La ICEA acosta a l’IEC els jardins mallorquins i la representació d’aquests espais en l’art
El dimecres 12 de juny va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la VII Tarda de Jardins i Jardiners, jornada que cada any organitza el grup Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans de la Secció de Jardineria i Paisatgisme de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’IEC.
Durant la presentació de l’acte, Jordi Sala, president de la ICEA, va afirmar que «per a aquesta VII Tarda de Jardins i Jardiners, la Secció ha fet una aposta per una tasca molt nostra, de l’IEC i de la ICEA, com és treballar en recerca i divulgació, és el cas dels jardins de Mallorca, molt desconeguts a casa nostra, la figura de Joan Mirambell o els jardins a la pintura catalana».
Les conferències, impartides per experts en el món de l’art, van versar sobre jardins, jardiners i manifestacions artístiques. Júlia Roman, professora ajudant doctora de la Universitat de les Illes Balears, adscrita al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, va fer un recorregut per la història dels jardins de les possessions mallorquines; Andreu Peralta, jardiner i membre de Jardins i Jardiners, va fer una semblança de Joan Mirambell com a jardiner i artista, i Francesc Fontbona, membre de l’IEC i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, va parlar de la representació dels jardins a la pintura catalana, sobretot a partir del segle XIX.
Cristina Porras i Xavier Argimon, membres del grup Jardins i Jardiners, van presentar el curtmetratge de Fructuós Gelabert Amor que mata, un film històric en què l’escenografia té com a fons els jardins de Martí-Codolar de la finca coneguda com la Granja Vella d’Horta, i en què alhora es fa un petit repàs del desenvolupament d’aquesta finca històrica al llarg dels anys.
Investigadors de tot el país es reuneixen en la XIX Jornada de Biologia Evolutiva
El divendres 28 de juny es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la XIX Jornada de Biologia Evolutiva, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC. Durant l’acte es va entregar el XII Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva, que fomenta la recerca dels investigadors més joves i que enguany s’ha atorgat a Eduard Ocaña Pallarès, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona.
La Jornada de Biologia Evolutiva és una bona oportunitat anual perquè professionals d’aquest camp presentin els seus treballs i tinguin contactes que poden desembocar en noves col·laboracions.
Aquest any els dos ponents convidats va ser Stefano Mona, de l’Institut de Systématique, Évolution, Biodiversité (SYEB, UMR 7205), de París, i Marc Martí-Renom, professor investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
Stefano Mona, que estudia com es poden explotar els marcadors genètics per a reconstruir la demografia de la població, va oferir la conferència titulada «Estructura de la població: fins a quin punt ens hem de preocupar?». Per la seva banda, Marc Martí-Renom va parlar sobre genòmica 3D.
XII Premi Antoni Prevosti
Durant la Jornada es va fer entrega del XII Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva, que té per objectiu fomentar la participació i la discussió de la recerca dels joves investigadors, tant predoctorals com postdoctorals, en tots els camps de la biologia evolutiva. El Premi, instaurat l’any 2007, reconeix la millor comunicació de la jornada presentada per un jove investigador.
Enguany, el guardó ha estat per a Eduard Ocaña Pallarès, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona. El premi l’atorga la Secció de Biologia Evolutiva de la SCB a la millor presentació d’un investigador jove a la Jornada de Biologia Evolutiva. Ocaña és investigador predoctoral del grup Multicellgenome, liderat pel doctor Iñaki Ruiz Trillo.
L’IEC acull el II Congrés Internacional de Recerca en Comunicació
La Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar el divendres 28 de juny el II Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, durant el qual es va analitzar l’estat de la investigació en aquest camp i es van tractar temes com l’ètica periodística, la comunicació política o el llenguatge audiovisual, entre d’altres.
Joandomènec Ros, president de l’IEC, va donar el tret de sortida al congrés. Durant la seva intervenció, Ros va destacar que «l’IEC és l’acadèmia de la llengua catalana i també un espai d’investigació en tots els àmbits». També va voler fer esment del fet que «l’IEC publica gairebé tot el que fa, un 90 %, en català: uns cent vint volums i una cinquantena de revistes, a més de publicacions diverses. I això és així perquè l’IEC és l’acadèmia de la llengua catalana i també perquè el català ha de ser útil per a qualsevol cosa; per tant, també per a transmetre ciència.»
Marta Civil, vicepresidenta de la SCC, va explicar temes organitzatius de la jornada i va incidir en el fet que la idea del congrés era «generar debat entre ponents i assistents». Després, Sergi Cortiñas, president de la SCC, va tancar la presentació explicant els objectius del congrés, com ara «potenciar la recerca en comunicació, enfortir les relacions entre les diferents universitats i centres de recerca, i buscar una forma de projectar externament la Societat Catalana de Comunicació».
El primer debat, titulat «Estat de la recerca en comunicació. Què s’ha fet fins ara i què queda per fer?», va comptar amb Jordi Berrio, Josep M. Casasús, Maria Corominas, Miquel de Moragas, Josep Gifreu, Jaume Guillamet i Maria Josep Recoder.
La jornada va continuar amb presentacions sobre diversos temes relacionats amb la comunicació. Es va abordar el periodisme polític, l’ètica als mitjans de comunicació i la difusió dels continguts científics. També es va analitzar el món audiovisual i digital, així com el paper de la societat, el gènere i l’educació en l’àmbit de la comunicació.
L’IEC incorpora disset noves col·leccions especials al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
Durant els mesos d’abril i maig, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha afegit disset noves col·leccions especials al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), que se sumen a les onze que ja en formaven part. Les obres referenciades, que s’agrupen en les vint-i-vuit col·leccions, corresponen a membres de l’IEC, a fons de societats filials o bé a persones rellevants de la cultura i la ciència catalanes.
L’IEC i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) comparteixen la voluntat d’impulsar el progrés i la difusió de coneixements mitjançant les tecnologies de la informació, per tal de fer-los visibles a la comunitat científica en benefici de la recerca i la cultura. Per aquest motiu, ambdues entitats van signar l’any 2004 un conveni marc de col·laboració que ha permès incorporar al catàleg les col·leccions especials i diverses publicacions de l’IEC, així com revistes científiques al repositori Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
Podeu consultar totes les col·leccions especials de l’IEC aquí.
L’Any Pompeu Fabra, celebrat aquest 2018, va ser un homenatge al pare del català modern, que coincidia amb el 150è aniversari del seu naixement. Activitats arreu del país ens van permetre recordar-lo i conèixer millor la seva obra. Ara l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut l’oportunitat d’apropar-se d’una manera més íntima a la seva figura: a través dels records d’una de les seves alumnes.
Ofèlia Torres i Guerris va néixer l’any 1918 i va tenir la sort d’estudiar català a la Universitat de Barcelona quan Fabra hi exercia de professor.
En el reportatge següent, l’Ofèlia desgrana la memòria del Fabra mestre i recorda alguns dels episodis que va poder compartir amb ell i amb el seu oncle, Francesc Torres, filòleg i col·laborador de Pompeu Fabra.
