Montserrat Aguadé pronuncia el discurs de presentació com a membre de la Secció de Ciències Biològiques
 «Pinzellades sobre evolució molecular i adaptació» és el títol del discurs de presentació de Montserrat Aguadé i Porres com a membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut, pronunciat l’11 de maig a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Aguadé, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona, és membre de l’IEC des del 18 de març de 2013. En el seu discurs va fer un repàs històric de les principals descobertes en matèria de genètica i evolució i en l’evolució molecular, fins a centrar-se en el polimorfisme i la divergència nucleotídics i en l’avaluació adaptativa en acció. Aguadé va concloure la intervenció tot afirmant que «el camí recorregut fins ara albira un bon futur per al llarg camí que queda per recórrer per a respondre les múltiples preguntes plantejades sobre l’evolució de les molècules i dels organismes».
|
|
|
Folch, Wagensberg i Estupinyà debaten sobre ciència a l’IEC
 Què és la ciència? El número 84 de Mètode va intentar donar resposta a aquesta qüestió, si bé el director d’aquesta revista de divulgació científica, Martí Domínguez, ja afirmava en l’editorial que «no és fàcil definir què és ciència i què no ho és, on són els límits d’una disciplina científica i on ens endinsem en un altre tipus de coneixement, del tot respectable però que s’allunya de les exigències del pensament científic». Sobre què és ciència i què no ho és, se’n va parlar el 20 de maig, a l’IEC, en un debat organitzat per Mètode i que va servir per a celebrar la publicació del número 85 de la revista. En el debat, hi van participar Martí Domínguez, director de la revista; Pere Estupinyà, divulgador científic; Ramon Folch, socioecòleg i membre de l’IEC, i Jorge Wagensberg, professor de física de la Universitat de Barcelona (UB) i divulgador científic. Joandomènec Ros, catedràtic d’ecologia de la UB i president de l’IEC, va moderar l’acte, en el qual va participar, també, Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València.
|
«La ciència és el dubte i la recerca de la veritat, una veritat que no és completa; és, també, el contrari del dogma, que és una realitat immutable», va afirmar el president de l’IEC en l’obertura de l’acte. Esteban Morcillo va lloar la tasca duta a terme per la revista, i també va aprofitar per definir la ciència com «un mètode per a destriar el coneixement del dogmatisme i la superstició». Després de les intervencions de Ros i de Morcillo va seguir el parlament del director de Mètode, que va fer un repàs dels vint-i-tres anys que té d’història i que va donar pas al debat, que va durar aproximadament dues hores.
Ramon Folch va parlar de «la verificabilitat» com la principal característica de la ciència, i va citar l’anomenat obstacle epistemològic, un terme encunyat per Gaston Bachelard, com «l’element a partir del qual podem entendre l’actitud de la ciència». «Si el coneixement científic ha avançat», va explicar, «ha estat gràcies a persones que van vèncer aquests obstacles, normalment per gosadia o per desconeixement parcial.» És el cas d’Einstein, que era corredor d’assegurances, o de Faraday, que era tipògraf; eren persones, al cap i a la fi, que eren fora de l’acadèmia. Tot seguit, Estupinyà va fer referència al fenomen del cherry picking ―conegut en català com la fal·làcia de l’evidència incompleta o biaix de confirmació―, que és la tendència dels científics de triar aquelles dades que defensen les seves hipòtesis i eludir les dades que no ho fan. Es tracta d’una actitud molt estesa, però que «no és científica». Finalment, Jorge Wagensberg va definir la ciència com la «forma de coneixement que es fonamenta en l’objectivitat, la intel·ligibilitat i la dialèctica».
Vídeo del debat Què és la ciència? al canal de Youtube de l'IEC |
 
|
|
El paper de la carn en l’alimentació s’estudia i debat en una jornada que reuneix científics i professionals del sector
|
La carn té un gran valor nutritiu: conté proteïnes d’alta qualitat, vitamines del grup B, minerals com el fòsfor i el zinc, i és la millor font de ferro per a l’organisme. Tot i així, escàndols com el de les vaques boges o el de la carn de cavall han fet molt de mal al sector carni; també, la publicació d’alguns estudis que relacionen el consum elevat de carn amb una incidència més alta d’alguns tipus de càncer, una relació que no ha estat demostrada quan la ingesta és moderada. Per estudiar el valor de la carn com a aliment sobre la base del coneixement científic i professional, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), totes dues filials de l’IEC, van celebrar el 12 de maig la II Jornada Mengem Sa?, que enguany duia per títol «La carn en l’alimentació». |
La Jornada es va dividir en tres blocs. En el primer es va parlar sobre producció i s’hi van debatre temes relacionats amb la seguretat, la traçabilitat i la sostenibilitat. Entre altres qüestions, es va fer referència al desconeixement, per part dels consumidors, de les normatives i els controls a què està sotmesa la carn, un desconeixement que fa que sovint es considerin més sans i segurs els sistemes tradicionals, per bé que no sempre és cert en tots els casos. En el segon bloc es va analitzar la relació entre el consum de carn i l’estat de salut, i es va explicar que és cert que menjar carn en excés pot augmentar el risc d’algunes patologies com el càncer, però que no hi ha proves que en sigui l’únic causant. Finalment, el tercer bloc es va centrar en la percepció que tenen els consumidors de les estratègies de producció i en llur grau de confiança en la carn i els productes carnis. El xef Nandu Jubany va oferir la conferència de cloenda, en què va parlar del valor gastronòmic de la carn.
Entrevista a Abel Mariné: «La carn en l’alimentació» |
|
|
L’IEC i la Institució de les Lletres Catalanes recorden Eugeni d’Ors amb una jornada d’estudi
 El mes de maig, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha publicat el llibre Eugeni d’Ors. Potència i resistència, un recull de més de trenta textos editats per Xavier Pla en què s’aborda la trajectòria intel·lectual d’Eugeni d’Ors des de diferents vessants i vinculacions polítiques, estètiques i intel·lectuals. Amb motiu de la publicació, el 28 de maig es va celebrar a l’Institut una jornada dedicada a l’escriptor i filòsof i a la seva obra. L’obertura de l’acte va ser a càrrec del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; del president de l’IEC, Joandomènec Ros; de la directora de la ILC, Laura Borràs, i de Xavier Pla, de la Universitat de Girona. Tot seguit, es van pronunciar les conferències següents: «Catalanisme, falangisme i altres ismes», a càrrec de Josep Murgades i Maximiliano Fuentes, i «Identitats, miralls, màscares», per Maria Rosell, Teresa Costa-Gramunt i Joaquim Sala-Sanahuja. A la tarda, Josep Playà, Raül Garrigasait, Carlos d’Ors i Cristina Masanés van parlar de «Teresa, Gualba, Sijé, Lídia», i es van projectar alguns fragments d’entrevistes sobre Eugeni d’Ors. La jornada es va cloure amb la conferència «L’últim Ors a Catalunya», a càrrec d’Oriol Pi de Cabanyes.
|
|
|
|
|
