Tal com històricament feien aquestes acadèmies, els concerts de l’IEC «acompanyen amb música les activitats saberudes a què ens dediquem al llarg de l’any en gairebé tots els camps de la ciència i les humanitats», va dir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, en presentar aquesta edició de Música al claustre, que enguany va il·lustrar els «Tres aspectes essencials de la música catalana», que titulava el cicle.
El Trio Granados i «La música de cambra a inicis del segle XX»
El primer dels tres concerts, celebrat el dijous 30 de juny, va ser a càrrec del Trio Granados, format per Josep Colomé, violí; Enrique Bagaría, piano, i Pau Codina, violoncel, que van interpretar diverses obres de cambra del compositor català Enric Granados (1867-1916), de qui enguany se celebra el centenari de la seva mort. Entre el públic es trobava Isabel Granados, la seva néta.
Per obrir el concert, Enrique Bagaría va atacar l’Allegro De Concierto amb el piano Èrard de final del segle XIX, que el Museu de la Música de Barcelona va cedir per a l’ocasió. Un instrument històric que havien tocat el mateix Enric Granados, Isaac Albéniz, Xavier Montsalvatge o Alicia de Larrocha, segons va explicar el coordinador del cicle, musicòleg i secretari general de l’IEC, Romà Escalas.
El concert va continuar amb la interpretació de Madrigal, Intermezzo de Goyescas, Romanza, Tres preludios i el Trio, op. 50. Unes obres que no es programen amb gaire freqüència i que, per a Escalas, «són fonamentals en la història de la nostra música». La música de cambra va estar molt arrelada a Catalunya en la primera meitat del segle XX i «només a Barcelona convivien més de cinquanta quartets de corda», va afegir el musicòleg.
Jaume Torrent, Mauricio Díaz i «La cançó popular com a font d’inspiració»
Els guitarristes Jaume Torrent i Mauricio Díaz van protagonitzar el segon concert del cicle, que es va celebrar el dimecres 6 de juliol, i en el qual van interpretar cançons populars catalanes harmonitzades per Miquel Llobet i Narcís Bonet. Tal com va explicar Romà Escalas en la presentació, la guitarra ha estat molt important en la història de la nostra música: «Una de les dues escoles principals de construcció de guitarres era la catalana», i al segle XV «el compositor flamenc Johannes Tinctoris es referia a aquest instrument com el catalanum inventio».
Escalas va afegir que qui va donar a la guitarra la dimensió de gran instrument solista va ser el compositor i guitarrista català Josep Ferran Sorts (1778-1839), una dimensió que «conviu amb la funció de la guitarra com a suport imprescindible de la música popular». A partir del 1911, Isaac Albéniz, Miquel Llobet i Narcís Bonet, entre d’altres, van recollir la proposta del compositor i musicòleg Felip Pedrell, que en el seu manifest del 1911 «proposava que les dues fonts principals d’inspiració per als músics catalans fossin la música antiga i la música popular», va explicar Escalas per acabar la presentació. Entre altres peces, els guitarristes van interpretar les dues versions, la de Llobet i la de Bonet, de La filla del marxant, L’hereu Riera i La filadora, a la primera part, i Plany, Lo rossinyol i El testament d’Amèlia, a la segona.
El Quartet Lux et Umbra, el baix-baríton Pau Bordas i «La identitat històrica»
En el tercer i últim concert, celebrat el dijous 14 de juliol, el Quartet Lux et Umbra i el baix-baríton Pau Bordas van interpretar Les Homilies d’Organyà, una obra del compositor Albert Carbonell que posa música al text homònim de final del segle XII i que és un dels documents literaris més antics que es conserven escrits en català.
Aquest projecte musical va començar fa quinze anys per iniciativa dels Amics de les Homilies d’Organyà i la participació del grup Percussions de Barcelona, que és «el nexe d’unió entre totes les homilies», va explicar Carbonell en la presentació del concert. El projecte va culminar en una obra de tres hores de durada que es va presentar, en una versió adaptada, a la col·legiata de Santa Maria d’Organyà, el 24 d’octubre de 2015.
El Quartet Lux et Umbra, format per Robert Armengol, percussió; Lluís Coll, corneta; Edwin García, tiorba, i Sara Parés, flauta de bec, juntament amb Pau Bordas i tot el públic assistent, va haver de refugiar-se, a mig concert, del xàfec imprevist que va caure sobre el pati de l’IEC. El concert va continuar, sota el claustre, acompanyat de la pluja.
|
