La Secció de Filosofia i Ciències Socials celebra un ple itinerant a Castelló i a Morella
Els dies 28 i 29 de setembre el Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es va reunir a Castelló i a Morella amb l’objectiu de compartir amb les entitats locals una anàlisi social, cultural i política del territori. |
Menador Espai Cultural va acollir la reunió celebrada a Castelló, en què va participar la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, juntament amb Vicent Pitarch, delegat del president de l'IEC a Castelló; Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; Rubén Trenzano, director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, i Amparo Marco, alcaldessa de Castelló.
La jornada va incloure una taula redona sobre Societat i economia, moderada per Joaquim Arnau, membre del Consell de Govern de l’SFCS, i un debat sobre Societat, llengua i cultura, moderat per Andreu Casero, membre de l’SFCS i catedràtic de Periodisme de la Universitat Jaume I.
A Morella, el debat es va centrar en l’anàlisi de la situació ambiental, social i econòmica dels Ports, amb conferències Joan F. Mira i Francesca Segura, membres de l’IEC, i d'Anabel Ejarque, agent d'ocupació i desenvolupament local (AODL) de l'Ajuntament de Forcall.
|
|
|
La Universitat Catalana d’Estiu ret homenatge a Pompeu Fabra
La cinquantena edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va cloure el 23 d’agost a Prada de Conflent amb un acte dedicat a Pompeu Fabra, amb què es va commemorar els cent cinquanta anys del seu naixement. La cloenda va ser presidida pel president de la Generalitat, Quim Torra; el president de l’IEC i de la Fundació de l’UCE, Joandomènec Ros, i el president de l’UCE, Jordi Casassas. |
«Pompeu Fabra i els Països Catalans. Als 150 anys del naixement» és el títol de la jornada en què van intervenir Vicent Pitarch i Jordi Mir, membres de l’Institut d’Estudis Catalans. Pitarch va destacar que «sense Fabra no hi hauria les Normes de Castelló», i Jordi Mir va assenyalar que el principal objectiu i èxit de Fabra va ser «recuperar una llengua única i culta per al seu poble». En l’acte també van intervenir Gabriel Bibiloni, de la Universitat de les Illes Balears, i Ramon Gual, de Terra Nostra.
En els parlaments de cloenda, Joandomènec Ros va qualificar d’extraordinària l’edició de l’UCE d’enguany, per la celebració dels cinquanta anys, per les dificultats a les quals ha de fer front i pel fet de «tenir representants del poble i de les associacions cíviques empresonats i a l’exili». Per al president de l’IEC, «cinquanta anys és una fita més d’un camí que volem llarg. Amb independència del que passi políticament, l’UCE continuarà essent necessària».
Va tancar l’acte el president de la Generalitat, Quim Torra, qui va reiterar que «necessitem la Universitat Catalana d’Estiu», perquè «on millor que a Prada es poden entendre les paraules de pau i democràcia?». El president va fer una crida perquè «aquesta marxa pels drets civils, socials i nacionals que Catalunya ha d’iniciar la fem junts, perquè només ens en sortirem si ho fem junts, com sempre ho hem pogut fer els catalans».
Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/cAtxFF21BsI |
 
|
|
L’IEC acull la commemoració del Dia Internacional de les Persones Sordes
El passat 28 de setembre la Sala Prat de la Riba de l’IEC va acollir el primer acte de commemoració a Catalunya del Dia Internacional de les Persones Sordes 2018, organitzat per la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya). L’acte va ser presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs, acompanyada del president de l’IEC, Joandomènec Ros, i del president de la FESOCA, Albert Caselles. |
En el decurs de l’acte la consellera Borràs va destacar que el Departament de Cultura vol avançar en l’atenció de les necessitats de les persones sordes de la mà de l’acadèmia i va agrair a l’IEC la col·laboració en l’elaboració del corpus de la llengua de signes catalana.
La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua pròpia de la comunitat de signants de Catalunya. Des del 2004 l’IEC ha donat suport a tot un seguit d’iniciatives de recerca i difusió d’aquesta realitat lingüística i cultural, i ha intervingut activament en el procés de reconeixement legislatiu, tant en l’àmbit català com en l’estatal. La Secció Filològica ha incorporat l’LSC com un objecte més de la seva activitat científica i col·labora regularment amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya i amb les universitats en activitats de recerca i promoció de l’LSC.
Amb la Llei de llengua de signes catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 26 de maig del 2010, l’IEC va esdevenir l’autoritat normativa d’aquesta llengua, en promou la recerca i n’ha d’establir la varietat estàndard en un futur.
|
|
|
Mariàngela Vilallonga i Xavier Bellés, distingits amb la Medalla Narcís Monturiol
|
La catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans Mariàngela Vilallonga i l’entomòleg i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC Xavier Bellés han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat de Catalunya l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït d’una manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. |
Mariàngela Vilallonga Vives és doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona (UdG) i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages des que fou creada l’any 2004. La seva recerca se centra en la literatura llatina del Renaixement a la Corona d’Aragó i en la relació entre la literatura i el paisatge.
Xavier Bellés i Ros és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i, des del 2008, ocupa el càrrec de director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). Les seves investigacions principals se centren en el camp de la fisiologia i l’endocrinologia d’insectes i comparada, en especial en l’estudi de l’origen i l’evolució de la metamorfosi.
|
|
|
L’IEC lamenta la mort de Josep Castells, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia
Josep Castells i Guardiola va morir el passat 30 de juliol. Nascut el 1925, era doctor en ciències per la Universitat de Madrid i doctor en filosofia per la Universitat de Manchester. Castells, a més, va ser professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques; professor i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona, i director dels departaments de química orgànica de totes dues institucions. |
Va ser capdavanter a l’Estat espanyol i a Xile en l’ús de les tècniques espectroscòpiques en química orgànica i també en l’ús de polímers funcionalitzats en el treball quimicoorgànic general.
El 1978 ingressà com a membre numerari a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Del 1991 al 2003 fou delegat de l’IEC a la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació.
Era membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, i com a investigador principal en nombrosos projectes de recerca va ser autor dels llibres Química general (1981) i Química general y bioorgánica (1985).
Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi Solvay (1996) i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).
|
|
|
L’IEC lamenta la mort de Ramon Parés i d’Alexandre Olivar, membres de l’Institut d’Estudis Catalans
|
El 30 de setembre van morir Ramon Parés, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, i Alexandre Olivar, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica. La cerimònia de comiat de Ramon Parés tindrà lloc al tanatori de les Corts de Barcelona, dimarts 2 d’octubre, a les 11.30 hores. La cerimònia de comiat d’Alexandre Olivar serà dimecres 3 d'octubre, a les 10.45 hores, a l’Abadia de Montserrat. |
Ramon Parés (Barcelona, 1927-2018) era doctor en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, va ser col·laborador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques i catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona, on fou degà de la Facultat de Biologia entre els anys 1968 i 1973. Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Nancy (França, 1989). Va ser president de la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1989-1995). Era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona —de la qual fou president del 1995 al 2003. Formà part del Comitè Acadèmic de la Universitat de Barcelona (1990-1993) i de la Comissió Executiva de la Junta de Museus pel Parlament de Catalunya (1994-2002). Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986) i la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997).
Alexandre Olivar (Barcelona, 1919-Montserrat, 2018) era llicenciat en teologia i monjo de Montserrat. El 1942 fou ordenat sacerdot. Va ser professor d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia al monestir de Montserrat. S’encarregà de la secció de manuscrits i incunables de la Biblioteca de Montserrat, de la qual fou director (1946-1953) i en publicà els catàlegs. Va editar fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya, com els sacramentaris de Vic i de Ripoll. Especialitzat en Pere Crisòleg, va publicar l’estudi Los sermones de San Pedro Crisólogo (1962) i va fer l’edició crítica dels seus sermons en la col·lecció «Corpus Christianorum». Va ser autor també de La predicación cristiana antigua (1991). Fou secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat (1965) i en publicà les actes. Va ser el fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics de l’IEC (1969), de la qual va ser president d’honor. Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de diverses societats nacionals i internacionals.
|
|
|
|
|
.jpg)
