOLC inclou la difusió de vídeos de personalitats del món audiovisual que donen suport a la reivindicació, com Isona Passola, del Principat; Maria Teresa Ferrer, de les Illes; i Amàlia Garrigós, del País Valencià.
La nova reivindicació arriba pocs mesos després que el Govern espanyol aprovés un reial decret de reordenació de l’espai radioelèctric per a encabir-hi la tecnologia 5G que no preveu el múltiplex que permetria la reciprocitat televisiva dels canals públics en català. |
|
|
Jornada sobre el Modernisme, en homenatge a Jordi Castellanos
El dijous 26 de setembre l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà va acollir la Jornada sobre el Modernisme, en homenatge a Jordi Castellanos, filòleg i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). |
Vinyet Panyella, membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, va obrir la jornada amb la ponència «El col·leccionisme com a forma de culte a l’art total. El cas de Santiago Rusiñol». A continuació, Enric Gallén, catedràtic de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra, va parlar de «L’edició de textos dramàtics durant el Modernisme». Margarida Casacuberta, professora a la Universitat de Girona, va presentar la ponència «Altres aspectes del Modernisme: Barcelona i la rebel·lió de les ciutats segones a l’Europa del tombant de segle XIX-XX».
L’historiador de l’art Aitor Quiney, restaurador a la Biblioteca de Catalunya, va presentar el treball «Josep Triadó, un activista del Modernisme»; Francesco Ardolino, professor a la Universitat de Barcelona, va parlar de «Joan Maragall contra el Modernisme», i Lluïsa Julià, professora a la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en Joaquim Ruyra, va parlar de «Joaquim Ruyra en la narrativa europea moderna».
Les últimes ponències de la jornada van ser la d’Imma Farré, catedràtica d’ensenyament secundari a l’IES Ermengol IV, de Bellcaire d’Urgell, amb «La revista Joventut: modernitat i eclecticisme en el darrer Modernisme», i la d’Irene Muñoz, organitzadora de la jornada i professora de literatura catalana a la Universitat de Perpinyà, amb «Víctor Català: 1901-1907».
La jornada va ser organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC; el centre de recerca CRESEM, de la Universitat de Perpinyà, i l’Aplec.
|
|
|
Concert «Homenatge a Pau Casals. La projecció mundial del Barroc i el violoncel des de Catalunya», dins el cicle Música al claustre
El 26 de setembre va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC el tercer i darrer concert del cicle Música al claustre, a càrrec d’Oscar Alabau al violoncel i Ricard Rovirosa al piano. El concert, que es va haver de suspendre el mes de juliol passat a causa de la pluja, va cloure el cicle Música al claustre. |
El cicle d’aquest any ens convidava a escoltar les obres d’alguns compositors catalans que, des del Renaixement fins al Barroc, van mantenir la qualitat de les seves composicions en l’àmbit internacional i que encara avui ens emocionen amb la seva transtemporalitat, que ens facilita un accés actualitzat a nous mons poètics i sonors. |
|
|
L’IEC acull una exposició d’Antoni Miró
El 5 de setembre a les 18.30 h es va inaugurar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’exposició de la sèrie «Tribunal de les Aigües» del pintor i escultor alcoià Antoni Miró.
L’exposició, formada per vint-i-cinc litografies, es va inaugurar el 2018 a les drassanes del Grau de València i també va poder ser contemplada a Vall Roc, a Prada de Conflent, en ocasió de la 50a Universitat Catalana d’Estiu.
L’exposició es podrà visitar al claustre de la Casa de Convalescència fins al 8 d’octubre de 2019. |
Antoni Miró va néixer a Alcoi el 1944. La seva obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del patiment humà. En la seva trajectòria professional, Miró ha combinat l’eficaç dedicació de cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques amb la seva incansable atenció a la promoció i el foment de la nostra cultura. |
|
|
Vicent Pitarch, membre de l’IEC, participa en la jornada cultural de la Fundació Carles Salvador
Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va participar en la jornada cultural de la Fundació Carles Salvador, de la qual és cofundador. |
El passat 19 d’agost, VicentPitarch va aprofitar la seva intervenció per a referir-se al fet que la Fundació hagi rebut aquest 2019 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Després de recordar l’origen d’aquest guardó, va subratllar «el valor que té per a una institució com la Fundació Carles Salvador, que tant ha contribuït a la consolidació de la catalanitat». Pitarch també va apuntar que «l’honor que representa aquest reconeixement és extensible a la vila de Benassal, seu de la Fundació, la qual fou un punt transcendental en la vida i l’obra del mestre, gramàtic i poeta Carles Salvador».
El Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi a la Fundació en reconeixement de la seva tasca de divulgació de tot el llegat de Salvador, figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX. D’aquesta manera, es va premiar el compromís de la institució amb la gestió, la conservació i la difusió del patrimoni i el fet que dotés el municipi de Benassal d’un centre de dinamització cultural i d’un punt de referència en la innovació pedagògica al món de l’ensenyament i l’estudi de la llengua catalana.
|
|
|
|
Notícies
* L’IEC presenta la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana
*
El futur de l’economia catalana va centrar la commemoració de la Diada a l’IEC
*
L’Institut d’Estudis Catalans obre el termini per presentar les candidatures als Premis Sant Jordi 2020
* L’IEC, a la Setmana del Llibre en Català
* Marta Soler, presidenta de l’Associació Catalana de Sociologia, nova presidenta de l’Associació Europea de Sociologia
* Miquel Àngel Pradilla pren el relleu de Joan Pujolar a la Presidència de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC
* M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, rep el guardó de Membre Internacional del Centre d’Estandardització i Política Lingüística de la Xina
* Joandomènec Ros adverteix de les conseqüències de la pèrdua accelerada d’espais naturals a la Terra
* Joandomènec Ros valora la Universitat Catalana d’Estiu 2019 i el moment polític actual en una entrevista al diari Nació Digital
* L’IEC organitza un taller de presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana
* Ramon Flecha reflexiona sobre els reptes de la sociologia catalana en el seu discurs d’acceptació del Premi Catalunya de Sociologia 2019
* L’Institut d’Estudis Catalans lamenta la mort de Joan Antoni Solans, membre de l’IEC
* L’IEC lamenta la mort de Curt Wittlin, membre de l’IEC
* El president de l’IEC, Joandomènec Ros, compareix al Parlament per a la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
* L’IEC s’adhereix al manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català de la FOLC
* Jornada sobre el Modernisme, en homenatge a Jordi Castellanos
* Concert «Homenatge a Pau Casals. La projecció mundial del Barroc i el violoncel des de Catalunya», dins el cicle Música al claustre
* L’IEC acull una exposició d’Antoni Miró
* Vicent Pitarch, membre de l’IEC, participa en la jornada cultural de la Fundació Carles Salvador
|
|
|
|
