Josep González-Agàpito va fer la primera intervenció amb la ponència titulada «La pedagogia de Joan Triadú». El van seguir les conferències «Un jove mestre a la Guerra Civil», de Salomó Marquès; «Una escola per a bastir una nova societat», de Jordi Cots; «La formació del professorat de català i la Delegació d’Ensenyament Català», de Joaquim Arenas; «El Consell Català d’Ensenyament», de Jaume Sarramona; «Triadú i la Societat Catalana de Pedagogia», de Margarida Muset; «Triadú i la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC», de Josep M. Casasús; «El Col·legi de Llicenciats i Joan Triadú», d’Albert Balcells, i «El meu pare, el seu vesant humà», de Joaquim Triadú.
Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921- Barcelona, 2010), llicenciat en filologia clàssica, va començar a exercir de mestre l’any 1938, nomenat per la Generalitat de Catalunya, fins que va acabar la Guerra Civil. Va fer classes de català durant el franquisme, de literatura catalana i de direcció pedagògica i general. Va ser lector de la Universitat de Liverpool i, el 1998, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull. Com a escriptor, va practicar regularment la crítica literària en català des del 1946. Va publicar una vintena de llibres de diversos estils: crítica, antologies, estudis sobre Carles Riba i traduccions. Era membre electiu de la Fundació Mercè Rodoreda, de l’Institut d’Estudis Catalans, i havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2002).
Vídeo de la sessió d'homenatge a Joan Triadú |