L’Institut d’Estudis Catalans i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya col·laboraran en la promoció de l’ús del català
 El president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, van signar, el 3 de setembre, un conveni marc de col·laboració per a la promoció i l’enfortiment de l’ús de la llengua catalana en el marc del sistema de comunicació audiovisual català. El conveni preveu la col·laboració de les dues entitats en projectes d’interès comú, en tot allò que fa referència a l’ús del català i a fomentar la recerca, la promoció i l’enfortiment del sistema català de comunicació.
|
L’IEC i el CAC col·laboraran en l’elaboració de projectes i estudis relacionats amb l’àmbit de la comunicació audiovisual en llengua catalana; fomentaran i promouran punts de trobada entre els investigadors i els agents del sector de la comunicació audiovisual, i mesures per a millorar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit del sistema català de comunicació.
L’IEC, com a institució acadèmica que té per objecte l'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana, té entre les seves finalitats establir la normativa de la llengua catalana i vetllar perquè el procés de normalització d’aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic.
El CAC és l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats, així com la preservació i la normalització de la llengua i la cultura catalanes.
|
 
|
|
L’exposició «Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys», a l'IEC
.jpg) Fins al 30 d’octubre, el claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acollirà l’exposició itinerant «Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys», produïda pel Consell Comarcal de l’Urgell amb el suport de la Generalitat. La mostra està dedicada a la trajectòria del president de la Generalitat, afusellat fa setanta-cinc anys, i als valors que van inspirar el seu posicionament vital i polític. L’exposició es va inaugurar el 9 de setembre amb un acte institucional que va obrir el president de l’Institut, Joandomènec Ros, i va cloure el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Salvador Bonjoch. L'acte va incloure les conferències «El paper de Lluís Companys en la història de Catalunya», de Carles Santacana, director del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i «Lluís Companys, una figura poc coneguda pel conjunt de la societat catalana», de Montserrat Coberó, comissària de l’exposició.
|
|
|
Es presenta a l’IEC el llibre Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin
 Curt Wittlin, membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, és un romanista format a l’escola de Basilea i un dels millors coneixedors de la cultural medieval. El 18 de setembre, la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir la presentació del llibre Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, editat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, a cura de Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf. En l’acte van intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros; la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré; el director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Joan Rafael Ramos, i els estudiosos Germà Colón, Lola Badia i August Bover. Amb aquest volum, els col·legues i amics de professió han volgut expressar-li el respecte i admiració per una trajectòria llarga i fructífera. Per això, vint-i-sis especialistes en cultura medieval i moderna ofereixen una miscel·lània de temes i interessos compartits amb ell per mostrar el seu agraïment pels seus ensenyaments i mestratge.
|
|
|
Els videojocs protagonitzen un nou cicle de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC
 Tot i la popularitat dels videojocs i que la seva indústria factura més que les del cinema i la música juntes, l’anàlisi històrica i sociològica d’aquest fenomen ha estat poc explorada des de la història de la ciència i la tecnologia. És per això que la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, dedica un cicle de tres conferències a fer una retrospectiva sobre els inicis i el desenvolupament de l’oci electrònic a Espanya, en què s’estudiaran els contextos socials i culturals en els quals es va crear i difondre. En el cicle també es posarà de manifest que, a diferència del que es podria pensar, la indústria del videojoc és complexa i implica un gran nombre d’actors i institucions.
|
El cicle va començar el 28 de setembre amb una sessió titulada «Píxels de la societat espanyola: entre innovació tecnològica i impacte cultural», que va ser a càrrec de Simone Belli, de l’Escola d’Innovació de la Universitat Yachay Tech. Les dues sessions que seguiran són, per una banda, «Publicacions i comunitats pioneres en la informàtica personal: revista Microbit», per Ramon Sangüesa, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i «Joc i cultura dels ordinadors (anys 80 i 90). L’experiència del desaparegut Centre Divulgador de la Informàtica de Catalunya», a càrrec de Santiago Guillen. |
|
|
Un congrés explora les relacions entre la ciència i la ficció, a l’IEC i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
 Les relacions de la ciència i la ficció van centrar, del 2 al 5 de setembre, el congrés internacional Ciència i ficció. L’exploració creativa dels mons reals i dels irreals, que van organitzar la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. El congrés es va celebrar a la seu de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) del 2 al 4 de setembre, i es va cloure a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 5 de setembre. Va incloure cinc àmbits temàtics ―ciència i ficció; la ciència-ficció dins l’àmbit universitari; ciència-ficció i literatura de gènere; la ciència-ficció, un àmbit internacional, i la ciència-ficció fora del llibre― i va consistir en tres conferències i trenta-dues comunicacions. Paral·lelament, es van podran visitar quatre exposicions, dues de les quals seran a l’IEC: «Targetes telefòniques de ciència-ficció», de Jean-Pierre Laigle, i «Pedrolo i la ciència-ficció», de la Fundació Pedrolo. A la Biblioteca de Catalunya es podrà veure una mostra dels llibres d’Isaac Asimov, i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el fons de ciència-ficció vuitcentista de la Biblioteca.
|
Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va ser l’encarregada de la conferència inaugural, titulada «Lletres i tecnociència». Borràs va explicar com l’expressió i la percepció de la paraula escrita han anat des del principi vinculades a la tecnologia del moment, que n’ha marcat l’evolució i n’ha condicionat els canvis. L’endemà, 3 de setembre, Carme Torras, del CSIC-UPC, va pronunciar la conferència «Confluència de ciència i ficció en la robòtica actual», sobre la convergència de la ciència i la ficció en la robòtica, una disciplina en què l’avenç tecnocientífic dialoga amb el somni dels escriptors. La conferència «La vie dans la haute atmosphère», de Jean-Pierre Laigle, escriptor i editor, va cloure el congrés a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
En l’organització del congrés van col·laborar l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, la Fundació Pedrolo, la Institució de les Lletres Catalanes, el Pen Club Català, la Societat Catalana Jules Verne, la Societat Hispànica Jules Verne, les Ter-Cat i la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
|
|
|
|
