Número 211
juliol 2016
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Miquel Vilardell presenta a l’IEC el llibre Confessions d’un metge, amb què s’acomiada de quaranta-sis anys d’exercici de la medicina

 

 

Confessions d’un metge és el títol del llibre amb què Miquel Vilardell, catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’IEC, repassa la seva experiència de quaranta-sis anys en un hospital universitari. «És un viatge cap al meu propi interior, un recull de les reflexions del que implica ser un bon metge i un metge bo; sobre el lideratge, el prestigi, l’ego...», va explicar en l’acte de presentació de l’obra, que va tenir lloc a l’IEC el 7 de juliol. 

Confessions d’un metge, que s’ha publicat coincidint amb la imminent jubilació de Vilardell, regala, com va dir el president de l’IEC, Joandomènec Ros, durant la presentació, «consells que no només són vàlids per a metges i investigadors, sinó també per a persones i ciutadans». L’obra, va afegir Ros, té el mèrit de «transcendir la professió de metge i repartir saviesa a tothom».

En l’acte de presentació van intervenir, a més de l’autor i del president de l’IEC, Margarita Arboix, rectora de la UAB; Antoni Comín, conseller de Salut de la Generalitat; Jordi Nadal, director general de Plataforma Editorial; Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas i promotor del llibre, i Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Prop de mig segle dedicat a la medicina

Miquel Vilardell (Calders, 1946) és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, catedràtic de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona —on va ser vicedegà i degà de la Facultat de Medicina—, i, des del 2001, vicerector de Relacions amb les Institucions Sanitàries. Dirigeix el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat d’Investigació en Medicina Interna, i presideix el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari del Govern de la Generalitat. Té més de dues-centes cinquanta publicacions en revistes indexades en el Science Citation Index, i ha dirigit més de cinquanta tesis doctorals. És membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ha presidit el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2010-2014) i la comissió nomenada per la Conselleria de Salut per a emetre un informe sobre el control de la despesa sanitària, vinculat al seu nom. Ha rebut el Premi Pere Farreras Valentí (1978) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2015).
 

Manel Esteller, Medalla d’Honor del Parlament en la categoria d’or

 

El metge i investigador Manel Esteller, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, ha estat distingit amb la Medalla d’Honor del Parlament en la categoria d’or, la màxima distinció de la institució. La mesa de la cambra catalana ha decidit distingir Esteller per la seva trajectòria com a metge i investigador de referència internacional i com a reconeixement per la seva tasca d’investigació i dels èxits assolits en la lluita contra el càncer.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va explicar que «Catalunya és pionera en la investigació biomèdica i hem volgut premiar l’esforç, la tenacitat i la perseverança dels nostres investigadors i, sobretot, una trajectòria al servei de la vida de les persones». El Parlament també vol destacar la contribució d’Esteller en la projecció d’una Catalunya capdavantera en la recerca científica i en el progrés col·lectiu que ha comportat l’aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l’enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals

Manel Esteller és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL). És també professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i ocupa el càrrec de president de la Societat d’Epigenètica, d’àmbit internacional.

Esteller és autor de més de tres-cents articles científics i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d’alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per a conèixer l’epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller té un paper cabdal.

L’acte de lliurament de la Medalla al doctor Esteller es farà el dissabte 10 de setembre, al vespre, en el primer dels actes institucionals que obriran la commemoració de la diada nacional de Catalunya.

 

L’IEC insta el Govern a defensar amb tots els recursos a l’abast la legítima propietat de les obres procedents de Sixena

L’IEC considera que el Govern català hauria de liderar, amb la força de les lleis i dels recursos administratius a disposició, la defensa de la integritat del patrimoni historicoartístic de Catalunya i de la unitat de les seves col·leccions, ara en risc pel litigi de les obres procedents de Sixena.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es pronuncia novament sobre els objectes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal procedents de l’antic monestir de Santa Maria de Sixena, adquirits als seus propietaris entre els anys 1983 i 1994, i assumeix l’informe elaborat per la Secció Històrico-Arqueològica, en el qual remarca:

1. Que es tracta d’obres adquirides entre els anys 1983 i 1994 —és a dir, abans de la creació del bisbat de Barbastro-Monzón (17 de setembre de 1995), resultat de la prèvia decisió de la Cúria del Vaticà (15 de juny de 1995) de desmembrar l’històric bisbat de Lleida, del qual sempre havia format part el monestir de Santa Maria de Sixena.

2. Que la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya van adquirir-les a les propietàries legítimes, les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, les quals, arran de l’abandó del monestir de Sixena, s’havien establert al monestir de Valldoreix, del mateix orde (1980).

3. Que la priora de Valldoreix va fer la venda d’acord amb les monges santjoanistes i va comptar amb totes les autoritzacions eclesiàstiques preceptives: amb l’aprovació del bisbat de Lleida —de qui aleshores depenia el monestir de Sixena—, de l’arquebisbat de Barcelona —per Valldoreix, on aleshores residien les monges de Sixena— i del dicasteri corresponent de la Cúria del Vaticà.

4. Que l’any 1998 el Govern d’Aragó va impugnar la venda davant el Tribunal Constitucional, adduint un «dret de tempteig», però que el veredicte del Tribunal, emès l’any 2012, va refusar els arguments del Govern aragonès i va donar la raó a la Generalitat de Catalunya.

5. Que posteriorment, l’abril del 2015, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d’Osca —arran d’una nova acció del Govern d’Aragó— va dictaminar la nul·litat de la compravenda del 1983-1994 i, per tant, el «retorn» de les obres a Sixena, un retorn que l’esmentat jutjat ha reiterat per un decret (24 de maig de 2016) que caldria executar abans del propvinent 25 de juliol de 2016.

6. Que aquests actes del Jutjat d’Osca, tanmateix, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.

Per aquests motius, l’informe conclou que aquestes obres, que van ser adquirides legítimament als seus propietaris entre els anys 1983 i 1994, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per tant, s’haurien de mantenir a Catalunya sota la tutela de la Generalitat, sense dispersions ni disgregacions.

El Govern català té el suport dels sectors de la comunitat científica i de la societat civil més conscients de la importància i els valors del patrimoni cultural del país, com els que el proppassat 8 de juny van fer públic un manifest a favor de preservar la unitat de les col·leccions del MNAC i del Museu de Lleida. Els membres de l’IEC, que se senten plenament identificats i compromesos en la defensa efectiva d’aquests valors, s’hi adhereixen. I, tal com feia el manifest suara esmentat, reitera la petició a la Generalitat de Catalunya que activi els mecanismes jurídics, legislatius i administratius que li brinden el Parlament, l’Estatut d’autonomia, la Llei de museus (1990) i la Llei del patrimoni cultural català (1993), amb l’objectiu de vetllar pels béns patrimonials propis i de garantir-ne la transmissió a les generacions futures.

Les granotes d’Aristòfanes, al pati de l’IEC

 

Un grup d’estudiants del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona van representar, al pati de l’IEC, l’obra Les granotes d’Aristòfanes, en la versió grega original. L’estrena, que formava part d’una activitat de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, es va celebrar el dilluns 18 de juliol, al pati de la Casa de Convalescència.

  

 

 

Notícies

* Mercè Rodoreda. Obra plàstica mostra una nova faceta del món més íntim i desconegut de l’escriptora

* Tres aspectes essencials de la música catalana al claustre de l’IEC

* La SCB celebra la primera Nit de la Biologia

* El Mediterrani, eix de cultura i coneixement, a la XLVIII Universitat Catalana d’Estiu

* Gramàtica i ortografia centren la segona trobada de L’Acadèmia Oberta amb els mitjans

* Els oncòlegs Joan Massagué, Manel Esteller i Josep Baselga, guanyadors del XXVIII Premi Internacional Catalunya

* L’obra Pere Abelard. Un humanista del segle XII de Nicolau d’Olwer, fins ara inèdita, es presenta a l’IEC

* L’ecòleg Josep Peñuelas guanya el Premi Ramon Margalef d’Ecologia

* Miquel Vilardell presenta a l’IEC el llibre Confessions d’un metge, amb què s’acomiada de quaranta-sis anys d’exercici de la medicina

* Manel Esteller, Medalla d’Honor del Parlament en la categoria d’or

* L’IEC insta el Govern a defensar amb tots els recursos a l’abast la legítima propietat de les obres procedents de Sixena

* Les granotes d’Aristòfanes, al pati de l’IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal