Es presenta el Nobiliari General Català, d’Armand de Fluvià
 El 30 de novembre es va presentar el volum cinquè del Nobiliari General Català, d’Armand de Fluvià, en un acte que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Aquest llibre documenta de manera sistemàtica la història de les famílies nobles catalanes i és una obra de referència per al coneixement històric i social de Catalunya. En l’acte de presentació van intervenir Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC; Antoni Pladevall, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC; Francesc Cabana, autor del pròleg del volum cinquè, i Armand de Fluvià, president de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i autor de l’obra.
|
L’obra constarà de cinc volums i el que es va presentar a l’IEC, el primer que es publica, està dedicat a les famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari entre el 1816 i el 2013. El primer volum comprendrà els llinatges de les famílies comtals —amb els comtes de Barcelona i reis d’Aragó— i vescomtals (seixanta quadres genealògics). El segon contindrà els llinatges de la noblesa immemorial, del segle X al XIV (tres-cents quadres genealògics). El volum tercer es dedicarà a les famílies de noblesa de privilegi, entre el segle XIV i el XIX (cinc-cents quadres genealògics), i el quart, a les famílies ennoblides d’origen rural, entre les quals hi ha les famílies dels llinatges dels remences (cinc-cents quadres genealògics).
El Nobiliari General Català és un instrument de treball indispensable per a tots els qui conreen la història, ja que es tracta d’una obra fonamental de les disciplines històriques. Per primera vegada es disposarà d’un nobiliari català sistemàtic, crític i amb les dades historiogràfiques actualitzades. |
 
|
|
La governança i la gestió del litoral català centren una jornada a l’IEC
 El litoral català, una franja de més de vuit-cents quilòmetres amb una elevada densitat demogràfica i urbana, concentra bona part de l’activitat econòmica del país i, alhora, espais d’alt valor ambiental i paisatgístic. En els darrers anys s’estan produint canvis rellevants en el marc polític i normatiu relatius a l’ordenació i la gestió d’aquest espai ric, complex i especialment vulnerable. Amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i les actuacions de futur, el 4 de desembre es va celebrar, a l’IEC, la jornada La governança i la gestió integrada del litoral, organitzada pel Grup de Recerca Interfase del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
|
En la jornada es van analitzar els aspectes clau de les recents iniciatives polítiques i normatives a escala europea, estatal i catalana, que afecten el litoral. També es va fer una reflexió estratègica sobre com cal articular una gestió integrada del litoral de Catalunya, que ofereixi una nova mirada en relació amb les possibilitats normatives, però també sobre el seu sistema de governança (en el qual participen múltiples actors institucionals, econòmics i de la societat civil).
Entre altres aspectes, s’hi van tractar diversos models de governança de gestió integrada i experiències pràctiques a escala local; així com els principals reptes tècnics i jurídics per a aquesta gestió, amb una proposta de reinterpretació de competències i una anàlisi de l’avantprojecte de llei sobre l’ordenació del litoral de Catalunya.
Les presentacions dels diferents ponents i les conclusions de la jornada es poden consultar en aquest enllaç. |
|
|
L’acte Punt i seguit. Aportacions d’El País que Volem a l’etapa constituent, a l’IEC
 Punt i seguit. Aportacions d’El País que Volem a l’etapa constituent és el lema de l’acte queva tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans dimarts, 1 de desembre, a dos quarts de set del vespre, en què es van presentar els resultats d’un any de treball de l’associació El País que Volem i la nova plataforma Reinicia Catalunya i la Convenció Constituent Catalana. Els assistents van poder visitar també l’exposició «Art i futur», amb vint-i-quatre obres cedides per artistes catalans. L’acteva ser presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Salvador Alegret, president d’El País que Volem.
|
L’associació El País que Volem es va crear fa un any amb l’objectiu d’afavorir la implicació de la ciutadania i de les organitzacions en l’elaboració de propostes sobre el futur de Catalunya. Ara es s'ha fet balanç i es'ha presentat la plataforma Reinicia Catalunya, que diferents entitats catalanes estan organitzant. En el decurs de van intervenir Joandomènec Ros i Salvador Alegret; Marta Rovira, presidenta del Congrés de Cultura Catalana; Jaume López, portaveu de Reinicia Catalunya, i Pere Pugés. |
|
|
Es presenten les versions catalana, anglesa, espanyola i francesa del llibre Aportacions catalanes universals
Fruit d’un treball d’experts, l’obra inclou 223 aportacions i prop de mil il·lustracions, aplegades en més de set-centes pàgines. Uns quants exemples d’aquestes aportacions són sobre el camp de la medicina, amb els doctors Trueta o Barraquer; les arts plàstiques, amb artistes com Dalí, Miró i Tàpies; l’arquitectura, amb Gaudí, Puig i Cadafalch, Miralles o Bofill al capdavant; l’impuls a la cuina catalana del xef Ferran Adrià; els perfils de figures destacades com Pau Casals o Vicenç Ferrer, i expressions culturals com la sardana i els castells, a més d’esdeveniments com els Jocs Olímpics del 1992.
El llibre, que inclou un capítol amb comentaris d’una seixantena de personalitats actuals, va ser presentat per Joan Amorós, president de la Fundació Occitano Catalana; Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Lluís Pagès, president de Pagès Editors.
|
|
|
Joan Martí i Castell és nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Tarragona
 L’Ajuntament de Tarragona ha fet el lliurament de la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat de Tarragona a Joan Martí Castell, membre de la Secció Filològica de l’IEC, de la qual va ser president entre els anys 2002 i 2010. El guardó el van lliurar l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Cultura, Begoña Floria, en un acte solemne celebrat el 21 de desembre al Saló de Plens de l’Ajuntament.
|
Joan Martí Castell (Tarragona, 1945) és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, de la qual va ser el primer rector (1992-1998). Ha estat rector fundador i el primer president de la Xarxa Vives d’Universitats (1994-1998), director del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC (1999-2002) i, des del 2015, és president de la Comissió de Lexicografia de l’Institut. Fou membre fundador del Grup Català de Sociolingüística (1974) —avui, Societat Catalana de Sociolingüística— i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC (1990-1995).
És membre del Consell del Centre d’Études Catalanes de la Universitat de París-Sorbona (2009); membre de la Comissió Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana i membre del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha estat nomenat membre d’honor de l’Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca). Forma part del Consell Científic de Cadernos de Fraseologia Galega; del Consell de Redacció i Assessor de la revista Euskera. Trabajos y actas de la Real Academia de la Lengua Vasca, i del Consell Científic de la revista Terminàlia, de la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’IEC. Ha desenvolupat una tasca important de recerca en l’àmbit de la dialectologia social i en l’equip de l’Atles lingüístic del domini català. És autor dels llibres El català medieval. La llengua de Ramon Llull (1981), Diccionari de locucions i de frases fetes (1984), Gramàtica històrica. Problemes i mètodes (1990), L’ús social de la llengua catalana (1992), Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona (2002) i Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes (2014), entre d’altres; així mateix, ha publicat un nombre molt notable d’articles en revistes especialitzades nacionals, estatals i estrangeres. Ha rebut diverses distincions, entre les quals destaquen la Medalla de la Ciutat de Tarragona, la Medalla de l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, la Medalla de la Universitat Rovira i Virgili i el diploma distintiu de rector fundador de la Xarxa Vives d’Universitats.
|
|
|
|
Notícies
* Tots els sinònims a la Xarxa
*
Emili Ros, la Fundació Eroski, el Grup Alimentari Guissona i Ordesa Group, premiats pel CCNIEC
*
Quin és el neologisme del 2015?
* Carles-Enric Riba pronuncia el discurs de recepció com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
* L’IEC celebra una sessió d’homenatge al pedagog Joan Triadú (1921-2010)
* Es presenta a Palma el llibre Perfils lingüístics balears, de Joan Veny
* Jordi Casassas, elegit president de la Universitat Catalana d’Estiu
* Mor Vicenç Biete, antic president de la Societat Catalana de Geografia
* Es presenta el Nobiliari General Català, d’Armand de Fluvià
* La governança i la gestió del litoral català centren una jornada a l’IEC
* L’acte Punt i seguit. Aportacions d’El País que Volem a l’etapa constituent, a l’IEC
* Es presenten les versions catalana, anglesa, espanyola i francesa del llibre Aportacions catalanes universals
* Joan Martí i Castell és nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Tarragona
|
|
|
|
El dilluns 21 de desembre la Sala Prat de la Riba de l’IEC va acollir la 
