|
Per què un científic decideix fer o no fer ciència en llengua catalana? Surt a compte la producció cientificotècnica d’alt nivell en català? Quins recursos s’hi destinen? Quin impacte té? Quins beneficis i incentius tenen els especialistes que es decideixen pel català? Aquestes són algunes de les qüestions que es van abordar en la jornada «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?», organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), filial de l’IEC, i la Fundació Torrens-Ibern, que va tenir lloc a l’IEC el 16 d’abril.
La jornada va consistir en tres parts. Per una banda, hi va haver una conferència a càrrec de Francesc Xavier Vila, de la Universitat de Barcelona (UB), titulada «Les llengües mitjanes com a llengües acadèmiques». En segon lloc, van fer la presentació de comunicacions F. Xavier Álvarez, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i David Casals i Núria Castells, tots dos dels Serveis Lingüístics de la UB. L’última part de la jornada va ser una taula rodona titulada «Fer o no fer recerca en català?», en la qual van intervenir Jaume Bertranpetit, catedràtic de biologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director de l’ICREA; Xavier Fuentes, de l’Associació Catalana de Ciències del Laboratori Clínic, i Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la UB. Va moderar la taula Rosa Mateu, de la Fundació Torrens-Ibern.
 La conferència de Francesc Xavier Vila va centrar-se en una anàlisi històrica i sociolingüística del paper de les llengües mitjanes en la comunicació de la ciència, fins a arribar a parlar de les llengües franques ―com ara l’anglès o l’alemany― i les acadèmiques. «A Europa», va explicar, «totes les llengües amb més de tres milions de parlants s’utilitzen com a llengües acadèmiques»; tot i això, «s’ha experimentat un creixement de l’anglès com a llengua franca en detriment de les altres llengües, sobretot en la disseminació especialitzada dels resultats de la recerca».
Francesc Xavier Álvarez va parlar de les dues revistes que publica la Societat Catalana de Física, filial de l’IEC: Revista de física i Recursos de física. A partir de la seva experiència en aquestes publicacions, Álvarez constata que «cada cop costa més que la gent confiï en el català per a transmetre el coneixement científic d’alt nivell». Tot i això, amb revistes com aquestes «apostem per la divulgació avançada», és a dir, per escriure textos científics adreçats al públic capacitat per a llegir un text de qualitat on es marquen les línies principals de recerca. I és que, segons Álvarez, «si la divulgació és molt bàsica, el llenguatge serà molt bàsic, mentre que, si la divulgació és avançada, el llenguatge serà més precís, concret i necessari».
 David Casals i Núria Castells van exposar les seves experiències en la posada en marxa i el desenvolupament d’iniciatives i serveis universitaris que tenen l’objectiu de fomentar la redacció de tesis doctorals en català, com ara serveis d’assessorament i recursos per a millorar les habilitats comunicatives. Castells va concloure la seva intervenció afirmant que «la llengua no és cap limitació; al contrari, cal utilitzar-la perquè la llengua i la terminologia avancin com ho fan la ciència i la recerca».
La llengua, un obstacle per a la recerca?
El primer a intervenir en la taula rodona, titulada «Fer o no fer recerca en català?», va ser Jaume Bertranpetit. Segons ell, s’ha de publicar recerca en català, però també en la llengua internacional que faci falta. I és que, «si volem una recerca d’excel·lència, caldrà publicar en un registre determinat, la qual cosa implica publicar en anglès en revistes d’alt impacte». Una altra cosa és la divulgació, en què tampoc no es publica prou en català. En aquest sentit, el problema no és «ni del català, ni terminològic ni lingüístic, sinó de país: hem estat incapaços de tenir i de sostenir una revista científica en català, mentre que la Universitat de València, amb la revista Mètode, ens demostra que es pot fer amb una altíssima qualitat».
 Fuentes, per la seva part, va posar en relleu que, per a tenir un bon currículum en l’àmbit de la recerca, és indispensable publicar articles en anglès en revistes d’alt impacte. També va explicar com, segons el seu punt de vista, ni els serveis lingüístics de les universitats ni el TERMCAT no tenen prou recursos per a satisfer a prou velocitat les necessitats lingüístiques lligades a la recerca científica.
Segons Jordi Matas, «es pot fer docència i recerca en català, però no alta recerca». Els obstacles amb què topa l’alta recerca en català són «externs i interns». Els externs «estan vinculats a l’actual sistema de valoració de la recerca», que es basa en citacions i en la llengua de la revista on es publiquen els articles científics, però no en el contingut dels articles. L’obstacle intern és «la falta de reconeixement oficial de la recerca feta en català». Per a Matas, «els responsables de les polítiques universitàries i de les polítiques lingüístiques han fet poca cosa per a evitar la marginació del català en l’alta recerca». «La llengua», va concloure, «no ha de ser un obstacle per a la recerca».
Vídeos de la jornada «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?» |
