 La catalanofonia —la comunitat lingüística catalana— encara ha de recórrer un llarg camí per a assolir la normalitat, que, en el marc d’un ecosistema multilingüe, atorgaria a la llengua catalana una funcionalitat completa i un ús social predominant. És una de les conclusions de Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i director de la xarxa CRUSCAT, en l’obra La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Publicada per l’IEC, l’obra es va presentar el 28 d’abril, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte presidit per Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, en què també van intervenir, a més de l’autor, Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Isidor Marí, president de la Secció Filològica (2010-2014) i autor del pròleg.
|
La catalanofonia és una anàlisi sociolingüística sobre l’estat de la llengua catalana en general i en cada un dels territoris on es parla —de les polítiques i les planificacions lingüístiques que s’hi han dut a terme— i de la pugna de la comunitat lingüística catalana per a aconseguir un estatus normal entre les llengües europees. Per a l’autor, la normalitat és «un context de preeminència de la llengua catalana en les comunicacions públiques i en les comunicacions intergrupals, més vinculades a la privacitat. Un context en què la llengua catalana és un eina de cohesió social».
L’obra, en paraules d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (2010-2014) de l’IEC, «és una mostra fefaent de les limitacions dels marcs polítics i jurídics en què es mou la gestió de la diversitat lingüística» i va més enllà de l’anàlisi: «reclama actuacions efectives des de la societat i des de l’entorn estatal, europeu i internacional». Per la seva banda, el conseller de Cultura va destacar que «el problema que té la llengua a Catalunya és bàsicament polític». Per a Mascarell, des del punt de vista acadèmic i social, el català fa el seu camí, però «el problema és que s’ha d’estar defensant constantment de l’acció de l’Administració de l’Estat».
El llibre s’estructura en quatre grans capítols, en què Miquel Àngel Pradilla analitza les dimensions fonamentals de la dinàmica de la llengua: la gestió de la normativa o la codificació; l’adopció de polítiques lingüístiques a cada territori; l’aplicació dels models lingüístics al sistema educatiu en cada una de les tres autonomies, i l’estat dels coneixements i dels usos del català en el conjunt de l’àmbit i en cada un dels territoris.
Vídeo: Miquel Àngel Pradilla parla sobre La Catalanofonia
|
 
|
