|
L’Onze de Setembre –amb 49 monuments–, la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17) són els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Els monuments a col·lectius anònims com ara els dedicats als pescadors, als pagesos, als donants de sang, a la dona treballadora o als morts als camps de concentració nazis s’han estès darrerament, però la primera dedicatòria a un col·lectiu anònim va ser la del Fossar de les Moreres a Barcelona, al costat de Santa Maria del Mar, en memòria dels morts en defensa de Barcelona el 1714.
Tot això es pot saber gràcies al treball de recerca realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans sobre els monuments commemoratius, que ha donat lloc a la publicació d’un espai web amb un repertori de prop de mil tres-cents monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura. El web inclou un mapa interactiu, una base de dades que permet fer cerques per municipi, tema, autor, any o períodes determinats, i diferents estudis amb els resultats del projecte. De cada monument hi ha una fitxa amb el tema, la ubicació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge corresponent.
 La informació que s’ofereix comprèn totes les capitals de comarca i els municipis d’una població al voltant dels deu mil habitants, que són els que acostumen a tenir monuments commemoratius, tot i que també s’han recollit monuments singulars de municipis de menys població. Han quedat fora d’aquest repertori els monuments de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen relació directa amb la història de la localitat. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s’han tingut en compte aquelles especialment singulars o excepcionals. Tampoc no s’han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments d’específic caràcter civicopolític, ja que l’atenció d’aquesta base de dades se centra en els espais oberts de parcs, places i avingudes.
«Memòria i història no són el mateix i és un error parlar de memòria històrica. S’ha de parlar, en tot cas, de memòria col·lectiva», explica Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’EC i director del projecte. Per a Balcells, la història de la memòria col·lectiva forma ja part de la recerca històrica, i a aquest coneixement vol contribuir l’Institut d’Estudis Catalans amb aquest repertori de monuments commemoratius, «que formen part del patrimoni públic i que els catàlegs monumentals existents no sempre els tenen en compte, perquè valoren molt més els elements arquitectònics i arqueològics».
 En l’apartat «Estudis» s’han incorporat tres textos que ofereixen algunes de les conclusions que es poden treure de l’anàlisi d’aquest repertori. El primer estudi analitza els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Si s’observa la seqüència cronològica de l’erecció de cada monument, es pot veure quin municipi va ser el primer i amb quin ritme va ser seguit el seu exemple per altres poblacions en un context històric i polític determinat. Així, per exemple, es veu com els monuments propis de la memòria del franquisme han estat retirats o rebatejats amb la dedicatòria «A tots els morts de la Guerra Civil i de la repressió de postguerra», que ha substituït el «Caídos por Dios y por España». O bé han estat traslladats de la plaça pública al cementiri local, o simplement s’han desmuntat.
Segons el rànquing de monuments més presents, el primer, el de l’Onze de Setembre del 1714 o dels defensors de les llibertats catalanes, té una extensió geogràfica molt notable, que indica que, de ser inicialment una commemoració centrada a Barcelona, ha esdevingut de caràcter general amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya en els darrers quatre decennis.
El segon estudi tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre el 1880 i el 1918, període en què fora de Barcelona se n’inauguraren vint-i-sis, xifra molt notable, comparada amb la de Barcelona, que va ser de trenta-cinc. El tercer estudi analitza els monuments commemoratius aixecats a Barcelona a partir del 1977.
Notícia a l'Espai Internet de TV3
Notícies diari ARA, El Punt Avui, Vilaweb i Sapiens |
