 Vicenç Biete (Barcelona, 1921) va morir el dia 15 de desembre a Barcelona. Va ser membre actiu de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, que va presidir del 1991 al 2000, i del Centre Excursionista de Catalunya. Impressor de professió i de caràcter autodidacte, el seu interès per la geografia s’originà a l’Institut-Escola Pi i Margall de Barcelona, on estudià batxillerat amb el mestratge de Lluís Solé i Sabarís.
|
Des del seu pas per l’Institut-Escola, on la geografia i les ciències naturals eren algunes de les assignatures més rellevants, Vicenç Biete va viure i exercir l’interès per la geografia lligat sempre a l’excursionisme. De la seva curiositat pel país i pel món en general deriva la seva vinculació a les dues entitats catalanes especialment arrelades a la geografia i a l’estudi del territori, el Centre Excursionista i la Societat Catalana de Geografia.
Tot i que la seva vocació va ser truncada per la Guerra Civil i mai no s’hi va dedicar professionalment, l’afany de Vicenç Biete per estudiar el territori el va portar a centrar-se en Cabacés, petit municipi del Priorat, sobre el qual va escriure diversos treballs; una recerca que va culminar el 1991 amb la publicació del llibre Cabacés. Un poble a peu de Montsant.
Vicenc Biete, una visió integradora del territori. Entrevista publicada a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 46, 1998.
|
|
