El Fabra enginyer, lingüista i ciutadà compromès centra conferències i col·loquis en la I Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra
Els dies 5 i 6 de novembre la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra va organtizar, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la seva primera jornada científica, amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra. Aquesta primera jornada, titulada Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país, va tractar tres aspectes cabdals de la figura de Pompeu Fabra: l’enginyer, el lingüista i el ciutadà compromès. La jornada es va celebrar el dia 5 de novembre a l’Institut d’Estudis Catalans i el dia 6 a la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra. |
 La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; de Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Jordi Guix, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, i de M. Teresa Cabré, directora de la Càredra Pompeu Fabra i presdienta de la Secció Filològica de l'IEC. La conferència inaugural va ser pronunciada per Joan Martí i Castell, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IEC, amb el títol «Una nova concepció de la llengua en Pompeu Fabra».
La segona sessió es va fer el 6 de novembre a l’auditori de l’UPF-IDEC i va començar amb la conferència «Pompeu Fabra, enginyer», a càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Tot seguit hi va haver les conferències «Pompeu Fabra, constructor d’una gramàtica i d’un diccionari», a càrrec de Jordi Mir, estudiós de la vida i l’obra de Pompeu Fabra, i «Pompeu Fabra en el seu context històric», a càrrec de Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb els col·loquis corresponents. |
 
|
|
La Societat Catalana de Matemàtiques lliura el Premi Barcelona Dynamical Systems 2015
 El Premi Barcelona Dynamical Systems 2015 és un guardó internacional convocat per la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, sota el mecenatge del professor Carles Simó —Premi Nacional de Recerca de 2012. En aquesta primera edició, el premi s’ha atorgat a Alberto Enciso i Daniel Peralta-Salas, investigadors de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) per l’article «Existence of knotted vortex tubes in steady Euler flows», publicat a la revista Acta Mathematica, i ex aequo a Marcel Guardia, Pau Martin i Tere M. Seara, professors de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), per l’article «Oscillatory motions for the restricted planar circular three body problema», publicat a Inventione Mathematicae. L’acte de lliurament es va fer e 12 de novembre, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, i Amadeu Delshams, de la UPC, va ser l’encarregat d’introduir els premiats.
|
El Premi Barcelona Dynamical Systems està dotat amb quatre mil euros i reconeix els autors de resultats d’investigació de major rellevància en el camp dels sistemes dinàmics. Els membres del jurat són matemàtics de gran prestigi en aquesta àrea d’estudi: Henk Broer, de la Universitat de Groningen; Robert Devaney, de la Universitat de Boston; Yulij Ilyashenko, de la Universitat Cornell; Richard Montgomery, de la Universitat de Califòrnia, i Marcelo Viana, de l’Institut Nacional de Matemàtica Pura i Aplicada del Brasil. Per a aquesta edició de 2015 s’han considerat els articles publicats entre l’1 de maig de 2013 i el 30 d’abril de 2015.
|
|
|
El pensament filosòfic actual, a debat en el IV Congrés Català de Filosofia
 Del 25 al 28 de novembre es va celebrar, a Vilafranca del Penedès, el IV Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, en col·laboració amb la Societat de Filosofia del País Valencià i l’Associació Filosòfica de les Illes Balears. L'objectiu del congrés era debatre els problemes que té plantejats la filosofia i va incloure un total de cent seixanta-cinc comunicants i conferenciants, entre els quals hi havia especialistes de tot el territori de cultura catalana i congressistes provinents de Mèxic, Portugal, Itàlia i França. La sessió inaugural va ser el 25 de novembre i hi van intervenir Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona; Josep Montserrat, degà de la Facultat de Filosofia de la UB i president de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, i Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès.
|
El congrés es va estructurar en tres ponències marc sobre filosofia contemporània, diferents taules en què es van tractar tots els àmbits de la filosofia i sis simposis específics, dels quals tres van girar al voltant de tres filòsofs —Francesc Xavier Llorens i Barba, Jacques Derrida i René Descartes— i uns altres tres van ser temàtics, dedicats a l’idealisme alemany, a l’ètica i la política i a l’estètica gustatòria. A més, en el transcurs del congrés, els alumnes de batxillerat del Penedès van participar en un taller sobre les neurociència i la creativitat; de fet, el paper de la filosofia en l’ensenyament obligatori va ser un dels temes que van rebre un tracte específic en el congrés.
El congrés tambéva incloure diverses activitats complementàries, entre les quals hi va haver una classe concert en què es van casar les músiques de Friedrich Nietzsche i de Theodor Adorno (amb estrenes de música fins avui inèdita), es va representar teatralment l’hiparxiologi de Francesc Pujols, i una altra activitat en què es van presentar algunes novetats editorials (com el De Anima d’Aristòtil en català, per la Fundació Bernat Metge, i el darrer volum de la col·lecció de pensament català de la Càtedra Ferrater Mora). |
|
|
Els experts debaten la gestió dels serveis ambientals dels ecosistemes
.jpg) Prop de dues-centes persones van assistir, el 18 de novembre, a la XII Jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, que es va fer a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Investigadors, tècnics i representants de les administracions van reflexionar i discutir sobre els serveis ambientals que ofereixen els ecosistemes, en especial els boscos, i les decisions i polítiques de gestió necessaris que beneficiïn la societat i preservin aquests entorns naturals.
|
Segons el document de l’avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, els serveis ambientals dels ecosistemes són aquells serveis que genera el funcionament dels ecosistemes i que són d’utilitat per al benestar de les persones i les societats humanes de maneres variades i indirectes en alguns casos. En són exemples la producció d’aigua neta, la formació de sòl, la regulació del clima, la pol·linització, etc.
En el decurs de la jornada es van parlar de les diferents funcions i serveis que ofereixen els ecosistemes a la societat i de com cal aplicar aquests serveis a la gestió del medi natural. |
|
|
Gero Miesenbock, un dels inventors de l’optogenètica, participa a l’IEC en un curs sobre aquesta tècnica de manipulació neuronal
 L’optogenètica és una nova tècnica descrita per primer cop l’any 2005 i que ha estat guardonada com una de les tècniques de la dècada per la revista Nature. Per als científics, aquesta tècnica està revolucionant les neurociències, perquè permet manipular circuits neuronals concrets per tal de descobrir mecanismes responsables de malalties psiquiàtriques i neuronals. L’optogenètica ofereix grans perspectives de futur en aplicacions terapèutiques com ara la restauració de la visió en pacients amb degeneració de la retina. Gero Miesenbock, catedràtic de la Universitat d’Oxford i considerat per molts com el veritable inventor de l’optogenètica, va participar el 5 de novembre en el curs d’optogenètica, quimiogenètica i biofotònica, organitzat per la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana de Biologia a l’IEC.
|
Gero Miesenbock, professor de fisiologia i director del Centre for Neural Circuits and Behaviour de la Universitat d’Oxford, va ser guardonat el 2012 amb el Brain Prize i l’InBev-Baillet Latour International Health Prize per les seves activitats pioneres en optogenètica, i el 2015 va rebre el Premi Heinrich Wieland per la concepció i la primera demostració experimental de l’optogenètica. Actualment és un dels referents i impulsors més creatius en aquest camp.
En el curs, que es va celebrar a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC del 2 al 10 de novembre, també hi van participar Luis de Lecea, catedràtic del Departament de Psiquiatria de la Universitat d’Stanford; Pau Gorostiza, investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Melike Lakadamyali, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Clara Tourinho, de l’Institut Italià de Tecnologia de Gènova, i Eduardo Soriano, de la Universitat de Barcelona.
|
|
|
CEDRO presenta els seus serveis als membres de l’IEC
 El Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) és una associació sense ànim de lucre d’autors i editors de llibres, revistes, diaris i partitures que defensa i gestiona de manera col·lectiva els drets de propietat intel·lectual que es deriven de la utilització d’aquestes publicacions. CEDRO representa als escriptors i traductors de tot tipus d’obres de text (literàries, científiques, tècniques, educatives, periodístiques, etc.). Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta associació, Carme Riera i Guillem-Jordi Graells, presidenta i vocal de CEDRO, respectivament, i Patrícia Riera, delegada de CEDRO a Catalunya, van detallar, davant del Ple de l’IEC celebrat el 9 de novembre, les funcions i els serveis que ofereixen per tal de garantir l’ús legal de les obres.
|
|
|
|
|
