«La regulació homeostàtica del ferro(III) en el nostre organisme. Estudi del paper de l’aconitasa i del citrat», de Guillem Ramírez Santos, de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, i «La ciència davant d’una bona copa de vi», d’Elena Ramis i Pérez, Elga Ratiani i Aina Casademont i Roca, de l’Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallès, són els dos treballs de recerca guardonats amb el primer premi, ex aequo, en la novena edició dels Premis als Treballs de Recerca de Batxillerat dins l’Àmbit de la Química. En aquesta convocatòria s’han presentat cent disset treballs. A més dels premis, els autors dels vint millors treballs podran gaudir d’una estada científica de dues setmanes.

L’objectiu dels premis, que convoca la Societat Catalana de Química, és estimular l’interès per la química i engrescar els alumnes i professors de batxillerat a desenvolupar un treball de recerca que tracti algun aspecte d’aquesta disciplina. Els premis es van lliurar el 29 d’abril, en el marc del XXVII Debat de Química a l’Institut d’Estudis Catalans. També s’han concedit tres accèssits als treballs següents: «Nanorods: de la ciència-ficció a la realitat», d’Adriana Fernández Campmany, Judith Jover Gornall i Carles Camañes Mayordomo, de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès; «Els beta-glucans de l’ordi. Un nou recurs per a la indústria cosmètica», de Marian Guillén Moralejo, dels Maristes Montserrat de Lleida, i «La sang i els anticoagulants: síntesi i anàlisi de la warfarina», d’Anna Navarro Figueredo, de l’Institut de Vilamajor, de Sant Pere de Vilamajor.

Tweet

---

Dos membres de l’IEC són entre les vint-i-set personalitats reconegudes enguany amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la lingüista M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, i del metge Miquel Vilardell, membre de la Secció de Ciències Biològiques. En el cas de Cabré, el guardó reconeix la seva trajectòria científica i docent, «que ha contribuït a prestigiar la llengua catalana», mentre que, de Vilardell, es destaca «el conjunt del seu treball al sector mèdic, tant en l’aspecte assistencial com en l’acadèmic i corporatiu».

M. Teresa Cabré i Castellví (l’Argentera, 1947) és doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora i catedràtica. També ha estat directora del TERMCAT (1985-1988), i ha dirigit els serveis de Lexicometria (1985-1987) i de Llengua Catalana (1988-1993) de la Universitat de Barcelona. Des del 1993, és catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha dirigit l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la mateixa universitat i, actualment, dirigeix l’Observatori de Neologia i coordina la càtedra Pompeu Fabra. Ha publicat més d’un centenar d’articles i diversos llibres, com A l’entorn de la paraula; La terminologia. Teoria, mètodes, aplicacions, traduït a tres llengües, i La terminologia: representació i comunicació. Ha escrit alguns llibres en col·laboració, com Lexicologia i semàntica, realitzat amb Gemma Rigau, i d’altres els ha coordinat (Caplletra) o dirigit (Cicle de conferències 1994-1995. Lèxic, corpus i diccionaris). El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat.  Miquel Vilardell i Tarrés (Borredà, 1946) és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona. És catedràtic de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona —on va ser vicedegà i degà de la Facultat de Medicina— i, des del 2001, vicerector de Relacions amb les Institucions Sanitàries. Ha presidit la comissió nomenada per la Conselleria de Salut per a emetre un informe sobre el control de la despesa sanitària, vinculat al seu nom. Actualment, dirigeix el servei de medicina interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on coordina la Unitat d’Investigació en Medicina Interna, i presideix el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST) del Govern de la Generalitat. És membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, així com assessor del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Té més de dues-centes cinquanta publicacions en revistes indexades al Science Citation Index, i ha dirigit més de cinquanta tesis doctorals. El 1978 va rebre el Premi Pere Farreras Valentí, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, i el 1997 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Tweet

---

Foto: UB La 17a Assemblea General de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) ha escollit Rolf Tarrach, rector de la Universitat de Luxemburg, exdegà de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, com a nou president de la institució per al període 2015-2019. Nascut a València el 1948, Tarrach va ser professor de la Facultat de Física de la UB des del 1971 i catedràtic de física teòrica des del 1986. És autor d’un elevat nombre de treballs en revistes internacionals sobre teoria quàntica de camps i teoria de partícules elementals.

Doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg, és autor de l’informe sobre la física teòrica a Catalunya en el llibre blanc de la recerca, editat el 1990 per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), i ha fet estades de recerca al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) de Ginebra, el Centre de Física Teòrica de Marsella i altres institucions de recerca de prestigi internacional. Vicerector de la Universitat de Barcelona (UB) (1990-1994) i degà de la Facultat de Física de la UB (1996-1998), va ser també president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) (2000-2003). Des del 2005, és rector de la Universitat de Luxemburg. Ha rebut el Premi Cañada Blanch tres vegades, el Premi Eduard Fontserè de l’IEC, la Medalla Narcís Monturiol, el Guardó Pi i Sunyer, i el grau de comandant per nombre de l’Orde d’Isabel la Catòlica

Tweet

---

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC, i Mercè Leonhardt, oftalmòloga, són les dues guardonades, ex aequo, amb la Medalla de la Dona, que concedeix el Consell de les Dones del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Les dues premiades són dones vinculades al districte que han destacat pel seu treball en l’àmbit de la ciència o la tecnologia. En el cas de Bayer, es reconeix la trajectòria acadèmica i el compromís en la difusió del paper de les dones en la història de les matemàtiques, la ciència i el pensament humanista. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc dilluns, 13 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, al teatre de Sarrià.

Llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona el 1968, Pilar Bayer es va doctorar el 1975, i té una destacada trajectòria docent i investigadora. Experta en l’àmbit de la teoria dels nombres, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona el 1986, una escola que és un referent al món de la recerca en matemàtiques. És autora de diverses publicacions sobre les funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, les corbes el·líptiques, les corbes de Shimura, les formes modulars, l’aritmètica de corbes el·líptiques i modulars, i la història de les matemàtiques, entre altres temàtiques. Bayer també ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998), i el Premi Crítica Serra d’Or (2013). És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), de la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i de l’Institut d’Estudis Catalans (2001). Autora de diversos articles sobre la presència de la dona en el món de les matemàtiques, la doctora Bayer va ser una de les protagonistes de l’exposició «16 científiques catalanes», impulsada el 2010 per l’Associació Catalana de Comunicació Científica i distingida amb el Premi Especial Dona, Ciència i Tècnica, en la modalitat de ciència, enginyeria i valors, del concurs internacional Ciència en Acció (2011).

Tweet

---

El llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, publicat pel TERMCAT, ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or de 2015 en la categoria de recerca (altres ciències). L’obra, elaborada per un equip nombrós d’especialistes en botànica i terminologia, està dirigida per Joan Vallès, professor de la Universitat de Barcelona, i en són coautors Joan Veny i Josep Vigo, membres de l’Institut d’Estudis Catalans; M. Àngels Bonet; M. Antònia Julià, i Joan Carles Villalonga. L’acte de lliurament dels premis Crítica Serra d’Or de 2015 , que des de l’any 1967 atorga la revista Serra d’Or, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, es va celebrar el 29 d’abril al Palau Moja de Barcelona.

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana recull un corpus constituït per més de 35.000 denominacions catalanes i vora 8.400 noms científics, corresponents a unes 5.800 espècies de plantes vasculars, amb la indicació de les fonts documentals d’on s’han extret. Les dades que conté el llibre són accessibles també en línia des del web del TERMCAT, en un diccionari en línia específic i també per mitjà de la interfície de consulta del Cercaterm. La col·lecció on s’integra aquesta obra, «Diccionaris en Línia», ofereix la consulta de més de vuitanta repertoris terminològics especialitzats.

Tweet

---