Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, va donar inici a l’acte amb una presentació de la trajectòria professional de Faulí, marcada pel simbolisme que el Temple Expiatori de la Sagrada Família té per a Barcelona i per a Catalunya. Va destacar el prestigi internacional de l’arquitecte i el fet que hagi aconseguit incorporar les noves tecnologies a la seva feina mantenint, alhora, l’esperit i el missatge de l’obra original de Gaudí.
Per la seva banda, Faulí va explicar que la columna de Gaudí va ser una creació «absolutament nova per a l’arquitectura» i que té «unes bases estructurals d’un alt interès, no només per als arquitectes». Gaudí «va idear una estructura d’arbres de columnes inclinades, en què cada una suporta una part dels pesos de les voltes, de les cobertes i de les sis torres centrals», va detallar Faulí. També va subratllar que «Antoni Gaudí és el primer arquitecte de la història que proposa l’estructura d’arbres per al suport de sostres» i va apuntar que en els segles XX i XXI arquitectes com Frei Otto, Norman Foster, Richard Rogers o Arata Isozaki també han projectat arbres estructurals.
En l’epíleg del seu discurs, Faulí va recordar que Gaudí va estudiar durant dos anys en models de guix solucions de columnes salomòniques, és a dir, d’un sol gir helicoidal, «fins que arribà a concebre la columna del doble gir, una de les fites més importants de la seva arquitectura, per la qual només ja hauria de ser reconegut». L’arquitecte va remarcar que el nou element és un descobriment «bell, de capacitat resistent, amb expressió de moviment i que resol la continuïtat entre les columnes dels arbres estructurals de les naus de la Sagrada Família» i va afegir que el procediment de doble gir helicoidal «té unes possibilitats infinites», perquè «pot usar-se per a projectar elements arquitectònics diferents de columnes».
Faulí, un arquitecte de prestigi internacional
Jordi Faulí i Oller és doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2012 és el director i coordinador de l’equip constructor de la Sagrada Família. El 1990 es va incorporar a les obres en l’equip dirigit per Jordi Bonet i, amb Josep Gómez, va col·laborar en l’anàlisi estructural del temple amb la incorporació de les noves tecnologies per a elaborar un plànol virtual i recrear fins a l’últim detall del projecte elaborat per Gaudí. És autor d’obres com Sagrada Familia, opus magnum de Gaudí (2012), amb Joan Bassegoda i Nonell, Jordi Bonet i Etsuro Sotoo, i Les naus de la Sagrada Família. Els secrets arquitectònics d’una obra irrepetible (2014), amb Mark Burry, Jordi Coll, Ramon Espel i Josep Gómez.
Ha estat reconegut amb el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (2005) i el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme (2010). |
