 Els darrers vint anys de la seva vida, Nicolau d’Olwer, medievalista, hel·lenista i un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans, va estar treballant en una monografia sobre Pere Abelard, un monjo i intel·lectual del segle XXII per qui sentia una gran admiració. Olwer ignorava si l’obra, titulada Pere Abelard. Un humanista del segle XII, es publicaria o no algun dia, i no ha estat fins cinquanta-cinc anys després de la seva mort que ha vist la llum. Es tracta d’una biografia intel·lectual basada en la crítica literària i fonamentada històricament, en la qual Olwer interpreta els textos històrics i doctrinals d’Abelard i posa en relleu tot allò que en revela les actituds i els estats d’ànim personals.
|
«Va dedicar-hi moltes hores en l’exili a França, i la va escriure en unes circumstàncies molt penoses», va explicar durant la presentació del llibre, a l’IEC el 5 de juliol, Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica. «Tot i viure a la França del segle XXII, Pere Abelard va ser un dels precursors de l’humanisme renaixentista», va comentar Balcells, per a qui Pere Abelard. Un humanista del segle XII és «la contribució d’Olwer a la història cultural europea».
En la presentació del llibre van intervenir, a més de Balcells, el president de l’IEC, Joandomènec Ros; Jaume Mensa, medievalista i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i Amadeu Cuito, economista i escriptor. Elena de la Cruz, de l’Editorial Obrador Edèndum. |
|
