Què és la ciència? El número 84 de Mètode va intentar donar resposta a aquesta qüestió, si bé el director d’aquesta revista de divulgació científica, Martí Domínguez, ja afirmava en l’editorial que «no és fàcil definir què és ciència i què no ho és, on són els límits d’una disciplina científica i on ens endinsem en un altre tipus de coneixement, del tot respectable però que s’allunya de les exigències del pensament científic». Sobre què és ciència i què no ho és, se’n va parlar el 20 de maig, a l’IEC, en un debat organitzat per Mètode i que va servir per a celebrar la publicació del número 85 de la revista. En el debat, hi van participar Martí Domínguez, director de la revista; Pere Estupinyà, divulgador científic; Ramon Folch, socioecòleg i membre de l’IEC, i Jorge Wagensberg, professor de física de la Universitat de Barcelona (UB) i divulgador científic. Joandomènec Ros, catedràtic d’ecologia de la UB i president de l’IEC, va moderar l’acte, en el qual va participar, també, Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València.

«La ciència és el dubte i la recerca de la veritat, una veritat que no és completa; és, també, el contrari del dogma, que és una realitat immutable», va afirmar el president de l’IEC en l’obertura de l’acte. Esteban Morcillo va lloar la tasca duta a terme per la revista, i també va aprofitar per definir la ciència com «un mètode per a destriar el coneixement del dogmatisme i la superstició». Després de les intervencions de Ros i de Morcillo va seguir el parlament del director de Mètode, que va fer un repàs dels vint-i-tres anys que té d’història i que va donar pas al debat, que va durar aproximadament dues hores. Ramon Folch va parlar de «la verificabilitat» com la principal característica de la ciència, i va citar l’anomenat obstacle epistemològic, un terme encunyat per Gaston Bachelard, com «l’element a partir del qual podem entendre l’actitud de la ciència». «Si el coneixement científic ha avançat», va explicar, «ha estat gràcies a persones que van vèncer aquests obstacles, normalment per gosadia o per desconeixement parcial.» És el cas d’Einstein, que era corredor d’assegurances, o de Faraday, que era tipògraf; eren persones, al cap i a la fi, que eren fora de l’acadèmia. Tot seguit, Estupinyà va fer referència al fenomen del cherry picking ―conegut en català com la fal·làcia de l’evidència incompleta o biaix de confirmació―, que és la tendència dels científics de triar aquelles dades que defensen les seves hipòtesis i eludir les dades que no ho fan. Es tracta d’una actitud molt estesa, però que «no és científica». Finalment, Jorge Wagensberg va definir la ciència com la «forma de coneixement que es fonamenta en l’objectivitat, la intel·ligibilitat i la dialèctica».   Vídeo del debat Què és la ciència? al canal de Youtube de l'IEC

Tweet

---